Amb motiu de l’establiment permanent de la patronal de la petita i mitjana empresa de Catalunya, PIMEC, al Centre d’Innovació Anoia de Vilanova del Camí, hem parlat llarga estona amb el president d’aquesta institució a nivell nacional, Josep González.
– Vostè coneix l’Anoia. El recordem quan era executiu de Furas, a Piera. Què en recorda, d’aquella època?
Doncs recordo una empresa que vàrem agafar amb moltes dificultats per continuar la seva activitat, als anys difícils 93-94, i que vàrem reflotar a base de moltes inversions en noves i millors instal·lacions productives, nous productes, augment de les vendes internacionals fins a un 80-90% del total, augment de plantilla, etc., etc. Teníem un bon equip de professionals, que coneixien molt bé la seva feina, i això va situar l’empresa en una posició de lideratge mundial.
– La nostra comarca és de les que presenta pitjors dades econòmiques del país, a nivell de PIB, renda per càpita, atur, renda familiar disponible… Què pot aportar PIMEC en un escenari així?
La comarca no està situada en els primers anells industrials que envolten Barcelona i en temps de crisi com els que hem patit els 8 anys darrers la caiguda de l’activitat es nota més que en altres comarques. PIMEC pot orientar les empreses existents sobre com poden millorar la seva internacionalització, obtenir finançament, seleccionar personal, fer consultes en temes laborals, mediambientals i en molts altres serveis que oferim. També, naturalment, en aquelles funcions en què fem de “lobby” davant de les diferents administracions.
Amb la constitució de PIMEC Anoia s’està apropant a les persones autònomes i a les micro, petites i mitjanes empreses de la comarca una eina, la patronal, que ens ajudarà en l’èxit empresarial i, per tant, a contribuir en la millora de les condicions de vida de la comarca.
La missió de la patronal és ser present en la defensa dels interessos de les pimes i establir interlocució amb les diferents administracions de l’Anoia des de la independència política i amb un clar compromís pel benestar del nostre país i de les nostres empreses. Treballarem les relacions institucionals per tractar qüestions com les infraestructures, les ordenances fiscals, els polígons o el medi ambient. Així mateix, des de la delegació de l’Anoia desenvoluparem accions de suport a les empreses del territori en àmbits com la formació, el finançament o la internacionalització. També es realitzaran actes i jornades d’interès empresarial i sessions de networking per contribuir al creixement de les empreses de la comarca.
– A l’Anoia, especialment a Igualada i la conca d’Òdena, hi ha hagut una forta implantació de clústers de la pell i el tèxtil. Aquest últim ha patit una crisi afegida a l’actual que ha fet que tanquessin la majoria d’empreses, en bona part petites i mitjanes. Ara sorgeixen amb força sectors com les TIC, la indústria auxiliar de l’automòbil, el packaging… Creu que són sectors amb futur?
Per descomptat, aquests sectors tenen futur i molt, especialment perquè han esdevingut un referent en l’impuls de la innovació. Tinc molt clara la importància de la innovació per crear nous i millors recursos per obtenir majors beneficis tecnològics, econòmics, socials i de prestigi.
Això no obstant, no podem oblidar les empreses tradicionals. És cert que els sectors de la pell i el tèxtil han patit la crisi de manera accentuada. En aquest sentit, la patronal, a través de la seva sectorial PIMEC Tèxtil Moda, està treballant per presentar una proposta sectorial única davant les institucions i l’administració que ajudi a millorar la competitivitat, el desenvolupament, l’eficiència, la rendibilitat, la internacionalització i la dinamització de l’emprenedoria del sector. Així mateix, concentra esforços per facilitar la regeneració del sector, la seva consolidació i representativitat en els òrgans econòmics del país.
Cal reconèixer també iniciatives que s’han forjat al territori per donar continuïtat a aquests sectors, com per exemple el BSTIM, un saló professional que pretén donar resposta a les necessitats d’aprovisionament en proximitat de peça acabada de marques i distribuïdors del sector de la moda. El seu objectiu és facilitar les relacions comercials entre empreses industrials tèxtils de la comarca amb marques i distribuïdors europeus.
– Un dels problemes que té aquesta comarca és l’escassa disponibilitat de sòl industrial de grans dimensions que faciliti l’arribada d’inversions importants. El consorci de la Zona Franca va intentar crear un polígon industrial a Òdena enfocat a aquest objectiu, però el tema es va aturar. Creu que és una bona idea, pensar “en gran” en matèria de sòl industrial?
Penso que sempre s’ha de “pensar en gran” i “actuar en petit”. Disposar de sòl industrial “gran” preparat per a una gran indústria sempre és necessari i positiu, però els polígons industrials han de ser oberts per adaptar-los a les necessitats del moment i a la mida de cada indústria. L’Anoia té una situació geogràfica immillorable, amb una bona comunicació, i més d’hora que tard estic convençut que s’acabarà convertint en una zona industrial important.
– Considera que l’Anoia es troba en una situació estratègica a nivell industrial? Per què?
Estratègicament l’Anoia és una comarca que està situada al centre de Catalunya i, per tant, està en molt bona situació.
Respecte al Port de Barcelona, la part sud (Masquefa, Piera) està situada a 40 km aproximadament, i la part central, coneguda com la Conca (Igualada, Vilanova, Sta. Margarida, Òdena) està situada a uns 60 km del Port, amb molt bons accessos per carretera a través de l’A-2. També la comunicació cap a les zones de Lleida i cap a la resta de l’Estat és molt bona a través de la mateixa A2. Segurament la connexió amb el Port de Tarragona és millorable a través de la C-15 perquè no és una carretera prou apta per a la circulació de vehicles pesants.
La part nord, coneguda com l’alta Anoia, està més distanciada de BCN (a 90 km), però està al peu de l’eix transversal i també té unes possibilitats enormes, sobretot tenint en compte que té una línia de ferrocarrils.
– Les infraestructures són vitals per a l’anomenada “segona corona” metropolitana de Barcelona. Aquí la Generalitat va escollir l’aeròdrom Igualada-Òdena com a seu del futur Aeroport Corporatiu de Barcelona, però amb la crisi tot se’n va anar en orris. També el projecte de l’Eix Transversal Ferroviari, o el Segon Cinturó, la B-40, que a Masquefa i Piera consideren fonamental. Ara es demana el desdoblament de la C-15… Què pot fer PIMEC, per forçar aquestes demandes?
Les infraestructures són fonamentals per al desenvolupament dels territoris. Què pot fer PIMEC? Estar al costat de les demandes del territori i de les seves empreses, fent de “lobby” davant de totes les administracions, perquè aquests projectes són vitals per al teixit productiu.
– La política estatal i la nacional influeix molt en el dia a dia de l’economia. A Espanya estem davant d’un panorama gens esclaridor, i a Catalunya el govern treballa per “desconnectar” de l’Estat. El petit i mitjà empresari té tanta “paciència” com sembla que té la majoria de la població catalana? Què en pensa, del procés sobiranista?
Després d’intenses negociacions, finalment hi va haver acord per investir el president de la Generalitat. Ara sembla que això no és possible per triar el president del govern espanyol i potser haurem de tornar a les urnes el pròxim mes de juny. Quan les dades estadístiques confirmen la gradual sortida de la crisi econòmica, s’albira ara un parèntesi polític a Espanya que, juntament amb la fragmentació del vot, el sistema electoral i l’escassa tradició pactista, ens fan vorejar la “italianització” de la política i l’economia.
És a dir, als empresaris els preocupa la incertesa política però aquesta no es reflecteix en l’economia ni en els seus negocis. Alguns podrien pensar que les pimes som menys sensibles a la política, ja que ara per ara no depenem tant de concessions, concursos o llicències com les grans empreses de sectors regulats. Tanmateix, l’activitat empresarial a tots els nivells requereix sempre seguretat jurídica i claredat i coherència en la legislació i les decisions que acaben prenent els polítics. En la mesura del possible, aquestes lleis i actuacions haurien de reflectir també els interessos de la immensa majoria del teixit productiu, configurat per pimes i autònoms.
Sobre el procés polític que viu el país, PIMEC sempre ha defensat el dret que té el poble català de decidir el seu futur, un procés endegat al Parlament de Catalunya. Més enllà del que vol dir el dret a decidir, ens mantenim en la nostra voluntat de no pronunciar- nos per respecte a la pluralitat empresarial.
– Quines creu que haurien de ser les línies bàsiques de la política econòmica d’aquest país? En què es pot millorar i què hauria de ser una prioritat?
L’anhelat entorn business friendly encara no s’ha assolit, la morositat continua regnant sense règim sancionador, les càrregues tributàries sobre les pimes es mantenen desproporcionades, seguim sense tenir una fiscalitat específica per a les pimes i els costos energètics es troben en màxims històrics, malgrat els baixos preus del petroli. Tot plegat fa inviables moltes activitats industrials.
Davant un atur rècord i amb les empreses desitjoses d’ampliar la seva activitat, trobem a faltar propostes valentes que facilitin la contractació i afavoreixin els negocis, no només dels joves emprenedors, sempre atractius per als polítics, sinó del conjunt dels petits empresaris que dia rere dia aixequen la seva persiana.
– Aquí la Unió Empresarial de l’Anoia, vinculada a Foment de Treball Nacional, ha estat sempre l’”única” patronal de la comarca. PIMEC ara s’implanta amb força a la comarca, i no tothom ho veu amb els mateixos ulls… Es faran la “competència”, com diuen alguns, o cercaran el consens per treballar pel futur d’aquest territori?
La constitució de PIMEC Anoia és la continuació d’un treball que fa anys que va començar i que ha anat evolucionant. Sempre hem estat presents a la comarca, sempre hem tingut una massa associativa important a l’Anoia. De fet, és per això que ara ens instal·lem d’una manera física a Vilanova del Camí; els nostres associats així ens ho requerien.
Competència? No. Representem interessos diferents. Creiem en un model patronal que separi la representació de pimes i de grans empreses. És l’únic model de futur possible per a un rellançament del progrés social i econòmic. És fonamental que el país segueixi comptant amb una patronal dedicada exclusivament a les pimes i els autònoms, una organització activa, transparent i democràtica que les defensi. Això no obstant, la nostra voluntat és que puguem col·laborar en tots aquells aspectes en què coincidim.
