En els primers anys de la meva carrera professional com a auditor, a les primeries dels 90’s, la feina requeria de dues eines bàsiques: un gruixut bloc de fulls A3 quadriculats i un llapis de dos colors, vermell i blau. Recordo també imprimir i repassar llargues sumes picades en una calculadora Casio.
I vet aquí que van arribar els fulls de càlcul -Lotus 123 inicialment i més tard l’Excel- i la nostra feina va fer un tomb radical. Microsoft afirma que som més de 1.200 milions els usuaris arreu que hem llençat el llapis de dos colors i treballem amb el paquet d’Office i l’Excel.
Però si com s’estima en diversos estudis quasi bé el 90% del fulls Excel contenen algun tipus d’error, considerant el massiu nombre d’usuaris, podem parlar de riscos pandèmics per les empreses i organitzacions. Alguns exemples coneguts d’errades gruixudes amb l’Excel:
Dos professors de Harvard, Reinhart i Rogoff, en el seu estudi Growth in a Time of Debt de 2010 arribaven a la conclusió que superant un llindar del deute públic les economies nacionals reduïen el seu PIB. Una veritable llàstima que un cop esmenada una fórmula d’Excel la conclusió resultava ser, al contrari, un creixement del PIB.
James Bond també comet errors amb l’Excel. El MI5, els serveis secrets britànics, van reportar el seguiment indegut de 134 telèfons de súbdits de sa majestat l’any 2011. L’errada va consistir en la preparació d’un llistat de telèfons amb tres zeros de més.
Recentment el govern anglès va reconèixer que a l’octubre va deixar de reportar 16 mil casos de Covid19 degut a la utilització d’una versió del programa Excel prèvia al 2007 que té limitat el nombre de files.
Com alertà el CEO del European Spreadsheet Risks Interest Group, les moto-serres -com l’Excel-també són una bona eina, però qui les usaria sense protecció?
