8.1 C
Igualada
Divendres, febrer 3, 2023

“Llum, intimitat i realitat”, de Montserrat Acosta, un art no gens convencional i capaç de sorprendre, embadalir i suggestionar

Carmel·la Planell Lluís
Carmel·la Planell Lluís
Historiadora, periodista i fotògrafa

A propòsit dels setanta anys del seu naixement, el passat dia 26, al Museu de la Pell d’Igualada, la família Graells-Acosta i l’historiador Pau Llacuna van participar a una considerable concurrència de la inauguració de l’exposició de pintures “Llum, intimitat i realitat”, de Montserrat Acosta i Figuerola, amb la finalitat única d’evocar i fer pública l’excepcional y prolífica producció d’aquesta dona que va morir massa jove, tan sols amb trenta-cinc anys d’edat. Cinquanta obres, que comprenen olis, aquarel·les, llapis de cera i dibuixos de figurins de moda constitueixen el mostrari que la família Graells-Acosta i alguns col·leccionistes van congregar expressament per a aquesta oportuna circumstància. A resultes de les paraules de presentació de Joan Graells i de Pau Llacuna, una mirada atenta a aquest representatiu llegat artístic et situa davant de temàtiques de gran riquesa pictòrica què va magnificant temàtiques com el paisatge, les natures mortes o la pròpia figura humana.

Tècnicament, en una primera època, les seves pintures es basaven en resolucions de pinzellada lliure, pastosa i dilatada capaç de combinar amb uns intensos i agosarats resseguiments –de tints condensats- de les formes i les siluetes; amb un insuperable maneig dels colors i de la lluminositat. Aquestes obres ja definien un estil inequívocament personal; no exemptes, però, d’una plasticitat resultant d’una profunda sensibilitat. Una sensibilitat que, des de la seva pròpia mirada, li permet fer-se propi un nou imaginari de la realitat que l’envolta sense caure en imitacions; en summa, unes composicions pictòriques capaces de sorprendre i suggestionar l’espectador en les diverses exhibicions.

Un altre episodi artístic, resultant del seu procés evolutiu, va portar-la a experimentar un destacat canvi en l’ús dels colors bo i perseguint una mena de disgregació o emulsió del fons i la forma, amb resultats més lluminosos i brillants que relaten unes interpretacions molt personals del seu entorn més proper; unes creacions notables que no van tardar a ser objecte de més exposicions i merescuts reconeixements fins poc abans de la seva mort.
Si bé, aquest mes d’agost estan convocats diferents actes per a posar en valor aquesta admirable producció dins del context artístic de la Igualada vinculada a l’Estudi Graells, en cap cas s’ha d’obviar el perfil personal d’aquesta autora.

Montserrat Acosta i Figuerola va néixer a Igualada, a l’any 1949. Filla d’un blanquer i d’una teixidora; de ben jove ja treballava a la indústria tèxtil (Mas Deop i Escorpión), fins que una beca va fer possible la realització del seus anhels: lliurar-se al món del dibuix i la pintura. Amb l’ingrés a l’única escola d’art existent a la ciutat, dirigida per Joan Graells i Gomà, va introduir-se en els ensenyaments artístics fins a consolidar un llenguatge i estil propis.
Ben aviat, a mitjans dels 60’, les seves primeres obres apuntarien a definir-se com a unes pintures fermes i compactes, un art no gens convencional. I, és en aquest moment quan, al costat d’altres companys de l’estudi, funda O3-COLOR, una agrupació que descobriria a rellevants artistes del disseny igualadí, i amb els quals va participar d’unes significades exposicions col·lectives. Reconeguda i premiada en distints certàmens, va realitzar-se professionalment com a dissenyadora gràfica a “Gràfiques Florensa” i a la “Impremta Jorba”; uns sectors del disseny on, a pesar de la seva vàlua, només per la seva condició de dona, li va estar vetada la presència en actes i fires internacionals.

A l’any 1967 va entrar la facultat de Belles Arts, de Barcelona; i, tres anys després es va casar amb el seu primer mestre, Joan Graells, amb qui va infantar dos fills: el Roger i I’Harold. El seu esperit despert i actiu van empènyer-la a seguir pintant i exposant (Saló de Tardor d’Igualada i Palau de la Virreina de Barcelona), endemés de participar de diferents concursos i realitzar dissenys publicitaris; mentre anava assajant distintes temàtiques, tècniques i tendències que acabarien definint la majoria de les creacions dels 70’ -sempre obtingudes del natural- de riques paletes cromàtiques i de definits contorns.

Simultàniament, també treballava l’aquarel·la i les tintes d’impremta, servint-se dels jocs de colors i la taca. Més endavant, un nou episodi artístic va portar-la, a principis dels 80’, a experimentar un destacat canvi en la tècnica i el tractament del color i de la llum, conformant una nova tendència estètica que l’acompanyaria fins el darrer moment de la seva vida.

Sense passar per alt l’univers del disseny, va participar també en l’edició de cartells publicitaris i portades de publicacions extraordinàries, àdhuc va editar una bona col·lecció de disseny de jerseis.

Compartir
Carmel·la Planell Lluís
Carmel·la Planell Lluís
Historiadora, periodista i fotògrafa

ESCRIU UN COMENTARI

Més notícies

Oriol Solà deixa la presidència dels Moixiganguers d’Igualada

Oriol Solà Solà ha estat president dels Moixiganguers d'Igualada des de fa set anys. Avui, ha fet un comunicat al seu perfil d'Instagram on...

Toni Bou arrenca un nou mundial sota sostre com a màxim favorit

Aquest diumenge a les cinc de la tarda, al Palau Sant Jordi de Barcelona, comença el campionat del món de trial sota sostre. Serà...

Nou espai d’esbarjo per a gossos, al carrer de la Mercè de Montbui

L’Ajuntament de Santa Margarida de Montbui ha habilitat recentment un nou espai per a l’esbarjo dels gossos. Aquest espai es troba al lateral del...

Últimes notícies