Joan Agramunt i Seuba (Igualada, 1967) repeteix com a candidat del Partit Popular a les properes eleccions municipals. Agent de la Propietat Immobiliària, ha estat regidor en diverses ocasions.
Repeteix com a candidat, i ja en van unes quantes ocasions. L’objectiu és tornar la presència del PP a l’Ajuntament, i prou?
Ens hem marcat de manera absolutament prioritària tornar a recuperar la representació municipal, que no tenim des de 2019. Quan hi vàrem estar vàrem demostrar tenir unes actituds de diàleg, consens i acords amb moltes propostes resolutives, com pot ser fins i tot donar suport al govern en minoria que hi havia en aquells moments, en els punts més importants que té un ajuntament, com els pressupostos municipals i l’aprovació d’ordenances fiscals, taxes i preus públics. Entenem que fora important per al conjunt de la ciutadania, aconseguir tenir uns impostos més justos i més proporcionals.
Ara governa un partit de centredreta com és Junts per Igualada, una ideologia, tema catalanista a banda, que té punts similars amb vosaltres. En canvi, sou molt crítics amb Marc Castells. Per què?
Vostè ho ha dit, la divergència principal i absoluta és el tema catalanista. És a dir, qui té la responsabilitat de governar la ciutat és un centredreta únicament i exclusivament català. Aquesta formació política no té res a veure amb l’antiga Convergència i Unió dels anys 1995-99, quan vàrem formar part del Govern amb Josep Maria Susanna d’alcalde…
El que és evident és que de les propostes del Partit Popular en àmbit municipal, poca cosa o res s’ha fet, com són més seguretat i civisme als nostres carrers, més suport al comerç i a les petites i mitjanes empreses, o la política d’habitatge social, que en aquests últims anys la Promotora Municipal d’Habitatges no ha fet ni un sol pis més, que continua comptant amb els 37 que tenia. Sí que és veritat que s’han anunciat noves actuacions per part de l’Incasòl, però amb dades objectives i reals des de fa 12 anys Igualada no ha fet un sol habitatge nou per posar a la bossa de la promotora igualadina municipal d’habitatge.
En l’àmbit de la industrialització, nosaltres, fa quatre anys, érem uns ferms defensors del polígon de Can Morera, i de les 370 hectàrees que hi havia d’haver. I bé, no ha estat possible. Continuem estant d’acord amb tot el que és el Pla Director d’Activitat Econòmica de la Conca d’Òdena, però els resultats, en aquest sentit, entenem que no són satisfactoris per part de qui té la responsabilitat de governar.
No estan d’acord en res, del govern actual d’Igualada?
Evidentment que s’han fet coses, en l’àmbit educatiu, estem absolutament d’acord amb tot el tema de la incorporació de graus que s’han portat al Campus d’Igualada. També amb el 4D Health, que, per cert, com no pot ser d’altra manera, quan el Partit Popular hi era, en vàrem donar suport. S’han millorat equipaments, s’han portat a terme millores en polítiques energètiques i mediambientals, en les freqüències del bus, per exemple, amb Manresa, que aquesta era una de les nostres demandes d’ara fa quatre anys.
Però, en canvi, no s’ha seguit treballant en l’Eix Ferroviari Transversal, que aquesta sí que és una infraestructura de primer ordre al conjunt del nostre territori. En fi, pensem que hi ha molt camí per recórrer.
Vostè sempre ha estat, ja ho era quan formava part del ple municipal, molt capficat en la pressió fiscal. Com ho veu actualment i què canviaria?
La pressió fiscal a Igualada és de les més elevades de Catalunya. Sí que no tot és competència de l’Ajuntament, perquè, en el cas de l’IBI, els valors de referència que aplica l’Estat són més alts que abans, com també ho són els impostos propis que té la Generalitat, com els d’herències, successions, donacions, actes jurídics documentats, etcètera.
Però també és cert que l’Ajuntament d’Igualada, com tots els ajuntaments, tenen eines per poder contrarestar aquest increment. Em refereixo al tipus impositiu o el coeficient. Clar, mentre les contribucions no baixin, no baixaran els preus del lloguer d’habitatges, tampoc els de botigues o locals comercials, i de naus industrials. I això és el teixit productiu. Quan es posa més càrrega fiscal en el conjunt d’empreses, és quan no hi ha la contractació que hi hauria d’haver.
Si no recordo malament, el gener d’aquest any sortia que l’Anoia encara era la quarta comarca amb més atur de Catalunya. Quan tot això passa, no és la política que entenem prioritària per al conjunt d’igualadins. L’eina que li deia és poder abaixar el tipus de coeficient. A Igualada el coeficient de l’IBI és 0,85. Marc Castells el va abaixar al 0,80 fa un any. Però des del Partit Popular, i ja ho dèiem fa quatre anys, dèiem que abaixaríem el tipus impositiu o coeficient al 0,60, per tal de millorar i contrarestar la pujada que ve d’altres administracions.
Miri, quan PP va contribuir a l’estabilitat del govern municipal, vàrem influir per canviar diferents paràmetres pel que fa al nombre d’anys de les plusvàlues, vàrem rebaixar impostos i taxes en molts temes de lleure i educatius, o es va abaixar la taxa per canviar d’adreça de qualsevol activitat econòmica… Vàrem ser els primers en manifestar que era una cosa del tot insolidària el tema de la taxa d’escombraries comercials. És una taxa clarament poc proporcionada i poc justa, perquè hi ha molta més gent que paga aquesta taxa que no li correspondria per la poca escombraria comercial que genera, i moltes que paguen més del que els correspondria, i molt poques que paguen menys del que realment els correspondria. No genera les mateixes escombraries una oficina, que un supermercat. Nosaltres érem del parer, i això ho dèiem inclús en el nostre programa electoral fa quatre anys, d’eliminar aquesta taxa. Per què aquest tema no s’ha volgut tractar mai?
Però, si s’abaixen tant els impostos, d’on sortiran les misses?
Poden sortir, ben distribuïdes i ben aplicades. Igualada té un pressupost de prop de 63 milions d’euros, a part dels 10 milions i escaig de patronats i altres organismes autònoms locals. Hi ha marge suficient per poder portar a terme tota aquesta sèrie de mesures i fer una fiscalitat més justa i més progressiva.
Esteu d’acord que s’ha de continuar fent la política de bisturí en l’urbanisme local, o bé d’una vegada modificar l’actual POUM, que és del 1986?
Una de les eines de millor i major planificació del municipi, urbanísticament parlant, és portar a terme un nou Pla General. És la manera d’abordar els diferents barris de la ciutat que els pertoca una reordenació total i absoluta, el barri del Rec, per tal de fer compatibles els usos industrial, residencial i comercials. I això es pot fer.
A part d’això, cal marcar noves densitats en les zones que quedin per edificar, que, per cert, cada dia que passa són menys. A Igualada hi ha 8,2 quilòmetres quadrats, és el que tenim. Entenem que som a temps, en algunes zones de la ciutat, de marcar noves densitats quant a paràmetres urbanístics, el nombre d’habitatges que es poden fer, les àrees màximes edificables i, en conseqüència, d’anar a buscar una geometria urbanísticament parlant que sigui més adient als temps actuals.
Quines són les mesures que creieu que podeu fer en l’àmbit de la seguretat? O de les ocupacions il·legals de propietats, que preocupa a molta gent?
Portem al programa crear una oficina municipal per a l’atenció als propietaris que hagin patit ocupacions. Una de les mesures seria no repercutir l’IBI en els habitatges ocupats, portant a terme una bonificació, que és l’única eina i manera legal que un ajuntament pot ajudar en aquest cas. En aquesta oficina es podria donar assessorament legal i jurídic als propietaris afectats. Però creiem que s’ha de ser més proactiu des de l’administració, en aquest cas des del Govern municipal.
En l’àmbit de l’habitatge social, què proposeu fer?
En aquests últims quatre anys hi ha hagut un total de 33 milions d’euros en inversions, i nosaltres ens comprometríem a portar que el 30% d’aquesta quantitat fos per política real d’habitatge. Vull dir que la Promotora Municipal d’Habitatge pogués ampliar la seva cartera d’habitatges i augmentar els destinats a lloguer social, i això permetria gestionar prop d’un centenar de pisos.
Però no només fora fer pisos nous, sinó també poder adquirir habitatges individuals de segona o posterior transició. Malauradament encara queden moltíssimes promocions existents que estan inacabades… Si poses eines i poses solucions, evites, per exemple ocupacions il·legals.
Quines són les inversions que si el PP pot influir o governar a l’Ajuntament li agradaria per a la ciutat?
Al que dedicaríem la prioritat absoluta és el que acabo de mencionar. El primer problema és l’habitatge. Entenc que les infraestructures que realment fan falta al conjunt del territori moltes no són de competència de l’Ajuntament, són competència estatal o autonòmica. Aconseguir l’eix ferroviari transversal, tenir un transport públic competitiu, i altres millores viàries…
Quin paper creu que ha de tenir la Conca d’Òdena? Municipi únic?
El lema del Partit Popular de fa quatre anys era “per una Igualada més gran”. Hem de buscar un nombre major d’ingressos, tenir més serveis i menys despesa potenciant la Conca d’Òdena. Està, entre cometes, una mica infrautilitzada. Cal activar les competències que podria arribar a fer una Mancomunitat aprofitant que ja està creada, com enllumenat públic, aigua, clavegueram, neteja, escombraries. Els ajuts que es reben des de la Unió Europea serien molt més gran, quan passes de 50.000 habitants.
Acabant, parlant del PP, quin és el moment del PP a Igualada?
Crec que sempre ha estat, en més o menys mesura, un partit molt estable. Volem seguir estant al territori i sí que és veritat que, malauradament, a vegades costa trobar gent que es vulgui implicar en donar la cara i anar a les candidatures electorals. Hi ha molta gent que comparteix el nostre ideari programàtic però costa que es visualitzi. Farem el que es pugui mentre ens deixin, i esperar i desitjar que els resultats ens puguin acompanyar, tenint en compte les sinergies en l’àmbit local, autonòmic i estatal.
Es presenten diverses opcions que competeixen per un nucli de vots que pot ser similar… Valents, Vox i el PP. Que vostè tingui força experiència municipal és un punt a favor, imagino.
Espero i desitjo que això es tingui en compte per part de la ciutadania. La meva implicació no és d’ara sinó de fa molts anys, i el fet d’haver tingut l’honor i l’orgull de ser regidor a la meva ciutat durant cinc mandats. A les eleccions serà el que hagi de ser. M’agradaria que el conjunt de ciutadans ens pugui fer confiança per tal de tornar a recuperar la presència a l’Ajuntament.
