13.7 C
Igualada
Dijous, octubre 29, 2020

Johannesburg (1a part)

Carmel·la Planell Lluís
Carmel·la Planell Lluís
Filòloga, historiadora i fotògrafa

Johannesburg apunta ser un símbol contra la infàmia de l’”apartheid” i la lluita per la dignitat i la llibertat d’un població negra llargament dominada

Descobrir Sud-àfrica porta implícit passar un dia o dos a Johannesburg. És a dir, aquesta gran orbe, capital econòmica de la República Sud-africana, i popularment anomenada “Joburg”, al costat de ser una invitació a conèixer la metròpoli més moderna del país és un reclam per a endinsar-te en la seva més recent història, bo i aprofundint en uns episodis molt tristament convulsos del passat segle XX, amb una visita a l’impressionant Museu de l’Apartheid i al no menys estremidor barri de Soweto. No obstant això, atenent a què no es tracta d’una ciutat del tot segura, és aconsellable de recórrer-la amb l’acompanyament d’algun dels guies estudiants de la Universitat o d’alguna empresa de guies oficials que, de retruc són una garantia d’informació certa i qualificada.

Museu Apartheid Entrada

Efectivament, la visita al Museu és introduir-te de ple en la història de la ciutat, endemés de comprendre el que havien de significar les llargues dècades de foscor en què van viure els autèntics habitants de Sud-àfrica: la població negra. Un passadís estremidor et submergeix de forma al·legòrica per un ingrés dispar: un per a blancs i un altre per a negres; amb la qual cosa segons sigui la teva opció obtens una versió diferent de la història, fins que al final d’aquest curt recorregut se’t convida a visualitzar aquella unificació francament impossible durant l’apartheid. En suma, un itinerari més o menys exhaustiu per la història del país, des de l’arribada dels primers colons europeus (portuguesos, primer i britànics, després) fins a les llargues i recents dècades de l’horror de l’apartheid; amb un punt i final de la visita que et presenta, a manera d’aparador, la perllongada i intensa vida de Nelson Mandela i les adversitats a què va haver de fer front.
De fet, l’apartat sobre Mandela recorre fonamentalment aquells episodis que van des de l’aïllament internacional del règim sud-africà fins a uns incipients signes d’una aurora que conduiria el país a les primeres eleccions democràtiques en què, aquest, va ser elegit; una circumstància, això no obstant, que apropa a Sud-àfrica a un procés lent -i aparentment impossible- de reconciliació. En aquest sentit, malgrat uns nous despertars del país, aquest complet i didàctic aparador sobre l’odi racial i les barbaritats d’un règim criminal et deixa ben tocada l’ànima … sobretot en haver d’admetre -entre cometes- la callada complicitat davant d’una vergonya encara no del tot esmenada.

Museu Apartheid Interior

Des d’una altra orientació, i a una considerable distància, la visita a Soweto és una ocorrent proposta per a contemplar de ben a prop el “township” més testimonial i viu del què, lamentablement, segueix essent la segregació racial. Soweto -que és acrònim dels South Western Townships- està constituït per un vast conjunt de barriades independents, superpoblades de barraques als afores de Johannesburg, configurant-se com a “apartheid” -que en afrikaner significa “separació”- des de la dècada dels 70 fins a l’any 1994; un impressionant desterrament per al poble de raça negra que, a causa del sistema de segregació racial, va veure impedida qualsevol forma de vincle amb la població blanca resident a la gran urbs. Deplorablement, l’ostracisme en barris com aquest va ser el major designi per a la dominació de persones per part dels blancs. Avui, si bé aquest és un barri summament massificat, una mirada continguda t’apropa a una altra gran segregació: la de classes socials, entre la pròpia gent de color. Així, si et permets un recorregut no gaire llarg aviat observaràs entre carrers de polseguera i fangueig unes barraques construïdes amb plàstics i estructures de fusta o metall; un terreny on conviure i sobreviure a la misèria i la immundícia és el dia a dia de les nombroses famílies allà amuntegades.

Casa Museu Mandela Pati

La visita a la casa on va viure Nelson Mandela abans de ser detingut a mitjans dels anys 60, avui convertida en museu, és ensopegar amb el valor humà d’una humil llar familiar; amb els objectes i records més estretament lligats al seu dia a dia i als anys del seu incansable activisme contra l’”apartheid” i per la democràcia; no sense un record de la condecoració com a Premi Nobel de la Pau. I, això sí, aquesta casa emplaçada al 8115 d’Orlando West, de Soweto, i reformada el 2009, és un ensenyament més -encara que des d’un ingenu imaginari- per a satisfer el considerat desig personal de trepitjar els mateixos llocs i sentir el mateix anhel de llibertat, respecte i democràcia que envairia el cor de Mandela abans del seu últim i llarg empresonament, entre 1964 i 1990.

Casa Museu Mandela

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

La Guàrdia Civil apunta diverses irregularitats en la gestió d’Events

Una de les branques de l'operació que reforcen la idea que Tsunami Democràtic estava dirigit per l'entorn d'ERC és la vinculació de l'empresa igualadina...

Jorba fa el repàs de manteniment de 7,5 quilòmetres de camins

L’Ajuntament de Jorba ha portat a terme les obres de manteniment dels camins del municipi inclosos al Pla de Prevenció d’Incendis Forestals (PPI) de...

El Zoom Festival atorga el Premi d’Honor a Jordi Évole

El Zoom Festival Internacional de Continguts Audiovisuals de Catalunya atorga el Premi d’Honor, un dels més prestigiosos del palmarès del certamen, al periodista, presentador i guionista Jordi Évole....

Fundació Pau i Solidaritat, la defensa dels drets laborals arreu del món

La Fundació Pau i Solidaritat, des de la seva constitució el 1991 per part del sindicat Comissions Obreres de Catalunya, té com a centre...

La Fira de la Mongeta de Castellfollit del Boix supera la seva prova virtual

Celebrada durant la 3a setmana d’octubre, la tercera edició de la Fira de la Mongeta de Castellfollit del Boix ha comptat com a principal...
Compartir