Jordi Savall, guardonat novament per la seva prestigiosa trajectòria artística i, especialment, per la seva producció més recent: “Les rutes de l’esclavatge”

223

Carmel·la Planell
Filòloga, historiadora i fotògrafa

 

L’igualadí Jordi Savall ha estat guardonat novament, al costat d’altres artistes d’estils i generacions diverses, en aquesta ocasió per l’Acadèmia Catalana de la Música, dins del marc de la primera convocatòria dels Premis Alícia, celebrats al teatre vigatà L’Atlàntida, que li reconeixen la seva prestigiosa i universal trajectòria artística àdhuc el seu projecte “Rutes de l’esclavatge”; en una cerimònia de gala que va comptar amb la presència de notables personalitat de la política i la cultura de Casa Nostra, endemés d’algunes actuacions d’artistes de renom. Aquesta condecoració -un guardó creat per la il·lustradora i escultora Carme Solé- a proposta de l’Acadèmia Catalana de la Música, premia no solament els valors artístics i culturals de l’esfera musical catalana, sinó també el mestratge i l’excel·lència dels millors professionals de la musica; en definitiva, es posa en valor la música com a art.

Jordi Savall, doncs, ha estat guardonat per la seva virtuositat creativa i interpretativa i per l’abast internacional de la seva obra, endemés d’unes atresorades competències didàctiques i la laboriosa projecció social i humana del seu art, en un acte que li atorga un doble mèrit: l’un, per la seva prolífica recuperació dels sons del Renaixement i del Barroc, treball (Premi Trajectòria) per al qual, des de l’any 1968, ha enregistrat més de dos cents àlbums; l’altre, pel gran projecte i experiència multicultural de “Rutes de l’esclavatge” (Premi Directe), en què repassa més de quatre segles d’esclavisme acompanyat de vint-i-set músics.

“Les rutes de l’esclavatge” (1444-1888), partint d’una ferma i conscient investigació -al decurs de dues dècades- sobre músiques colonials, des del 2015 és una inèdita estrena mundial en tots els àmbits de la història de la música i, en concret, dels tres continents implicats en el tràfic i l’explotació dels esclaus d’Àfrica al Nou Món; de la qual producció, un dels concerts va ocupar magistralment una edició del passat Grec 2019. En suma, aquesta memòria musical sobre les víctimes de l’esclavatge és un retrobament amb la música antiga dels pobles colonitzats, a partir de melodies populars de Mali i les tradicions orals de generació en generació de cants i danses d’esclaus de Madagascar, de Brasil, de Colòmbia i de Mèxic; un recorregut musical que va acompanyat d’algunes fons històriques (textos) des dels primers temps de l’esclavisme basat en la explotació d’éssers humans des del segle XV fins al 1865, any de l’abolició de l’esclavitud, als Estats Units, endemés dels darrers escrits de Martin Luther King (Premi Nobel de la Pau). Al capdavall, en el seu conjunt, doncs, “Les rutes de l’esclavatge” apunten a ser una reconciliació musical, apadrinada per la UNESCO, que arrela en les bases de la igualtat, l’harmonia i una certa empatia que subratlla el que devia suposar aquell episodi tràgic i denigrant que va ser l’esclavitud, una vergonya per a la història de la humanitat. L’escenificació aconsegueix presentar un fantàstic fresc històric i musical ben representatiu del posicionament del món occidental envers els africans, tant a l’Amèrica Llatina, als Estats Units com a Europa, així com del grau d’indiferència davant el continent africà, el gran oblidat. Tanmateix, l’obra es proposa reunir un sentit festeig de cors i d’esperits a l’entorn de la música i la dansa, capaços de reconèixer-se com a font viva de supervivència i de refugi de pau, consol i esperança per al món sencer.

Definitivament, aquesta història del mestissatge musical i del diàleg intercultural, rescatant paraules de Savall, vol ser un emotiu homenatge en memòria d’aquell període obscur, tot apel·lant cadascú de nosaltres al deure de reconèixer l’extrema inhumanitat i els terribles patiments causats a totes les víctimes d’un horrible comerç. Davant l’esclavatge i les noves formes que adopta als nostres dies (l’explotació laboral dels infants o la prostitució de menors), contra el racisme i contra l’odi contra l’altre, no hi ha tolerància possible!