L’editorial: Serenitat

Aquesta setmana la Conca d’Òdena s’ha convertit en zona zero del coronavirus a Catalunya. Sempre hem volgut estar al mapa, però no per fets d’aquesta mena. No és el moment de retrets, ni de cercar culpables per trobar-nos en una situació així, sinó de trobar solucions que pal·liïn els danys. A hores d’ara, ningú sap si està infectat o no. Per tant el primer que cal és evitar ser un transmissor sense ser-ne conscient. Hi ha qui continua parlant de grip i segueixen menystenint una malaltia de la que oficialment no se n’explica gran cosa. Però per una grip ningú va a la UVI, ni s’han d’aïllar els malalts de la resta. Parlar de que sols afecta a gent “de risc” tampoc no ajuda.

Probablement és pitjor, encara que només sigui per ser un virus diferent i nou. Per això hem de mirar les mesures preses en països que van rebre l’impacte abans que nosaltres. Són les que ens ha de servir de guia per superar la malaltia. Prudència i serenitat. Tots podem col·laborar reduint l’activitat social i així els contactes amb potencials afectats. No s’ha de tenir por. Una societat adulta que es vol regir per sí mateixa ha de saber que tots els ciutadans han de contribuir prenent mesures individuals. Voler viure en democràcia vol dir assumir responsabilitats personals pensant en el bé comú. Tots podem ajudar en aquest quefer. Serenitat, prudència i valor, per anar enfrontant tot el que pugui venir, amb la certesa que ho farem bé i depassarem aquest mal tràngol.