L’adolescència és un període de canvi que implica una transformació de la relació que el jove té tant amb la família, com el seu entorn proper. El veritable objectiu d’aquest canvi serà la recerca de la seva pròpia personalitat, de com s’enfronta a les dificultat, de com s’expressa per trobar el seu rol a la societat i dins de la seva família i, així, la manera de sentir-se estimat i respectat tal com és. Arribar a l’etapa adulta significa ser responsables dels seus actes, triar entre les diferents opcions i experimentar l’assaig- error per poder evolucionar coma individu.
La família, en qualsevol cas, esdevindrà un pilar fonamental en un moment en què l’adolescent es trobarà perdut i necessitarà ajuda. La influència a la família durant el desenvolupament de l’adolescent serà vital, si aquesta és positiva, tindrem molt de camí guanyat en la seva integració dins de la societat adulta, facilitant la presa de decisions i aconseguint assumir noves responsabilitats. D’aquesta manera, podem arribar a una maduració del jove de forma saludable.
El comportament adolescent es caracteritza per posar a prova constantment els límits que els adults posen per mirar de veure fins on poden arribar, fet amb el què els adolescents se separen del món dels seus progenitors. S’estan convertint en adults, amb més deures i responsabilitats, però alhora amb més llibertat i autonomia i, de forma progressiva i van deixant de banda el seu món d’infantesa.
Conèixer quines són les preocupacions dels adolescents és clau per comprendre aquestes inquietuds i brindar-los així el suport necessari, per facilitar un trànsit més suau cap a l’adultesa.
A l’adolescència, els joves estan sotmesos a una exposició constant d’imatges i estàndards de bellesa a través dels mitjans de comunicació i les xarxes socials. Aquestes representacions poden portar els adolescents a comparar-se amb models i influenciadors, generant una pressió significativa per assolir diferents ideals. Molts adolescents se senten insatisfets amb la seva aparença física a causa d’aquesta pressió constant, fet que pot tenir un impacte negatiu en la seva autoestima i benestar emocional. En aquest cicle vital, es realitza la transició a nivells educatius superiors, on els joves s’enfronten a demandes acadèmiques i expectatives creixents, i es veuen en la necessitat de complir les expectatives dels seus pares, mestres i companys. També les relacions interpersonals poden convertir-se en fonts d’ansietat i estrès donat que, tenen la necessitat d’establir connexions amb els seus parells, fet fonamental per al seu desenvolupament.
En aquest període, els adolescents comencen a cercar autonomia i a qüestionar i explorar els seus límits i desitjos individuals. Una de les preocupacions dels adolescents en aquest sentit és que els seus pares no els entenguin, i vulguin limitar aquesta necessitat de llibertat. Això, pot generar una batalla entre els pares que volen imposar restriccions estrictes i, adolescents que volen prendre decisions. D’aquesta manera, el clima familiar, la confiança i la comunicació se’n veuen ressentides.
Però, la pregunta en aquest moment és: en quin moment m’he de preocupar com a pare/mare?, és normal aquesta actitud?, quan un comportament, com no voler anar a l’institut, esdevé un comportament preocupant i/o problemàtic?. Doncs, la resposta la trobaríem en tant en quant la seva duració i freqüència. Sí, seria una conducta problema si l’adolescent es nega sistemàticament en anar a l’institut dia darrera dia amb símptomes d’ansietat i angoixa. És a dir, aquesta conducta afecta a l’adolescent per funcionar d’una manera adequada.
Aquí és el moment d’esmerçar esforços en acompanyar les preocupacions dels adolescents. Tant si presentes aquestes conductes més preocupants com si són més lleus o que podem considerar pròpies del cicle vital en el què es troben. Es recomana fer-ho des de l’empatia; és a dir, des d’una escolta activa. Aquesta posició els brinda un suport emocional sòlid, permetent que abordin les seves preocupacions de manera més segura i confiada. Hem de procurar establir una comunicació oberta i respectuosa.
D’aquesta manera de comunicar-nos, podem establir acords amb els nostres fills i filles adolescents. Entenem que, per poder arribar a acords eficaços, és imprescindible mostrar-se flexible i empàtic. La naturalesa de la negociació és que les dues parts estiguin disposades a cedir, per poder crear un ambient propici per el diàleg on, tant tu com el teu fill/a se sentin escoltats i valorats, fomentant la confiança i el respecte mutu per tal de permetre’ls expressar-se lliurament.
No hem de deixar de banda, però, que l’establiment de límits clars i realistes, són fonamentals a la vida d’un adolescent, donat que, els brinden estructura i seguretat. És convenient explicar les raons que hi ha darrere d’aquests límits i com contribueixen al seu benestar i desenvolupament. L’ adolescent ha de tenir clar des del principi que hi ha assumptes que no són negociables. Per exemple, el respecte als membres de la família és un fet que no dona cabuda per a negociació; no obstant això, l’hora d’arribada a casa els caps de setmana o el temps que li pot dedicar a l’ús de xarxes socials són coses que sí que es poden negociar.
Esdevé clau el fet que, en negociar ambdues parts, es comprometin a complir els acords assolits. Si el vostre fill/a no compleix la seva part, no hem de ser flexibles en l’aplicació de les conseqüències acordades i, per altra banda, si nosaltres incomplim amb allò acordat, perdrem el respecte del nostre fill/a.
