Aquest fet és degut perquè històricament els animals han estat considerats jurídicament com una cosa. Prové del Dret Romà, a on el jurista Gayo distingia els animals com una “res corporales” coses que es poden tocar, com un esclau, un fundo o una massa d’or.
D’aquí que, encara el “Código Civil español de 1889” (CC), en vigor, considera els animals com una cosa pel seu l’art. 333. Aquest anacronisme està a punt de ser història, donat que hi ha una Proposició Llei de modificació del CC., al Congrés dels Diputats presentada sobre el règim jurídic dels animals. Fet que la legislació catalana ja ho va portar a terme en el 2006.
El que sí hi ha, és una Declaració Universal dels Drets dels animals, aquesta va ser adoptada l’any 1977 per la Lliga Internacional dels Drets de l’Animal i les lligues Nacionals, i proclamada el 15 d’octubre de 1978. Posteriorment va ser aprovada per la UNESCO i per l’ONU.
El que passa, és que aquesta declaració no és d’obligat compliment, i les obligacions vers els animals s’han anat regulant amb lleis de protecció i ordenances, que res, ho ven poca cosa tenen a veure, en alguns ordenaments jurídics, amb la declaració esmentada.
En l’àmbit català la protecció es regula pel Decret Legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei de Protecció dels Animals.
Aquesta llei s’infringeix constantment en multitud de casos, donat que en el seu art. 44 tipifica un total de 63 infraccions, 23 de lleus, 29 greus i 11 de molt greus.
Centrant el tema en l’abandonament, donat que tant La Vanguardia del passat dia 5 de novembre parlava de l’abandonament, en concret, dels gossos de la raça llebrers, i, igualment, La Veu de L’Anoia, per dues vegades, va fer ressò de la gossa abandonada el Pla de La Massa d’aquesta ciutat. Tots amb unes condicions deplorables, amb la sort d’aquests que hi va haver qui els va adoptar.
Al respecte, cal saber que la llei esmentada anteriorment, considera molt greu en l’art. 44.4 en el seu punt c) Abandonar animals, si s’ha fet en unes circumstàncies que els puguin comportar danys greus. I tot seguit, en l’Article 46,1 de la quantia de les multes:
Les infraccions lleus són sancionades amb una multa de 100 euros fins a 400 euros; les greus, amb una multa de 401 euros fins a 2.000 euros, i les molt greus, amb una multa de 2.001 euros fins a 20.000 euros.
No estaria de més, que els establiments venedors d’animals, tinguessin l’obligació de donar copia al comprador, dels deures que per llei té la tinença d’animals, i de les seves sancions en cas d’infringir-la, donat que com veurà que li poden caure fins a 20.000 € de sanció, segurament, tindrà en compte d’infringir-les, o, si més no, de comprar l’animal.
Josep Soriguera
