La veu del lector

Avís legal: La Veu de l'Anoia publicarà opinions, rèpliques, queixes, suggeriments, fotografies de denúncia, etc., respectuoses amb les persones, entitats i institucions i que siguin d’interès general per a les lectores i lectors. Totes les cartes adreçades a LA VEU han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, DNI i número de telèfon de contacte. No es publicaran cartes signades amb pseudònims ni amb inicials. Així, mateix, és important que la llargària de les cartes no sigui excessiva, d’altra manera LA VEU es reserva el dret a no publicar-les. En cap cas no es mantindrà correspondència sobre les cartes adreçades no publicades ni tampoc seran retornades als seus redactors. La veu expressa únicament la seva opinió en els editorials. Els articles firmats exposen el parer dels seus autors.

Publicat a l'edició del periòdic del 2 de maig de 2025

Papa Francesc

ALBERT CAROL GUERRERO.- Soc l’Alberto Carol Guerrero, de 53 anys, de Vilanova del Camí, un jove amb una minusvalidesa física des del meu naixement a mans i peus amb 50 operacions i vaig superant la vida amb fe i esperança. Les meves ganes de viure són immenses, ara estic esperant dues operacions més…
L’any 2015 vaig ser a Casa Marta amb el Papa Francesc en audiència privada. En un dels salons va trencar el protocol, em va abraçar i vam fer un cafè. Durant 45 minuts vaig estar amb ell, interessant-se per la meva salut i per la meva vida en general. Des de llavors he pogut estar al seu costat quatre vegades a Roma. Audiències públiques sempre convidat i en una missa a Casa Marta…
La meva història amb el Papa és immensa i plena de records inoblidables. Sempre quan m’operen el seu personal em truca per saber com estic i per tornar a Roma.
Havia de viatjar a Roma per assistir a la capella ardent i al funeral com a convidat pel Vaticà però no vaig poder, esperant la meva propera operació ja que tinc novament problemes per caminar… El Papa és un home que va estimar el món i més als necessitats i malalts com jo. El papa se n’ha anat, però la seva identitat continuarà viva en molts cors i en el meu serà molt especial. És un papa que va arribar a la gent, un papa que ha obert l’església a tothom d’una manera especial. Es preocupava pels emigrants, pels refugiats, per tots aquells que ho passen malament.
Trobaré molt a faltar el papa Francesc i espero que el proper sigui de la mateixa altura.
Un petó al cel, Sant Pare.

← Tornar a cartes