Extraordinària victòria de l’Igualada contra un potentíssim Caldes que va ser superior en moltes fases del partit, especialment a la primera meitat. Els arlequinats van saber patir, van recuperar eficàcia a pilota aturada, van marcar (enlloc d’encaixar) els famosos “gols ràpids” i sobre tot van tenir un Elagi descomunal, que va aturar 3 FD i es va carregar l’equip a l’esquena.
Gràcies a la portentosa actuació de l’Elagi l’IHC va poder acabar la primera meitat amb el marcador a zero i per davant. I això que el Caldes va sortir com un corró. Els primers 6 o 7 minuts va arribar a tancar als “rigats” a la seva àrea. Els igualadins no trobaven la manera de sortir de la pressió visitant que era altíssima. Tot i aquest domini visitant, va ser l’IHC qui es va avançar en el marcador amb una acció de Riba per darrera la porteria. Riba va rematanr a porta i Carol va acabar de fer entrar la bola a la xarxa.
El gol va donar forces als de Francesc Fernàndez que a la segona part van poder treure’s de sobre el domini aclaparador del Caldes i el partit es va igualar una mica més. Els visitants van seguir arribant més a porta. Però aquest cop l’IHC va ser molt més efectiu amb la seguretat que l’Elagi va fer baixar un altre cop la persiana.
L’Elegi imposa la llei en en Tety hi posa la màgia
El porter igualadí va aturar dues FD en un minut i mig (una per 10 faltes i l’altra per blava al Ton). No va poder evitar que 20 segons després el Clades empatés a través del golejador Rovira. Tot i això. el porter arlequinat va tornar a aturar una altra FD 2 minuts més tard. Aquí va haver-hi una de les claus del partit, perquè només 14 segons després l’Aleix va aconseguir marcar el 2 a 0. Va ser en una costa a costa de Marimon que va anar d’àrea a àrea conduint la bola en una contra i va definir per baix.
Quedava molt partit i encara havien de passar moltes copses. El Caldes va tornar a empatar… i altre cop “gol ràpid” dels igualadins. I a pilota aturada! 13 segons després Riba va fer el 3 a 2 de FD. El mateix Riba en va tenir una altra per acabar de sentenciar… no ho va poder fer i van haver de passar 6 interminables minuts fins que en Tety va fer el gol de la tranquil·litat (i de la temporada).
El jugador arlequinat era a la lateral, a l’alçada de 3/4, al cantó contrari de les banquetes… el van pressionar dos jugadors, va fer un canyo passant pel mig dels dos, va córrer fins a la porteria, encarant a Camps, va aixecar la bola, va congelar el temps amb la bola suspesa a l’aire i la va dipositar màgicament al fons de la xarxa. Un autèntic golàs que val 3 punts d’or pel conjunt arlequinat. Una gran recompensa per la capacitat de sacrifici de l’equip, que aquesta temporada haurà aconseguit treure-li 4 punts de 6 a un gran com el Caldes.
L’equip arriba cansat per la marató de viatges d’aquest mes. Marató que encara no s’ha acabat … dissabte en toca un altre, a la Corunya. Espera el Liceo. Però de moment, un mes i un dia després, han tornat les victòries a les Comes (i, curiosament, pel mateix resultat: 4-2 el 8 de gener contra el Palafrugell, i ara 4 a 2 un 9 de febrer contra tot un Caldes.
