Aquesta setmana, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn, empresonats a Estremera i Soto del Real, han traslladat al president de la Generalitat a l’exili i màxim responsable de Junts per Catalunya (JxCat), Carles Puigdemont, la necessitat de formar Govern per evitar la convocatòria de noves eleccions. El mes de març, l’Assemblea de Municipis per la Independència (AMI), de la que en formen part la majoria de municipis de l’Anoia, reivindicava la necessitat de formar un nou Govern a la Generalitat.
Certament, el país viu moments molt delicats, però la mancança de les nostres institucions també està provocant un important fre en l’avanç de la societat, fins i tot en el camí, lícit, de les seves reivindicacions polítiques. Cal, doncs, reprendre la marxa, amb un nou Govern de la Generalitat que a aquestes altures ja vol tothom, encara que això no aturarà l’onada repressiva que ha posat en marxa l’Estat. Si no ha pogut amb les seves incursions maquiavèl·liques en el reconegut sistema educatiu català, ho intentarà amb un altre camp o sector. Sempre que sigui possible -i real- cal que tothom vegi fins a quin punt l’Estat espanyol ha entrat en una deriva antidemocràtica.
Però no cal que siguem il·lusos ni ens quedem mirant la Lluna de València. Si no governa el sobiranisme, governa l’unionisme mitjançant el 155. Avui, el ministre Montoro controla les finances de la Generalitat, el govern destitueix alts càrrecs i obliga els seus Fiscals a perseguir els organitzadors del 1-O. Certament, davant d’aquest panorama, és molt diferent tenir un Govern que dirigeixi el país, que estar dirigit pels ministres espanyols i un Rei acabat per almenys la meitat de catalans.
El rellotge no perdona i el compte enrere fins a la convocatòria d’eleccions segueix, amenaçant, el seu camí. No hi ha temps a perdre. Catalunya necessita un President i un Govern. Després ja veurem.
