L’exposició “Espais recobrats. Els nous usos del patrimoni industrial català” fa un
recorregut per les intervencions de reutilització del patrimoni industrial que s’han fet al
llarg de les últimes dècades a Catalunya. És un projecte de l’arquitecte Ferran Pont i de la
fotògrafa Teresa Llordés, i ha estat coproduïda per la Fundació Antigues Caixes
Catalanes i el mNACTEC (Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya).
L’exposició reivindica els valors artístics, històrics i paisatgístics de l’arquitectura industrial
i presenta exemples de reinvenció en aquest camp, com la reconversió d’antigues
fàbriques en museus, escoles, biblioteques o comerços. S’hi presenta un repertori ampli
de les formes d’abordar les intervencions de reutilització del patrimoni, que van des
d’intervencions de gran transformació fins aquelles de caràcter minimalista en les quals es
posa l’accent en el manteniment del paisatge industrial.
La fotografia històrica de finals del segle XIX i principis del XX té un paper rellevant al
llarg de l’exposició. Aquestes imatges, fruit d’un treball de recerca en diversos arxius,
permeten contemplar els edificis en el seu ús original i mostren com han canviat els
contextos urbans d’aquestes edificacions.
El projecte iniciat l’any 2014 amb la publicació del llibre Espais recobrats, editat pel
mNACTEC i obra de Ferran Pont i Teresa Llordés, té ara continuïtat amb aquesta
exposició, que a iniciativa de la Fundació Antigues Caixes Catalanes i el mNACTEC, té per
objectiu divulgar la feina feta en el camp de la recuperació del patrimoni industrial a
Catalunya.
A més, per a aquesta ocasió Teresa Llordés amplia el conjunt d’exemples d’Igualada, amb
la incorporació de noves imatges d’espais que no es recullen ni al llibre ni a l’exposició. Ho
fa en format audiovisual sota el títol Igualada. Transformant espais, que es podrà veure
tot visitant l’exposició.
Cal Boyer i el Museu de la Pell d’Igualada
L’edifici que acull l’actual Museu és una antiga fàbrica cotonera coneguda com a Cal Boyer
o Vapor Nou, construïda l’any 1897 per Ignasi Boyer. A la zona sud hi havia el vapor i la
sala de calderes, amb la xemeneia a l’exterior. Al nord s’hi construí un edifici aïllat
destinat a funcions auxiliars de magatzem i a l’administració. Dins del complex també hi
havia l’habitatge del vigilant. Entre els anys 1910 i 1920 s’hi afegí una altra nau a l’oest de
la primera i separada per un carreró.
La fàbrica va cessar la seva activitat l’any 1979. Posteriorment, el 1983, l’Ajuntament
d’Igualada n’adquirí el conjunt, que es rehabilità per a convertir-lo, anys més tard, en el
Museu de la Pell d’Igualada i Comarcal de l’Anoia i dotar-lo amb sala d’exposicions
temporals i auditori. Des del 1996, el Museu és secció del Museu de la Ciència i de la
Tècnica de Catalunya.
La visita al Museu permet descobrir la història i l’ofici d’adobar pells des dels inicis
manufacturers fins a la implantació industrial, l’ús de la pell en diferents cultures, i el
llegat d’una tradició fortament arrelada a Igualada, que ha configurat el singular barri del
Rec. A l’espai L’home i l’aigua s’exposa una col·lecció d’objectes i enginys hidràulics per a
l’aprofitament de l’aigua. I a pocs metres, a Cal Granotes, una adoberia del segle XVIII
museïtzada, s’hi explica el procés artesanal de l’adob de pells utilitzat abans de la
industrialització.
