Carmel·la Planell Lluís

Anna Noguera La igualadina Anna Noguera va néixer el 1992, i al decurs dels seus estudis secundaris va iniciar-se en el món del triatló. Tot seguit va passar uns anys al Centre de Tecnificació (Sòria) de la Federació Espanyola de Triatló, on va decidir-se definitivament per a aquest esport a…

Anna Bové Filla de la Pobla de Claramunt, l’Anna va cursar els seus estudis superiors a Igualada i a Barcelona, ​​mentre que va iniciar-se en la pràctica de l’atletisme en plena adolescència; un domini que, des de 1992, l’ha portada a competicions per al Ria Ferrol i l’Integra2, fins a…

Dia rere dia es fa més evident que hi ha una considerable i nombrosa generació de dones que cada cop més qüestionen uns patrons de gènere -secularment establerts- en la línia de reivindicar aquella necessària conquesta de la igualtat, entre homes i dones, en tots els àmbits del món de…

Una estimable i sentida xerrada amb el Pere Torrell i Jordana -un dels meus primers alumnes- em convida una vegada més a perseguir i fer-me propers tots aquells racons d’una llibreria, per a mi, més que familiar i memorable; sobretot en uns instants en què tot em transporta a recordar…

"Cal Perico" és i ha estat al decurs d’uns cent cinquanta anys tot un referent per a la història dels establiments comercials de la ciutat d’Igualada; això és, a l'any 1840, malgrat episodis de convulsions polítiques i socials, va ser obert aquest negoci familiar tan estretament arrelat a la quotidianitat…

Una conversa amb l’actriu i directora catalana guardonada amb el Premi Millor Direcció del Zoom 2017, per “Vida Privada”. Un edifici modernista del carrer Major de Lleida ha estat el decorat més encertat per a l’escenificació de la majoria de les seqüències de "Vida Privada", al costat de les cases…

El Jaume Farrés i Vidal -de la Cistelleria Farrés- és molt més que una representativa icona d’un ofici i una botiga que ens diuen adéu; és i ha estat de sempre una persona summament compromesa amb la quotidianitat igualadina. Tot un computable comunicador em convida, des de l’interior de la…

Internar-te en unes dependències residencials d’un excepcional valor artístic i d’una no menys captivadora disposició de tots els elements és un autèntic regal per a la vista; i, més encara, si comptes amb el privilegi d’uns memorables relats històrics de cada racó de la mà de la seva propietària –i…

Habitada de fa dècades per la família Miserachs – Galtés, la Casa Munguet és un edifici catalogat del Carrer de l’Argent, número 30, obra de l’arquitecte igualadí Pau Riera i Galtés, de principis del segle XX, i vestit de molts elements de l’estètica modernista. L’obra, molt ben conservada fins als…

El carrer de l'Argent, una via importantíssima i en línia recta que abraçava l’antic camí de Barcelona a Lleida, havia servit -de primer- de via militar i –posteriorment- de camí carreter fins a consolidar-se definitivament com a una autèntica via comercial i de veïnatge, atesa la progressiva implantació d’una autentica…

L’Èlia Palomas, de 38 anys i filla d’Igualada, però amb arrels a Copons i resident  a Jorba, és una llicenciada en Dret que, de sempre, s’ha sentit perseguida per una demanda interior de contribuir fer justícia: però no justícia en termes de com se la coneix als nostres dies, sinó…

Amb 26 anys, i residència a Igualada, la Montse es confessa com a una persona  inquieta i curiosa, amb ganes de descobrir allò que succeeix al seu entorn i, sobretot,  de saber i entendre el per què passen de les coses. De fa uns anys, és mestra d’Educació infantil i…

Dones Amb Empenta (DAE) és una associació oberta a les inquietuds i necessitats de les dones, un espai per a treball i generar canvis en la nostra societat, que va néixer, arran d’unes primeres trobades, al municipi de Santa Margarita de Montbui, a l’any 1996. Ara ja fa vint anys…

Ara fa uns quants anys, a Òdena va començar a configurar-se un teixit associatiu de dones que no va acabar de quallar, a causa d’una sèrie de desavinences en la seva prò- pia constitució. En conseqüència, un nou col·lectiu va deixar ben establert que l’agrupació defugiria els models jeràrquics així…

L’agrupació de les “Dones de les tardes del dimecres” va néixer un bon dia com a un grup de dones que es proposaven una puntual trobada cada dimecres, al Casal Cívic de Montserrat, amb una inalterable voluntat: reunir-se tot trencant la monotonia diària i també dur a terme un acompanyament…