Davant la lectura de l’article de Raúl García Díaz, publicat al digital Tribuna de Valladolid, “Esta es la competencia más importante en selección de personal”, no puc estar més d’acord en la seva elecció que la competència més important demandada avui en dia, i més a causa de la crisi que estem patint, és la Capacitat d’Aprenentatge.
Segons l’experta i referent mundial en Gestió per Competències, Martha Alles, ha definit la Capacitat d’Aprenentatge com una competència que: “està associada a l’assimilació de nova informació i la seva eficaç aplicació. Es relaciona amb la incorporació de nous esquemes o models cognitius al repertori de conductes habituals i noves formes d’interpretar la realitat o de veure les coses.” El que desitjo traslladar, segons els raonaments que plantejo, és que aquesta competència ha d’anar més enllà de la mera capacitat d’aprendre noves habilitats tècniques, ha de comprendre, així mateix, l’adaptar-se, el desenvolupar competències exigides en aquest nou entorn laboral.
El cop que han patit les empreses amb la crisi de la covid-19 ha provocat en múltiples organitzacions un replantejament en els seus organigrames interns que obligarà, desgraciadament, a constrènyer les seves plantilles en un bon nombre de casos, de manera que es demandarà als professionals que continuïn en plantilla que desenvolupin o potenciïn competències puntals que fins ara llanguien per la coneguda desistiment dels responsables o directius. El nou entorn requereix de competències com a iniciativa-autonomia, planificació-organització, innovació-creativitat, responsabilitat, compromís amb la qualitat del treball o treball en equip, les quals seran essencials perquè l’empresa remunti i se situï en una posició competitiva davant la resta però, sobretot, amb la mirada fixada en guanyar competitivitat a escala nacional i sobretot internacional, ja que és en aquest escenari primordialment on s’hauria de fer front a la nova conjuntura.
El que vull significar és que tenir la capacitat d’aprendre és una virtut indefugible, abans, ara i sempre, però no ens hem d’aturar tan sols a adquirir noves habilitats si aquestes no van acompanyades de la incorporació al nostre patrimoni valoratiu d’actituds que aconseguiran que les noves habilitats tècniques adquirides aconsegueixin augmentar el valor del producte o servei. La “batalla” a lliurar serà la d’oferir actituds que encaixin amb la necessitat de l’empresa. Això s’ha de tenir molt clar.
Desenvolupar unes competències alineades amb les requerides en el lloc de treball són els fonaments d’una empresa competitiva i amb èxit. Estem parlant d’alineació de competències empleat-empresa. Res més simple…
