Pretoria, una quasi desconeguda capital però portal de visita obligada a Sud-àfrica

295

Carmel·la Planell

Pretoria no és una ciutat especialment captivadora tot i ser un important reclam per a viatgers; de fet la seva notorietat rau a ser la seu administrativa i jurídica de la gran República de Sud-àfrica, des de l’any 1961 en què el país es va convertir en República.
A quatre passes la Sabana tropical (Bushveld) i de la Meseta de Highveld, Pretoria està situada a la part septentrional de la província de Gauteng, en un entorn paisatgístic d’excepció, entre una fèrtil vall amb unes vessants dibuixades per grans extensions de “xicarandes” -que tenyeixen el paisatge d’un morat sorprenentment- i les crestes rocoses de Magaliesberg. Aquesta capital, de gairebé dos milions i mig d’habitants, que gaudeix d’unes molt generoses estacions climàtiques, ha estat històricament un puntual espai estratègic per a unes més que efectives activitats econòmiques a mercès de l’explotació dels seus impressionants recursos miners, que van des del processament del ferro i de l’acer fins a la potentíssima indústria del diamant.

Des d’un enfocament urbanístic i cultural, sobretot en una ciutat d’una gran concurrència de visitants -a més de ser centre del govern- pel pols vital de la cultura, l’ensenyament i la investigació de forma intensiva, les destinacions de major interès es localitzen al centre de la ciutat, especialment a la zona vella on els gratacels d’unes resplendents façanes de vidre alternen amb els edificis històrics, enmig de vasts espais enjardinats, parcs i avingudes. I, és especialment a la Church Square on avui et sorprèn una imponent estàtua de Paul Kruger, que es troba entre tanques perquè no deixa de ser objecte de diversos atemptats a la figura del personatge. Molt a prop, l’antic Raadsaal (Parlament) i un xic més distant el City Hall es converteixen en uns veritables punts de trobada de propis i estranys, sobretot per a escoltar el dinàmic so de les nombroses campanes del majestuós carilló d’aquest últim. Més enllà, a més dels jardins públics, una universitat summament notable en altes tecnologies i uns museus que testimonien l’esdevenir històric de les diferents ètnies africanes, són d’inexcusable visita: el Monument Voortrekker i la “Union Buildings” .

En primer lloc, el Monument Voortrekker, obra de Gerard Moerdijk, és una construcció -de granit i de planta quadrada de gran esveltesa- que data de 1949 i que es va configurar com a homenatge als Voortrekkers -els pobladors “boers”- que van assentar-se en aquests dominis a principis del segle XX; avui obert a espectacles musicals atesa la seva magnífica acústica. D’altra banda, en ell punt més alt de la ciutat, a l’extrem nord del barri residencial d’Arcàdia, el conjunt d’edificis del govern -The Union Buildings- d’estètica neoclàssica, i obra d’Herbert Baker, representen els majors èxits de disseny i arquitectura de la història de la capital, conjuntament amb l’espectacular estàtua de Nelson Mandela, obra dels artistes André Prinsloo i Ruhan Janse van Vuuren, que evoca l’espai en el qual Mandela va donar el seu discurs inaugural, essent descoberta el Dia de la Reconciliació, el 16 de desembre de 2013.