“Quousque tàndem abutere, Catilina, patientia nostra?” Fins quan abusaràs, Catilina, de la nostra paciència?, li va dir Cicerò a Catilina al Senat de l’antiga Roma, tot denunciant-lo per conspirar per fer-se amb el poder absolut. El conjunt de cartes de Marc Tuli Ciceró en contra del senador Catalina, que havia intentat assassinar-lo, porten el nom de Catilinàries i són un recull de greuges comesos per Catilina per beneficiar-se, violant les lleis de Roma.
“Quins temps, quins costums” es lamenta Ciceró posant al descobert les catilinades comeses pel corrupte senador. Però contra allò que ens podíem pensar que les catilinàries i les corrupteles havien quedat com a coses de l’imperi romà, ens adonem que avui les coses són encara pitjor que la corrupta Roma imperial.
I no hem d’anar gaire lluny per trobar comportaments indignes o constatar que hi ha persones que han arribat a un càrrec sense tenir la capacitat suficient. Fa tres anys els ciutadans de Catalunya vàrem demostrar una gran capacitat organitzativa i de voluntat de tirar endavant el nostre projecte com varen ser els dies 1 i 3 d’octubre del 2017. Ara fa poc més d’un any, vàrem tallar la frontera durant gairebé dos dies, sense mirar si el de costat era dels uns o dels altres.
Els polítics, els nostres polítics, ens prometien la República Catalana, però avui no són capaços de gestionar els ajuts als autònoms, ni de posar-se d’acord amb l’obligació o no del teletreball ni de quan es podran obrir els teatres. Ni saben mantenir-se units sota les mateixes sigles.
A Espanya les coses són encara pitjors. Els aturats no cobren des de juliol i els nous aturats ni tan sols poden gestionar els seus papers. La famosa renda garantida és poc més que una promesa que no ha arribat encara ni a la centèsima part dels que hi tenen dret. En el projecte de pressupostos generals de l’estat, creix exponencialment la partida de despesa militar, quan el que es necessita actualment és personal sanitari i fons per mantenir la economia del país. I la cirereta: la ministra d’Exteriors anomena al president electe dels Estats Units, Joe Biden, com a Bin Laden. I és la ministra d’Exteriors!
Ara bé, el que s’emporta la palma en corrupteles és l’emérito. Com abans li apareixien amants i fills il·legítims per tot arreu, ara li apareixen comptes amagats amb desenes de milions. Altra cosa no, però productiu en robar, enganyar i abusar, n’ha estat molt.
Quan dintre de cent anys els historiadors analitzin aquesta etapa tan negra de la història de la pell de brau, potser diran com Ciceró: O tempora, o mores. O potser diran que som una societat d’enzes que coneixent què passa i saber què cal fer, no som capaços de fer-ho perquè els partits van a la seva i passen de nosaltres.
Quins temps, quins costums!
