Aquest diumenge dia 13 de febrer, a les 6 de la tarda, al Teatre Municipal l’Ateneu, Àurea Márquez fa una interpretació brillant de La dona del tercer segona, una obra escrita per Víctor Borràs Gasch, produïda per Teatre Nu i dirigida per Ivan Benet que parla de l’estigma que arrosseguen les persones que pateixen alguna malaltia mental. Les entrades tenen un preu de 18 i 15 € i es poden adquirir per Internet a https://teatremunicipalateneu.cat/. També es poden comprar al Punt de difusió cultural i turística d’Igualada (Sala Municipal d’Exposicions c. Garcia Fossas, 2 -pl. de la Creu). De dimarts a dijous de 18.30 a 20.30 h. Divendres de 18 a 21 h. Dissabtes d’11 a 14 i de 18 a 21 h . Diumenges d’11 a 14 i de 18.30 a 20.30 h. Durant aquesta setmana els joves fins a 25 anys poden comprar les entrades a cinc euros. A més hi ha descomptes per a diversos col·lectius.
La dona del tercer segona
A l’escala hi ha reunió de veïns. Hi ha una veïna que no sol assistir-hi, però avui creu que hi ha de ser, ha de demanar als seus veïns i veïnes un favor incòmode. La dona del tercer segona té prop de cinquanta anys, treballa en un supermercat fent de carnissera i avui ha demanat plegar abans per arribar a temps a la reunió de l’escala. Es diu Raquel i viu amb el seu fill, i avui s’explica davant de la seva comunitat. Explica un fet relacionat amb les malalties mentals i amb l’estigma que arrosseguen les persones que en pateixen alguna. La Raquel demana un favor d’aquells que són difícils de demanar, i de concedir. Ens atrevim a mirar-nos i a escoltar-nos? Com diu el director, Ivan Benet: “La Raquel, la nostra veïna, ens vol parlar. L’hem d’escoltar. L’hauríem d’escoltar. La nostra veïna té un problema. L’hem d’ajudar. Ho hauríem de fer. La nostra veïna té un fill. El punt de partida del text que proposa el meu amic Víctor Borràs és simplement infal·lible: durant el torn de precs i preguntes en una reunió d’escala, una veïna explica un problema que la preocupa, un problema que necessita l’ajuda de bona part dels membres de la comunitat. És una història potent, viva i compromesa”.
A més, el director no estalvia elogis cap a l’actriu Àurea Márquez, de qui diu que “es pot treballar segons una màxima que proposa l’estimat filòsof Josep Maria Esquirol: «Per situar-se bé cal, alhora, tocar de peus a terra i alçar la mirada cap al cel. Només en aquesta juntura hi ha el realisme vertader». I amb ella i la resta de l’equip (meravellós!) és molt fàcil plantejar-se una posada en escena on es combinin dos elements
polièdrics: l’oníric i el real”.
