El Parlament Europeu o Eurocambra, un edifici que porta el nom de la francesa Louise Weiss, política, feminista i activista europea dels anys 20’, que va sobreviure a l’Holocaust nazi

286

Carmel·la Planell

 

Com a centre històric de la regió d’Alsàcia, Estrasburg, la capital del departament del Baix Rin, vol ser també considerada la capital d’Europa malgrat no ser capital de cap Estat; una capitalitat densament poblada amb més d’un milió de persones residents majoritàriament a la seva àrea metropolitana. Una ancestral posició estratègica fronterera amb Alemanya li ha concedit importants influències d’aquell país sobretot pel que fa a l’àmbit cultural i a la realitat de les tradicions. Emperò, endemés de ser considerada com a símbol de la reconciliació franco-alemanya, és la seva posició institucional allò que li ha atorgat un marcat caràcter polític bo i consolidant, en conseqüència, un autèntic Barri europeu desplaçat més enllà del propi entramat històric i urbanístic de la seva ciutat vella, avui patrimoni de la UNESCO. Això és, és aquest Barri europeu, situat al voltant del riu Ill, el que ve a representar l’epicentre institucional i polític d’Europa amb les diverses seus que hi té instal·lades, com és entre d’altres el Parlament Europeu, el més rellevant dels protagonistes del viu esdevenir social i polític del vell continent.

El Parlement Européen, altrament conegut com el Defensor del Poble Europeu, és un impressionant edifici de grans dimensions i d’una notable verticalitat, construït amb metall i fusta i vestit de grandioses vidrieres; tot un conjunt de disseny dinàmic i interactiu que va veure acabada la seva construcció a l’any 1999. Endinsant-te pel seu interior, un cop traspassats els seus estilitzats murs, la colossal torre el·líptica i buida que s’enlaira fins a uns seixanta metres et transporta per la vastitud de les seves entranyes. Des d’allà estant s’obren unes espectaculars dependències com el colossal hemicicle de més de vuit-centes places amb gairebé mil dos-cents despatxos i nombroses sales de juntes i reunions que constitueixen el punt de trobada dels diferents diputats europeus, representants dels respectius estats membres de la Unió; la inequívoca circumstància que permet que el Parlament Europeu sigui la major Assemblea Parlamentària del món.

L’edifici va ser dissenyat a l’estudi arquitectònic francès, Architecture Studio. Segons el projecte guanyador d’un concurs internacional, aquesta construcció d’uns dos-cent vint mil metres quadrats compta amb un cercle i una el·lipse que la dominen plenament; tot compaginant unes formes tancades amb d’altres àmpliament obertes, perfils que conviden a una veritable sensació d’obertura, de claredat i d’eficiència que de fet responen al propòsit del que ha de ser la construcció d’Europa. Estructuralment, el cos de l’edifici es divideix en una part en forma d’arc destinada a la sala de conferències i la pròpia sala de plenaris, i una altra que és la torre de planta rectangular per a les oficines dels parlamentaris.

Contemplat des del passeig riberenc, el Parlament presenta una aparença d’arquitectura inacabada que, al costat de plurals estimacions especulatives, apunta perfectament i de forma al·legòrica a reproduir el concepte d’una gran àgora en construcció, és a dir, la mateixa Europa.