L’estultícia i mala llet d’uns i la candidesa dels altres, han situat Catalunya en una posició molt complicada, dins del laberint polític i institucional espanyol, del que sembla que ens serà molt difícil de sortir.
El darrer atzucac on ens trobem és la reunió franco-espanyola de Barcelona, el proper dia 19. Una reunió muntada oficialment per aprovar una gasoducte entre Barcelona i Marsella, però que en realitat vol ser una posada en escena de la “Pax Socialista” que Espanya considera que ha imposat a Catalunya. Pedro Sánchez vol tenir la foto d’una reunió tranquil·la en un país pacificat, que sigui el contrapunt de les imatges de la repressió policial espanyola contra els catalans, de l’1 d’octubre del 2017. Una foto que li serveix tant a nivell exterior -Espanya ocuparà la presidència europea a partir de juny- com a nivell intern, car a final d’any hi haurà eleccions generals.
La foto, a més, arriba en un moment en què s’han vist les crisis institucionals de fa dos anys a Washington i fa dues setmanes a Brasília amb l’ocupació del Congrés americà i dels tres poders brasilers respectivament. Ocupacions que el feixisme espanyol ha volgut comparar amb els fets del 2017 a Catalunya, quan són dos fets absolutament contraris. Als Estats Units i al Brasil, els manifestants es comportaren com a vàndals destruint-ho tot, per revertir un resultat electoral, mentre que a Catalunya, sense destrossar res -ni ferir ningú- reclamàvem el nostre dret a decidir.
Tornant a la reunió Macron-Sánchez de Barcelona, la trobada ens obliga a respondre d’alguna manera. Els partits unionistes volen que es celebri amb total normalitat -i submissió catalana- mentre que els partits i organitzacions independentistes, volen que ens manifestem pels carrers i demostrar que la “Pax Socialista” no existeix i que Catalunya no ha renunciat a la llibertat.
Si convoquem una manifestació i no és un èxit, s’afanyaran a dir que Catalunya s’ha rendit. Si no convoquem res, si deixem que es faci la trobada franco-espanyola sense protestar, els demostrarem que donem per bo l’estatu quo actual. Si fem una gran manifestació que paralitzi Barcelona, la premsa espanyola dirà que boicotegem les inversions transnacionals que passen per Catalunya.
Personalment penso que l’única manera de moure’s pel laberint polític i institucional espanyol, és fer-ho a la catalana. Cal que dijous vinent, 19 de gener, omplim Barcelona amb la nostra protesta, el nostre testimoni i amb els nostres símbols ben visibles, actius i mobilitzats.
Nosaltres, els catalans independentistes, no hi posarem cap tipus de violència i si els “Cuerpos de Seguridad del Estado” responen com ens tenen acostumats, ens tornaran a ensenyar la sortida del laberint: Catalunya nou estat d’Europa.
No hi veig altra sortida.
