Els aranzels i el gènere de punt a Igualada

Miquel Planell Pallarols.- Per a la majoria Trump està sonat, però jo no crec que sigui així. No podem oblidar que els aranzels són un impost que no pot anar desvinculat de la globalització i actualment això no es té en compte.
Per dir uns sectors propers a on vam començar a notar aquests canvis a la nostra pell, que ara aquest titllat de boig vol capgirar, a Igualada abans de la globalització i retirada total dels aranzels -el mercat lliure- tenia, a part dels adobers, el 1975 prop de 9.000 treballadors al gènere de punt; i a Manresa, només a la Pirelli ja en tenien 2.000. I, on van anar a parar tota aquesta gent, molts jubilats anticipats i d’altres a l’atur i deambulant d’aquí cap allà buscant altres llocs per mal guanyar-se les garrofes i, en canvi, els xinesos i romanesos es fregaven les mans. Veritat que els que treballen són els que mantenen tota l’estructura d’un país?, doncs, si són els xinesos i romanesos els que treballen, aquests són els que ens haurien de mantenir la nostra mitjançant l’aranzel; aleshores els jerseis i pneumàtics, a part de la qualitat, ja no sortirien tan barats, però tampoc hauríem de pagar tant d’impostos. És molt complicat explicar tot això en poques paraules, però, així per sobre, per què és més barat fabricar a la Xina i altres llocs? Això li haureu de preguntar a la Sra. Yolanda Díaz, que us ho expliqui per veure si el salari mínim que s’aplica al nostre país, del qual tan satisfeta està, és comparable amb el d’aquests que envaeixen el nostre mercat i si aquesta dona és tan progressista que defensi també el salari mínim dels treballadors de la resta de països amb els quals comerciem.
Un altre cas el tenim a l’agricultura i la ramaderia: els nostres productors tenen prohibit l’ús de certs productes per augmentar la producció, en ser nocius per a la salut i, en canvi, ens n’arriben d’altres països que no tenen cap control en aquest aspecte.
Per acabar, per a mi el problema no és l’aranzel, per a mi el problema és la deslleialtat dintre de la globalització i, per tant, l’aranzel ha de servir per defensar la nostra producció. I si Trump ho diu de la seva nació, imagineu què passa a la nostra. És clar que l’aranzel no pot ser igual per a tots els sectors i d’aplicació tan dràstica. La veritat és que és complexa però no impossible d’un funcionament correcte.
Ara bé, els polítics que viuen de la política tant els fa els aranzels, el que estan fent és pura demagògia, ells cobraran el mateix, prou per viure bé, però, per què Zara -per dir-ne algun- i altres segueixin facturant milions a dojo de la manera que estava funcionant fins ara ja els anava bé, per això pateixen, no pel pobre treballador, imagineu-vos que fins i tot Feijóo i Sánchez estan d’acord. Bé, a l’hora d’apujar-se el sou en el Parlament també sempre ho estan.
Que la borsa baixa!, perquè baixi algú ha de comprar, i qui compra?, és una manera també de fer-nos por. En principi també està baixant el petroli.
Igual tot el que dic aquí, quan La Veu estigui al quiosc ja haurà canviat, però el que no canviarà és el record de la feina ben feta dels empresaris, teixidors, remalladores, mecànics, etc., etc. del tèxtil i gènere de punt que durant més de tres dècades va ser el principal motor del treball a Igualada.
Un aclariment, perquè us adoneu de la magnitud de la tragèdia, segons les dades de les quals disposo el 1983 encara quedaven 5.623 treballadors en aquest sector, ara no ho sé, però possiblement no arriben ni a una quarta part, però l’any 1975 l’atur de la comarca era de 425 persones i, en canvi, en el 1983 era de 4.662.