Cantabria, una naturalesa de mar i muntanya, altrament fins a quin punt la identitat de les autonomies ha permès de recuperar els signes i les denominacions que millor representen la personalitat d’aquest territori; i, per a aquesta avinentesa, la força del Cantàbric i l’univers feréstec de l’interior justifiquen amb escreix la immensa bellesa i la individualitat del que ha esdevingut aquesta gran definició: Cantàbria és infinita. Però, tot i que és impossible recórrer i visitar atentament, en menys d’una setmana, tots els racons meravellosos que amaga; sense que se’t faci etern, sí que hi ha algunes destinacions summament inexcusables que poden ocupar-te poc més d’un cap de setmana. Vet aquí, la meva presentació d’alguns d’aquests indrets que et permetran conèixer el passat i el present d’aquesta Comunitat i, potser, endevinar-ne el futur…
D’un cop d’ull, sembla que el major reclam per a un viatge a la bellíssima Cantàbria siguin l’esfereïdora estampa d’una costa abrupta i unes escapçades muntanyes que fan l’ullet a la intrepidesa del Cantàbric, al costat d’unes pintoresques poblacions dels dies de les cavernes, vestides d’un tipisme quasi inimaginable. El cas és que, d’ençà la configuració de Cantàbria com a una demarcació d’interès a mercès del traçat –avui tan turístic- del Camí de Sant Jaume, la província única de Santander, tot i el seu retallat espai físic, et regala una insòlita varietat paisatgística que, des del litoral, et permet d’estrenar-te en un itinerari d’excepció tot mirant el mar i albirant la sensual silueta costeruda d’uns prats que es perden en la frondositat dels boscos, als peus d’una pretensiosa alta muntanya. Allà dins, en uns amagatalls sorprenents hi brollen engrescades les aigües de rius tan importants com l’Ebre i altres que desaigüen formant àmplies embocadures sobre el mar.
Uns ancestrals assentaments han perpetuat un tarannà humà que et transporta amb l’encanteri d’alguns dels seus amagats racons. A San Vicente de la Barquera, la contemplació -des dels miradors del Castell- de les aigües de la seva ria i la preciositat del pontet que la travessa són un regal per als teus ulls. A Comillas, terra endins, la seva Universitat dóna fe de l’orgull de tota una cultura. Més a la dreta, Santillana del Mar i l’estètica dels seus edificis fan honor al triomf de la pedra en el cor del món rural. Ben a prop, les Coves d’Altamira són un punt i a part, de la mateixa manera que ho és la pròpia Santander. I si t’encamines per referents mariners, els escenaris de postal dels ports pesquers de Santoña, Laredo i Castro Urdiales són un plaer per als sentits.
Més enllà, una excursió pels dominis de terra endins et convida a enlluernar-te amb la resplendor natural dels Picos d’Europa i a passejar per indrets tant captivadors i increïbles com Liébana, Potes, el Barranc de la Hermida -un abisme des d’on veus el riu Deva penetrant al mar- o el Parc Natural del Besaya i el Saja, sense esquivar les antiquíssimes Carmona, Puente Viesgo, Torrelavega i Reinosa (allà on obre els ulls l’Ebre).
