El tema de la composició sectorial determina els millors salaris. I, com ho qualifica Rovira “tenim una gran asimetria i desigualtat en funció del sector i de la qualificació professional”. Entre els principals llocs de treball -i més ben pagats- hi ha el sector TIC, la informàtica i la programació, sobretot per la gran dificultat de trobar personal. Per contra, hi ha hagut una desindustrialització des dels anys 90 en un sector que pagava salaris “més elevats” i es tractava d’una esfera capitalitzada, mentre ha anat augmentant el pes del turisme i l’hostaleria amb contractes temporals i baixa remuneració. D’aquí que “l’evolució quedi estancada perquè hi ha el doble efecte”.
El poder del salari emocional
Els experts consultats creuen que hi ha companyies amb més marge de maniobra per augmentar els salaris com ara les tecnològiques, però apel·len a la força del “salari emocional” en alguns contextos adversos. “Evidentment, si a un treballador li ofereixen cobrar el doble per una posició similar, molt possiblement se n’anirà”, continuen. Mentre que tenen clar que si hi ha poca diferència salarial, aspectes com “la carrera professional, la flexibilitat o l’aprenentatge”, poden marcar la diferència i la retenció del talent.
El futur més pròxim
“I els augments salarials pa’ cuando?” Rovira (Cambra de Barcelona) apunta que el millor escenari possible seria que els salaris augmentessin de la mà de la productivitat amb uns marges empresarials estables. Tanmateix, s’ha de tenir en compte que la globalització i la tecnologia han entrat en joc i una part de la innovació ha substituït mà d’obra i ha posat pressió als salaris reals. També, a destacar, la sobirania energètica, l’autonomia industrial i les cadenes de valor.
El membre del Col·legi d’Economistes creu que “haurem d’aguantar un o dos anys amb taxes d’inflació elevades i que la moderació serà lenta”, però no descarta tensions salarials que vagin en línia amb la inflació i que s’aconsegueixin millores significatives al voltant del 4% i el 5%.
Finalment, el membre de Foment aprofita per apel·lar a l’entesa entre sindicats i patronals, sobretot si es compara amb França i la capacitat que té Espanya per “arribar a bastants acords”. Per exemple, quan la inflació estava “desbocada” durant l’agost del 2022 i es preveia una tardor “conflictiva i calenta”, no va ser així. I sembla que en aquests moments “l’empresari és conscient que els sous haurien de millorar, mentre que els sindicats entenen que les organitzacions han de ser més competitives”.
