Si vostè que em llegeix ha format part alguna vegada del seu ajuntament com a alcalde o regidor, sap que ha hagut de presentar una declaració de béns en el moment d’accedir al càrrec, car és un imperatiu legal per ser membre de ple dret d’una corporació local.
El mateix passa si vostè és elegit diputat o conseller de la Generalitat. I no diguem si vostè té la sort de ser nomenat ministre. La declaració de béns és un document imprescindible per als administradors públics. A més, en el cas dels diputats al Parlament de Catalunya, les seves declaracions de béns són públiques i es poden consultar a la web de l’institucional.
Qualsevol càrrec per elecció ha de presentar la preceptiva declaració de béns que inclou, els sous o rendiments de capital que pugui estar percebent en el moment d’accedir al càrrec. Tot i no ser una fórmula perfecta perquè les declaracions no s’actualitzen, no deixa de ser un document que dona transparència als que administren institucionalment el país.
En canvi si vostè fos, per exemple, un càrrec vitalici de Cap d’Estat, no sorgit de les urnes sinó de la voluntat d’un dictador feixista com el general Franco, no solament no estaria obligat a presentar declaració de béns, sinó que podria robar a mans plenes amb total impunitat. Ho estem veient amb els escàndols del rey Emèrito el qual, malgrat totes les evidències d’un comportament corrupte, no hi ha forma de sotmetre’l a una investigació ni parlamentària ni judicial.
Per tant jo proposaria a totes les institucions de l’Estat que es modifiqui gramaticalment el nom del document: en lloc de declaració de béns (traduït: bienes) es digui declaració de bens, és a dir declaració dirigida a ciutadans que som considerats bens.
Nota de disculpa
La setmana passada vaig publicar en aquesta columna una notícia falsa que m’havien colat a twitter. No és cert que la ministra d’Exteriors del govern d’Espanya hagués confós el nom de Joe Biden –el president electe dels Estats Units- pel de Bin Laden, el terrorista. Va ser una fake news que no vaig saber detectar a temps. Encara que aquesta sigui una columna d’opinió i les opinions són lliures, no puc fer-hi una afirmació falsa. Per tant els demano disculpes per haver-ho publicat.
