“Sinuós 2”, una preciosa mirada fluctuant a una Natura viva quasi inapreciable

235

Carmel·la Planell
Filòloga, historiadora i fotògrafa

 

Novament, Anna Carretero ens convida aquest mes, a la sala de l’Empremta de Gràfiques Vilanova, a descobrir i enlluernar-nos amb un altre capítol de les seves realitzacions artístiques; això és, la seva última col·lecció de pintures aplegades sota el reclam de “Sinuós 2”, el que equival a fluctuant u ondulant.

“Sinuós 2” pren com a punt de partida la passada estació estiuenca, moment en què sí bé “Sinuós” venia de lluny (de la primera dècada del 2000) i sempre havia estat implícit encara que recòndit; per a aquesta ocasió, es tractava de relatar la seva personal mirada a la Natura des d’una proposta en què la claredat, les llums, els colors i les textures -en aquest cas sobre cartró que li permet treballar en capes i traçar diversos relleus- guanyarien terreny a qualsevol motiu temàtic. Això és, un major abast en el domini de la tècnica i l’ús dels materials havia de permetre inequívocament poder fer més visibles elements i motius que contràriament podrien passar desapercebuts. El resultat s’assenta, en definitiva, a explorar i / o transformar plàsticament aquelles emocions que emergeixen anticipadament del seu interior després d’unes puntuals mirades als paratges naturals.

Aquí, efectivament, una magnífica col·lecció d’una vintena de pintures a l’oli se sumen a posar en valor la importància que per a Carretero té la pròpia Natura; aquell embolcall natural del qual n’ha volgut fer-se pròpies diverses figuracions i representacions que s’amaguen i apareixen -com si d’un joc alegre i sensorial es tractés- entre delineacions dibuixístiques, traços i pinzellades, convidant a l’espectador a aproximar-se a uns insospitats imaginaris pictòrics que, si més no, brollen d’autèntics escenaris de Natura. En aquesta obra, doncs, no és difícil d’endevinar la gran passió de l’artista per la seva realització creativa: realment, i en paraules seves, s’obté que en l’acte de pintar el binomi espai-temps l’empenyen a una particular manera de ser artísticament o el que es correspon amb una intrínseca manera d’idear la vida.

Cronològicament, des d’aquell dia en què va sentir per primera vegada la necessitat d’agafar un pinzell i donar forma als estats i sensacions quotidianes han passat ja molts anys. Ella, però, en l’àmbit de les competències pictòriques és plenament autodidacta, atès que ha après experimentant i ha pintant allò que veia; aprenent, de retruc, a pintar tot allò que sentia. A mitjan dels noranta va començar a experimentar amb els olis; i, no va ser fins al 2011 que, amb la col·lecció “Sinuós”, va trobar el seu llenguatge pictòric i una manera particular d’expressar la seva pròpia identitat. Ben aviat, va situar l’espai pictòric a la Natura, bo i convertint-la en la protagonista absoluta; mentre que el temps pictòric venia donat per les hores de llum de les tardes, especialment dels dies d’Estiu als camps propers a la masia familiar.

En conseqüència, és de manera introspectiva que Carretero pinta els seus paisatges des dels més quimèrics fins als que formen part del seu entorn més proper. Així, el seu procés creatiu passa per reconèixer-se a partir del descobriment d’uns potencials –no gens pretensiosos- pels quals experimenta, descobreix, crea o inventa en un transitar lliure de pautes normatives que l’aboquen a estadis d’una feliç interpretació dels seus sentiments envers la Natura. I, avui quan ja porta presentades quatre col·leccions en un recorregut per Igualada i comarca, Vielha i Barcelona; en conjunt, la seva obra, a més de ser el despertar de nous camins de l’art, és preciosa, càlida, límpida i sobretot molt candorosa .