Degut a tot el que estem patint s’ha pogut comprovar que la globalització té els seus inconvenients. Aquesta pandèmia ens ha fet tocar de pues a terra. Hem vist com no teníem a l’abast productes necessaris per fer front a la convid-19 i depeníem de tercers països. Aquesta dependència pot augmentar amb una economia en franc deteriorament. S’ha de fer tot el que estigui al nostre abast –amb el nostre comportament diari- per tal de minimitzar els seus efectes negatius. S’ha d’aconseguir tenir la màxima autonomia econòmica possible. La dependència no es bona en res i en conseqüència en l’economia tampoc.
Potser pensem que comprant aquí o allà és més barat però, a l’hora de comprar, el preu que se’ns presenta a primera vista dels bens i serveis no ho és tot. Hi ha components del cost de la compra que no es reflecteixen directament en el preu dels productes, estan amagats, però els costos hi són. Quantes vegades anem a comprar a altres ciutats, sense tenir en compte el cost del desplaçament? Què farem si hem de canviar el producte? Qui ens farà un arranjament si fa falta? I la diferència de qualitat?…
S’ha de posar en valor el comerç i els serveis de proximitat. El comerç ens apropa els productes i serveis a casa. Ens imaginem què seria de nosaltres si no poguessin anar a comprar els aliments a prop de casa? Que en aquest temps de pandèmia no tinguéssim obertes les botigues d’alimentació i d’altres, de casa nostra, necessàries per al dia a dia? Que ens haguéssim de desplaçar a altres localitats per fer les compres que habitualment necessitem? El comerç i els serveis propers són fonamentals. Se n’ha de prendre consciència. L’existència del comerç té la seva raó de ser en acostar el producte al consumidor i això té un enorme valor. S’ha de fomentar doncs el consum de proximitat tant de bens com de serveis.
Una cosa hi afegiria. No sols s’ha de fomentar el consum de proximitat, sinó que s’ha de tenir en compte l’origen dels productes que comprem i la seva qualitat. Com més de prop siguin millor.
I hi hem d’afegir dos aspectes també molt importants a tenir en compte: fer que els comerços tinguin un aspecte atractiu, agradable i que l’amabilitat en el servei hi estigui present. En definitiva, fer que la compra sigui quelcom més que vendre un producte. Ha de ser aquell lloc on trobem un tracte amable, un adequat assessorament i per tan, un atractiu que ens inviti a repetir.
Quant a la indústria, la nova indústria -tal com es ve anomenant ara- també s’ha de potenciar. Ens hem de dotar del que faci falta per tal d’incentivar la seva ubicació a casa nostra. Benvingudes siguin les indústries foranes, però s’ha de fomentar la indústria local. La indústria amb capital local és la més resistent a la deslocalització. La indústria crea més i millors llocs de treball. La marca IGUALADA ha de tornar a ser un referent industrial, no s’ha de permetre que s’acabi perdent aquest segell. S’hauria de crear un grup de treball local permanent en el temps, un ens, o com li vulgueu dir, on s’exposin i es treballin idees per rellançar aquesta marca. Tenim persones amb molta capacitat que podrien aportar la seva experiència i la seva visió de futur.
Podríem resumir la qüestió dient: comerç d’aquí amb espais atractius i amables, amb productes de proximitat de qualitat ben diferenciats i a preus raonables; serveis també d’aquí, i sobretot, ens cal potenciar la indústria, fomentant especialment la creació de noves indústries amb capital local.
Ho necessitem.
