Comencen a córrer per l’Anoia empreses promotores de parcs fotovoltaics i eòlics demanant la participació de la població, arran de la modificació del Decret 16/2019 de “Mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables”, que tanta oposició social va desencadenar. L’esmentada modificació, del 2021, dona veu al territori i obliga els promotors a informar i donar l’opció de participar fins a un 20% del negoci, la qual cosa abans no passava. Això és el que ara està succeint, sobretot a l’Alta Anoia.
La nova normativa no suposa, però, la fi del problema, mentre el govern català va un any tard en els tràmits de la llei de transició energètica. Des del 2019, la Generalitat i també el Ministeri ha rebut peticions per instal·lar 1.375 aerogeneradors a tot el país, i fins a gairebé 14.000 hectàrees de panells solars. Molts d’ells s’han declarat ja viables, i d’altres estan pendents de valorar.
L’Anoia és una de les comarques més afectades, ja ho sabem, però, malgrat les protestes de part de la societat civil i alguns agents socioeconòmics, sobta que manqui encara una acció de l’administració local i/o comarcal en la direcció d’assolir un acord com a territori. Un debat clar, participat i directe. D’eines per aconseguir-ho, en ple segle XXI, no en manquen.
Per arribar a l’objectiu de produir el 50% de l’energia elèctrica de fonts renovables l’any 2030 cal multiplicar per 3,5 el volum produït a traves de l’energia eòlica i per 17 la fotovoltaica.
El President Aragonès ha situat la transició energètica com una de les prioritats del govern, i per això s’elabora un pla territorial sectorial per a la implantació d’energies renovables per planificar quines infraestructures energètiques necessita el país amb l’objectiu de poder-lo aprovar, inicialment, el segon semestre de 2023. La Generalitat va dir que el pla “es decidirà des del propi territori perquè la transició sigui un èxit i cada comarca s’haurà d’autoregular”.
Aquí a l’Anoia, el més calent és a l’aigüera.
