A propòsit dels setanta anys del seu naixement, el passat dia 26, al Museu de la Pell d’Igualada, la família Graells-Acosta i l’historiador Pau Llacuna van participar a una considerable concurrència de la inauguració de l’exposició de pintures “Llum, intimitat i realitat”, de Montserrat Acosta i Figuerola, amb la finalitat única d’evocar i fer pública l’excepcional y prolífica producció d’aquesta dona que va morir massa jove, tan sols amb trenta-cinc anys d’edat. Cinquanta obres, que comprenen olis, aquarel·les, llapis de cera i dibuixos de figurins de moda constitueixen el mostrari que la família Graells-Acosta i alguns col·leccionistes van congregar expressament per a aquesta oportuna circumstància. A resultes de les paraules de presentació de Joan Graells i de Pau Llacuna, una mirada atenta a aquest representatiu llegat artístic et situa davant de temàtiques de gran riquesa pictòrica què va magnificant temàtiques com el paisatge, les natures mortes o la pròpia figura humana.
Tècnicament, en una primera època, les seves pintures es basaven en resolucions de pinzellada lliure, pastosa i dilatada capaç de combinar amb uns intensos i agosarats resseguiments –de tints condensats- de les formes i les siluetes; amb un insuperable maneig dels colors i de la lluminositat. Aquestes obres ja definien un estil inequívocament personal; no exemptes, però, d’una plasticitat resultant d’una profunda sensibilitat. Una sensibilitat que, des de la seva pròpia mirada, li permet fer-se propi un nou imaginari de la realitat que l’envolta sense caure en imitacions; en summa, unes composicions pictòriques capaces de sorprendre i suggestionar l’espectador en les diverses exhibicions.
Un altre episodi artístic, resultant del seu procés evolutiu, va portar-la a experimentar un destacat canvi en l’ús dels colors bo i perseguint una mena de disgregació o emulsió del fons i la forma, amb resultats més lluminosos i brillants que relaten unes interpretacions molt personals del seu entorn més proper; unes creacions notables que no van tardar a ser objecte de més exposicions i merescuts reconeixements fins poc abans de la seva mort.
Si bé, aquest mes d’agost estan convocats diferents actes per a posar en valor aquesta admirable producció dins del context artístic de la Igualada vinculada a l’Estudi Graells, en cap cas s’ha d’obviar el perfil personal d’aquesta autora.
Montserrat Acosta i Figuerola va néixer a Igualada, a l’any 1949. Filla d’un blanquer i d’una teixidora; de ben jove ja treballava a la indústria tèxtil (Mas Deop i Escorpión), fins que una beca va fer possible la realització del seus anhels: lliurar-se al món del dibuix i la pintura. Amb l’ingrés a l’única escola d’art existent a la ciutat, dirigida per Joan Graells i Gomà, va introduir-se en els ensenyaments artístics fins a consolidar un llenguatge i estil propis.
Ben aviat, a mitjans dels 60’, les seves primeres obres apuntarien a definir-se com a unes pintures fermes i compactes, un art no gens convencional. I, és en aquest moment quan, al costat d’altres companys de l’estudi, funda O3-COLOR, una agrupació que descobriria a rellevants artistes del disseny igualadí, i amb els quals va participar d’unes significades exposicions col·lectives. Reconeguda i premiada en distints certàmens, va realitzar-se professionalment com a dissenyadora gràfica a “Gràfiques Florensa” i a la “Impremta Jorba”; uns sectors del disseny on, a pesar de la seva vàlua, només per la seva condició de dona, li va estar vetada la presència en actes i fires internacionals.
A l’any 1967 va entrar la facultat de Belles Arts, de Barcelona; i, tres anys després es va casar amb el seu primer mestre, Joan Graells, amb qui va infantar dos fills: el Roger i I’Harold. El seu esperit despert i actiu van empènyer-la a seguir pintant i exposant (Saló de Tardor d’Igualada i Palau de la Virreina de Barcelona), endemés de participar de diferents concursos i realitzar dissenys publicitaris; mentre anava assajant distintes temàtiques, tècniques i tendències que acabarien definint la majoria de les creacions dels 70’ -sempre obtingudes del natural- de riques paletes cromàtiques i de definits contorns.
Simultàniament, també treballava l’aquarel·la i les tintes d’impremta, servint-se dels jocs de colors i la taca. Més endavant, un nou episodi artístic va portar-la, a principis dels 80’, a experimentar un destacat canvi en la tècnica i el tractament del color i de la llum, conformant una nova tendència estètica que l’acompanyaria fins el darrer moment de la seva vida.
Sense passar per alt l’univers del disseny, va participar també en l’edició de cartells publicitaris i portades de publicacions extraordinàries, àdhuc va editar una bona col·lecció de disseny de jerseis.
