Ja fa uns mesos que a la nostra comarca, com d’altres, creix el neguit davant les notícies que una nova línia de Molt Alta Tensió, la Valmuel – Begues, pot obrir una nova cicatriu de 182 quilòmetres al llarg de diferents províncies i comarques.
Ara fa uns dies, la Generalitat de Catalunya va convocar els territoris afectats a una reunió informativa. Hi assistien dos directors generals i tres delegats territorials i, per tant, confiàvem que allà se’ns donarien solucions i alguna certesa per fer que aquest projecte sigui el menys lesiu possible pels nostres paisatges i municipis. Però, lluny de sortir d’aquesta trobada amb els ànims apaivagats i amb confiança, en vam sortir perplexos.
Se’ns va parlar de conspiracions al darrere del projecte i se’ns va dir que els recursos tècnics i jurídics per presentar al·legacions els haurà de buscar cada administració local pel seu compte, sota la coordinació dels consells comarcals i demanant, potser, suport de les diputacions. Però sense comptar amb cap recurs de la Generalitat.
La sensació, doncs, és que el Govern del nostre país no actua com a líder sinó que farà de coordinador d’una mena de plataforma pel “no” que haurem d’integrar els municipis. No és normal que un govern, que és qui té les capacitats, els coneixements i els recursos, convoqui les institucions petites, ens inciti a la revolta i ens acabi dient que les eines les hem de buscar i les hem d’esmolar nosaltres. El sentiment encara avui, és de perplexitat i, el que és encara pitjor, de soledat i d’indefensió.
Al Consell Comarcal de l’Anoia ja hem mogut fitxa i comptarem amb el suport de la Diputació de Barcelona per posar un gabinet tècnic i jurídic a disposició dels nostres ajuntaments. Però això és un pedaç: el territori necessita el lideratge i l’ajuda del seu Govern davant projectes de grandíssima envergadura i en un moment clau.
Catalunya i la resta del món afronten avui la reconversió industrial i social probablement més rellevant des de la Revolució Industrial: l’evolució cap a l’economia verda. I cal entomar aquest repte amb lideratge i amb unitat de país. Si no, fracassarem. Perquè si no podem comptar amb energia verda i assequible, les empreses no podran competir, no podran suportar el preu que han de pagar per l’energia i tancaran o marxaran.
Per tant, haurem d’assumir que potser calen determinades instal·lacions com aquesta nova línia elèctrica, però no podem permetre que ens trinxin el territori a qualsevol preu. Si necessitem més energia verda per reduir combustibles sòlids, és evident que cal més subministrament, però cal fer-ho de manera intel·ligent, responsable i respectuosa: per exemple, aprofitant les línies que ja existeixen, optimitzant-les, redimensionant-les i ampliant-les per no crear noves afectacions en el territori i el paisatge que marcaran les generacions futures
En projectes d’aquesta dimensió cal diàleg, cal sensibilitat i cal consens. I, per sobre de tot, cal lideratge del Govern a l’hora de traçar un full de ruta clar i decidit que aporti directrius i solucions als nous neguits i necessitats del país.
