“El llenguatge discriminatori envers les dones”, d’Aina Carriques, una lectura obligada

23 de juliol de 2021

Coincidint amb les dates de final de curs de Batxillerat i dels diferents Cicles formatius d’Ensenyament, enguany s’ha celebrat 16na edició dels Premis Igualada Recerca Jove 2021, en un acte (restringit) a les dependències exteriors del Campus Universitari Igualada-UdL, una convocatòria en la qual s’ha posat novament en valor l’interès de l’alumnat de secundària envers la recerca i la investigació, en base a la convocatòria del curs acadèmic 2020 – 2021. És en aquest sentit que no puc més que reiterar-me en una personal felicitació a tots els premiats i premiades. Tanmateix, des del meu àmbit professional de filòloga i historiadora, ex-professora de batxillerat i membre integrant de Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada (CECI ), entitat que de sempre ha participat a donar suport a aquesta convocatòria; em serveixo a fer un especial èmfasi al “primer premi” de la Modalitat social i humanística, concedit a l’alumna de l’Institut Joan Mercader, Aina Carriques Balcells, amb la presentació d’un treball tan notable com agosarat, “El llenguatge discriminatori envers les dones”.

I, és en referència als continguts d’aquest treball, quan els camins de la recerca i la investigació apunten de manera exponencial a una necessitat imperiosa de culturitzar la població, a les societats; que aquesta apunta a ser l’avinentesa per a la qual se’m fa del tot imprescindible d’associar coneixement amb cultura, des de la perspectiva de posar en valor un treball, “El llenguatge discriminatori envers les dones”, en tant que un estudi totalment mereixedor d’un reconeixement que ultrapassi les competències estrictament acadèmiques de la seva convocació.

Una breu aproximació a l’exhaustiu contingut de “El llenguatge discriminatori envers les dones” ens situa en un estudi -per part de l’autora- molt ben documentat des de diferents fonts bibliogràfiques i audiovisuals, a més de recursos com l’entrevista i l’enquesta, que fa un balanç molt complet de les conquestes de la Lluita Feminista al decurs de tot el segle XX i fins als nostres dies; bo i centrant-se i situant en una posició força alarmant l’elevat índex d’usos de signe sexista existents en el llenguatge, en aquest cas la llengua catalana; una pràctica de segregació de gènere de gran abast masclista que ha emergit de forma contundent a les últimes dècades. L’anàlisi ens situa, doncs, davant d’allò que es va convertint en un problema complex, en moltes ocasions desatès o tractat -en la seva possible reparació- d’una forma massa superficial; amb la qual cosa s’evidencia fins a quin punt determinats girs discriminatoris del llenguatge són considerats com a normals atesa la seva sinó secular habitual popularització.

Aquest treball, al seu torn que posa en qüestió el tracte discriminatori envers les dones, des dels usos i pràctiques del llenguatge; abans que res, en primer lloc, es planteja la necessitat d’identificar-los per a poder evitar-los. Tot seguit es contempla la possibilitat de denunciar determinades maneres de dir –en forma d’insult- adreçades o referides a les dones que constitueixen tractes i usos lingüístics de caràcter purament ofensiu i/o vexatori. I, per últim, la recerca deixa obert fins a quin punt caldria plantejar-se una renovació integral en l’ús de llenguatge en la línia de respectar de forma equitativa tant el femení com el masculí, en el benentès que fos realment un compromís assumit per totes les esferes de la societat.

Comparteix l'article:

Deixa un comentari

L'Enquesta

Llegeixes els llibres que et regalen per Sant Jordi?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta