Estrasburg, avui, capital de les llibertats; ahir, tot un relat de bellesa i misteri…
E

6 de juliol de 2019

Al costat dels milers de catalans que han respost a la convocatòria de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), davant la seu del Parlament Europeu, que aquest dimarts 2 de juliol s’ha constituït, per a demanar que no es vetin les representacions de Carles Puigdemont, Toni Comín i Oriol Junqueras com a eurodiputats; ningú no pot obviar que Estrasburg és una invitació a molt més…

És a dir, pel seu enclavament particularment favorable a l’encreuament de vies de comunicacions fluvials i terrestres, l’àrea abastada per l’actual Estrasburg té un llarg recorregut històric que troba els seus orígens de poble pescador abans de l’ocupació romana, quan va guanyar importància militar com a ciutat fronterera. Posteriorment, després de la caiguda de l’Imperi, la ciutat va ressorgir d’una llarga foscor, en dies del nou mandat de Carlemany, gràcies a l’impuls econòmic afermat per una burgesia incipient, relativament allunyada de la teocràcia eclesiàstica. Així, una creixent renaixença econòmica, al segle XIV, va portar a importants intercanvis comercials amb Europa; una circumstància que va concedir-li el gaudi d’una sèrie de privilegis i franquícies, que van constituir-la com a una ciutat gairebé independent: és més, una república lliure governada pels representants dels diferents gremis. Al segle XVI, Estrasburg va posicionar-se en qualitat de ciutat adherida a la Reforma Protestant i va ser en aquest moment que van sobresortir diversos pensadors i predicadors reformistes que van conduir a un notable floriment cultural i, de manera substancial, a l’extraordinària projecció d’un bellíssim paisatge urbà i arquitectònic de la ciutat.

Més endavant, el seu nou declivi polític li va venir a propòsit de les diverses lluites intestines i de les guerres entre les majors potències de l’Europa centre i septentrional. En conseqüència, es van succeir l’annexió de la República al regne de França a la fi del segle XVII; i, després d’un breu episodi de prosperitat, la ciutat va viure un seguit de vicissituds polítiques (segles XVIII i XIX) que van acabar amb la Revolució Francesa, l’aventura napoleònica i la derrota del Segon Imperi de Napoleó III; episodi aquest últim pel qual va passar a dependre del nou Imperi alemany fins al 1918. Després de la Segona Guerra Mundial, Estrasburg va recuperar la seva dimensió europea -més afrancesada- i va ser per aquesta raó que, el 1949, va ser escollida per a presidir el Consell d’Europa; i, des de 1979, alberga el Parlament de la Unió Europea.

Recentment, i en virtut del seu bellíssim i captivador paisatge arquitectònic, localitzat en els límits de l’anomenada “Grande Ile”, i molt especialment de l’entorn de “La Petite France”, Estrasburg ha estat declarada per la UNESCO Patrimoni Mundial de la Humanitat.

Compartir

Deixa un comentari

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta