Fa 72 anys, quan vaig néixer, el meu pare em va obrir una llibreta d’estalvis a la Caja de Pensiones para la Vejez y de Ahorros. Des d’aleshores que sempre he tingut un compte obert a l’entitat, que al llarg dels anys, ha anat canviant de nom.
Malgrat ser-ne client durant set dècades, l’entitat bancària mai m’ha tingut ni un gest de cortesia. Ni un. Quan dic ser-ne client vull dir tenir-hi el compte del negoci dels pares, de la filla i el propi, signar-hi la hipoteca, adquirir una casa a la immobiliària de l’entitat i fins i tot convertir-me en accionista quan es va crear Criteria (que va ser una operació per col·locar als seus clients tots els actius tòxics de La Caixa).
D’altra banda La Caixa va dur a terme una política de renovació a fons de la seva xarxa d’oficines, però després, un cop duta a terme i amb totes les oficines renovades, vaig rebre una carta on em deien que fes tota la meva operativa a través d’internet i que si posava els peus a la oficina, em cobrarien una considerable despesa.
Quan es varen reconvertir les accions de Criteria -amb un valor de menys de la meitat del seu preu de sortida a borsa- en accions de CaixaBank vaig tenir ocasió d’assistir a les assemblees d’accionistes car es feien a Barcelona, però l’any 2017 CaixaBank va passar a ser una entitat radicada a València i ja no he volgut tornar a participar en les seves assemblees d’accionistes. De fet, havent deixat de ser una entitat catalana, tampoc tinc cap interès a participar-hi. Així que vaig vendre, amb pèrdues, totes les accions.
De fet, no és únicament que La Caixa no hagi tingut mai un detall amb mi, després de més de 70 anys formant-ne part, és que em cobraven comissions per damunt del que les seves tarifes marquen. Per mirar d’arranjar-ho vaig demanar audiència al “meu gestor” del compte que per sorpresa meva -tal vegada perquè els plans de l’empresa eren jubilar-lo en breu-, amb un desinterès total per les meves queixes, em va convidar a passar la meva pensió a La Caixa “o a treure el compte”.
No sé què hauríeu fet vosaltres, però jo no vaig dubtar a tancar el compte. Així he pogut començar l’any sense ser client de CaixaBank, una entitat que fa anys va deixar de ser catalana, de respectar als petits accionistes, als clients fidels i, sobretot, faltar a la seva pròpia història d’entitat al servei dels petits estalviadors catalans.
Si volen obeir al Borbó i marxar de Catalunya que ho facin. Si volen tancar tots els caixers automàtics de les petites poblacions que els tanquin. Si volen cobrar les comissions més altes del mercat són ben lliures de fer-ho, com jo soc ben lliure de deixar de tenir-hi tractes o de confiar-los els meus estalvis que són pocs, però honrats, i justament per això, no estic disposat a que em maltractin. Per sort tenim alternatives bancàries per no dependre dels “de sempre” ni acceptar tracte discriminatori.
Adéu, La Caixa, adéu!
