Un article de
Noelia García Sánchez
Periodista i Comunicadora
7 d'octubre de 2023

Les obligacions de la nova Llei de Benestar animal: assegurances, cursos, sancions elevades i opinions

Foto: Tania C. Garcia

Es calcula que a l’estat espanyol hi ha actualment gairebé 29 milions de mascotes. ​La nova Llei de Benestar Animal és la primera norma estatal que regula la tinença de gossos, gats i fures i altres animals de companyia. La llei inclou l’obligació de contractar una assegurança de responsabilitat civil per danys a tercers, independentment de la raça, mida o edat. Fins al moment, aquest tipus de reglament només havien de complir aquelles persones amb gossos PP (potencialment perillosos.) A l’assegurança del nostre gos, també s’ha de sumar una formació que hauran de realitzar els propietaris per assegurar la cura i el benestar de l’animal a casa.

La Llei es va publicar el mes de març passat, i durant aquest últim mes s’ha fet ressò als mitjans de comunicació. Tot i el Govern en funcions la llei entra en vigor i, per tant, val la pena repassar tot el que has de saber com a propietari/ària d’un gos, un gat o una fura.

Foto: Tania C. Garcia

Per a què serveix l’assegurança?

La nova assegurança de responsabilitat civil és una pòlissa que el propietari haurà de pagar per fer front als danys que la seva mascota pugui ocasionar a tercers. Els incidents ocasionats poden ser materials, si es trenca un objecte de valor, o lesions corporals, com una mossegada.

L’assegurança també cobreix la responsabilitat civil dels amos i de posseïdors ocasionals (quan algú puntualment passeja al nostre gos). A part d’aquesta assegurança, els propietaris de les mascotes han de continuar complint altres normatives necessàries per a la tinença d’animals com ara identificar-los amb microxip, recollir els seus excrements al carrer, no vendre cadells o fer servir a les femelles com a criadores…

És important tenir l’assegurança?

L’objectiu de la nova Llei de Benestar Animal pretén controlar l’adequació de les nostres mascotes a casa així com protegir-nos de conflictes que puguin ocasionar-nos amb tercers. Com tota llei, el seu incompliment comporta sancions elevades.

El règim sancionador és el següent: per infraccions lleus: advertència o multa de 500 a 10.000€. Per infraccions greus: multa de 10.001 a 50.000€. Per infraccions molt greus: multa de 50.001 a 200.000€. L’assegurança de responsabilitat civil no ha de ser obligatòriament específica. Pot estar inclosa dins una assegurança diferent, per exemple, pot anar inclosa en la de la llar.

Quant costarà?

El preu de l’assegurança de la nostra mascota variarà segons el capital assegurat. S’estima que podria variar entre els 20 i els 90€ anuals, una xifra semblant a la que actualment paguen els amos amb gossos PP. Així i tot, els paràmetres encara no s’han determinat reglamentàriament. Òbviament, el capital assegurat també dependrà de cada companyia d’assegurances que podran variar el preu, de la cobertura desitjada i la raça del gos.

La Freya i el Lucífer són les mascotes de la Nerea

Altres punts de la Llei de Benestar Animal

Una altra particularitat de Llei vigent, que va molt més enllà de gossos i gats, tracta la relació de la nostra mascota amb altres animals, com ara les baralles de galls. Les persones que facin servir aquests animals per a enfrontaments seran sancionats amb multa de fins a 200.000€. La mateixa condemna serà aplicada a l’ús d’animals a fires o espectacles, totalment prohibits, un exemple d’aquesta pràctica podrien ser els carrussels de les fires amb cavalls o ponis.

Altres prohibicions que contempla la llei són: la prohibició del sacrifici sense causes justificades, i sempre sota criteri i control veterinari; no superar les 24 h d’un animal sense companyia tancat de forma permanent en terrassa, trasters o soterranis.

D’altra banda, queda totalment prohibit comercialitzar amb gossos, gats o fures a botigues. La criança d’animals només la podran fer els criadors autoritzats. En el cas de la cessió d’animals entre particulars, haurà de ser gratuïta i quedarà reflectida per contracte.

Què en pensen els propietaris?

Pocs dies després de l’aplicació de la Llei sortim al carrer per a preguntar als amos que passegen amb els seus gossos què pensen sobre la nova normativa. “No em fa falta tenir una assegurança per cuidar a la meva gossa, a casa viu com una reina”, assegura la Paula, propietària d’un llebrer. El Joaquim, passejant amb el seu yorkshire, afirma que “el meu gos és com un peluix, mai fa mal a ningú, no crec que faci ús de l’assegurança, però crec que és positiu tenir-la per si algun gos més gran l’ataca. Ens pot ajudar a estalviar problemes.”
L’Helena, propietària d’un Border Collie creu que l’assegurança és tot un encert i “hauria d’haver funcionat des de fa temps”. Segons explica, fa un temps va tenir un ensurt entre el seu gos Pepo i un altre que el va atacar i l’amo d’aquest no es va voler fer càrrec de les despeses dels veterinaris, “amb una assegurança els propietaris irresponsables segur que no tindran res a dir i la llei caurà sobre ells.”

En Lluís passeja amb tres gossos adoptats que són barreja de races. Per a ell, que la Llei sancioni la criança i la compravenda de cries “és un punt molt positiu”. Aquest propietari considera que “s’haurien de criar gossos quan tots els que hi ha a les gosseres i al carrer estiguin adoptats.”

La Rosita, que viu amb tres gats, considera “inútil l’assegurança” i afegeix “els meus gats no surten de casa, danys a tercers no en faran, i cap assegurança em dirà com cuidar als meus petits.”

La Nerea és propietària d’una gossa PP, la Freya, barreja d’American Stafordshire Terrier, està d’acord amb la necessitat de tenir una assegurança per a gossos, independent de la seva raça, “hi ha molts gossos no considerats perillosos que fan més mal o destrossen més coses que els que sí que són anomenats així.”

L’Aitor és dels previnguts “soc propietari de la Neith, un gos mestís, i jo per si un cas, m’he obert ja una assegurança per què no vull problemes.”

La Marisol té un cavall, el Camarón, des de fa més de vint anys, i està empadronat a casa seva. En el seu cas, creu que la Llei “és excessiva i impossible de complir”. Ella ja té l’assegurança, però creu que “la llei no pot ser igual per a totes les mascotes.” Per altra banda, considera que “tantes traves per tenir un gos farà que ningú vulgui tenir-los a casa.”

El Pedro té unes 8 gallines i 1 un gall, els té com a entreteniment per a les seves llargues hores de jubilació. Per a ell, un home de seixanta-tres anys que durant tota la vida s’ha encarregat de fures i animals, l’assegurança és “positiva” perquè ajudarà a “conscienciar a totes aquelles persones que fan mal als animals”, però també “discrepa en què sigui una obligatorietat també per als animals de granja.”

Les opinions són diverses, i moltes d’aquestes veus han afirmat que s’obriran una assegurança perquè els obliguen, en canvi, d’altres, des de fa temps ja les fan servir, i la resta defensen que no la formalitzaran. Sigui quina sigui l’opinió de la societat, la Llei ja és un fet i caldrà respectar-la el màxim possible.

T'ha semblat interessant? Comparteix l'article amb els teus contactes!

Comenta aquesta entrada:

Et recomanem×