Les conclusions exposades i analitzades en el document s’han recollit després de l’anàlisi i la participació de tots els actors implicats, amb la intenció de ser una radiografia d’àmbit comarcal però extrapolable a altres àrees geogràfiques de Catalunya. Precisament, si enguany la UEA ha volgut centrar-se en el talent com a eix vertebrador d’aquesta jornada d’avui ha estat perquè figurava entre les principals prioritats dels empresaris recollides en el Fòrum empresarial de l’any passat.
La gestió del talent, un motor global
L’acte, presentat pel periodista igualadí i cap d’informatius de RAC1, Joan Maria Morros, ha subratllat com una de les principals vocacions de l’acte “conèixer la realitat de la comarca en la generació de talent, l’especialització, la formació i la definició dels perfils professionals, per poder definir les habilitats i les competències més necessàries” per a cada àmbit empresarial. Ha de ser així, necessàriament, en una comarca que, tal com ha apuntat Àngels Chacón, directora general d’Indústria de la Generalitat de Catalunya, es
troba per damunt de la mitjana “amb un sector industrial que se situa en el 26%”, mentre a la resta del país es troba entorn el 20%.
Conèixer, per tant, casos reals de com empreses ben diverses aborden i cultiven aquest talent és el que ha exposat la primera part de l’acte amb la taula rodona integrada per Laura Raves, directora general d’Interiorvista, Néstor Ramírez, manager d’ABC Leather, Maria Àngels Tejada, directora general de Public Affairs de Randstadt, i Elisabet Girvent, directora de PIMES d’Espanya i Portugal de LinkedIn.
Canvis locals, canvis globals
Maria Àngels Tejada de Randstad ha volgut destacar que “buscar talent és una feina que totes les empreses han de fer, però abans de buscar-lo a fora caldria saber trobar-lo a dins, perquè és possible que la pròpia empresa ja el tingui”. En aquesta línia, Tejada ha encoratjat a “mentoritzar les diverses generacions que avui conviuen dins d’una mateixa empresa” –Babyboomers, Generació X, Millenials i Generació Z – com una de les “millors maneres de generar talent”.
En la mateixa direcció, s’ha expressat Tejada: “els canvis són col·lectius, per això cal que les empreses treballin en processos de millorar contínua, amb equips diversos, perquè
tothom pugui aprendre”, i ha afegit que “és responsabilitat de l’empresa informar sobre els canvis que vénen perquè aquesta actitud generarà flexibilitat però també aptituds”.
La responsabilitat social de l’empresari
El president de la UEA, Blai Paco, ha recordat que la preocupació pel talent i la capacitació dels equips no és un tema només de la comarca de l’Anoia sinó que es pot traslladar arreu del territori i també a altres països.
Ha ressaltat la importància de capacitar i formar molt bé els joves, els futurs professionals, però que a la vegada cal apostar pels propis treballadors, que són també el talent d’avui i el de demà. En aquest sentit, Paco afirma que “empresa i treballador facin una aposta ferma en la formació i el reciclatge formatiu, per què el talent que ja tenim, creixi i s’empoderi”, a través d’un nou model de gestió, el que anomenem empresa conscient. Un model que ja estan aplicant algunes empreses de la comarca amb èxit.
Per la seva banda, Àngels Chacón, directora general d’Indústria de la Generalitat de Catalunya, ha subratllat que un dels sis eixos que integren el Pacte Nacional per la Indústria que es va presentar l’any passat, “té com a eix prioritari la formació, però també la indústria 4.0 que ha vingut per quedar-se”. Una realitat que exigirà “nous talents” i, per tant, “molta, molta formació”. Chacón ha reiterat també el compromís del Govern amb la consolidació de l’oferta universitària de la ciutat per casar les necessitats de les empreses i els graus que, actualment, s’hi ofereixen.
Idees de futur per a millorar la gestió del Talent
En el document presentat per la UEA, es proposen una sèrie d’idees de futur, propostes per tal d’avançar, col·lectivament, cap a una comarca de Talent. Es tracte de diverses accions encaminades a facilitar la preparació de tota la població activa, reforçar la FP, millorar la capacitació i l’acompanyament dels joves en la seva formació i inserció, visibilitzar l’especialització de la comarca, el contacte escola-empresa, millorar l’atracció de l’Anoia com a territori, afavorir els canvis en la gestió dels recursos humans, i apostar pels treballadors de casa, formats i contents. És amb aquesta actitud que podem afavorir que la gent vulgui quedar-se a l’Anoia o venir a treballar-hi.
Són tasques que estan en mans de tots, tant del sector públic i privat i de la societat en general. Des de l’entitat empresarial es continuarà apostat amb fermesa perquè amb la generositat i la col·laboració de tothom es podrà dissenyar un projecte ambiciós i enriquidor per aconseguir que la comarca de l’Anoia esdevingui el puntal del Talent que pot arribar a ser.
Empreses mirall
La jornada s’ha acabat amb les experiències empresarials de Jaume Gurt, exdirector general d’Infojobs i motivador d’equips, que ha recomanat als assistents “Escoltem-nos: a cada organització hi ha les respostes”, i David Tomàs, cofundador i director de l’empresa més feliç del món, Ciberclic, que ha reblat “atreviu-vos a fer empreses felices: autonomia, aprenentatge i sentit de la feina que es fa són les màximes dins d’una empresa”.
Amb aquest acte, la Unió Empresarial de l’Anoia ha posat a la disposició dels assistents i els seu socis un document de treball per reflexionar, avaluar i emprendre mesures de canvi orientades a generar talent, professionals específics i organitzacions basades en la confiança, la cooperació i el sentiment de pertinença. En paraules de Blai Paco: “volem ser una societat justa, culta i avançada. I per això cal invertir en talent, formació, innovació, tecnologia i coneixement”.
