La Laura estudia a la Universitat Pompeu Fabra i d’un dia per l’altra va passar de fer classes de manera presencial a fer-les online.
Com va ser l’esclat de la pandèmia a l’àmbit universitari? Recordes l’últim dia de docència amb normalitat?
Penso que va ser una mica caòtic, és a dir, ni els alumnes ni els professors ens pensàvem que arribaria a aquest extrem tot això. L’últim dia de classe va ser interessant, jo vaig decidir anar-hi el dia 12, tot sabent que al ser d’Igualada potser era un risc, però crec que no n’era massa conscient. I en el meu cas ens va caure el confinament amb exàmens. Per tant, els professors van haver de digitalitzar-ho tot i alguns directament ens van avaluar amb la feina que portàvem feta durant el curs perquè no sabien massa què fer.
Com fas les classes actualment? Presencialment o virtualment?
Aquest trimestre les he fet totes online, però a partir del tercer trimestre ens han dit que serà semipresencial. Les classes en què normalment som més alumnes les farem online i les que són de grups reduïts seran presencials.
Quins avantatges i quins inconvenients té cada opció?
Doncs per mi, al ser d’Igualada, l’avantatge més gran de l’opció online és el fet que no m’he de desplaçar, perquè les hores que perdia abans amb el trajecte ara les puc aprofitar per fer feina. També és molt útil per a la gent que treballa, ja que poden demanar als professors que gravin les classes. Però personalment, prefereixo la presencialitat. Fer-ho tot online fa que estiguis a casa gairebé les 24 hores del dia durant 5 dies a la setmana i perds tot el tema social que t’aporta la universitat. A més a més, sovint els professors creuen que no treballem prou i ens donen molta més feina que si fos presencial, cosa que ens fa tenir encara menys temps per evadir-nos o sortir de casa.
Creus que el nou format és una forma de conciliació o un que pot afectar la salut mental? T’ha afectat?
Doncs penso que per a moltes persones sí, però també crec que si no ho has triat d’inici, pot ser molt difícil. És a dir, si jo hagués decidit anar a la UOC seria diferent, perquè jo mateixa hauria decidit que la millor opció per mi és fer-ho des de casa, o perquè la feina no em permet cap altra opció, però per moltes de nosaltres no és el cas. També penso que la docència no està del tot ben adaptada. Els professors i professores estan acostumades a la presencialitat i comenten molt sovint que tant de bo poguéssim tornar-hi, en comptes de pensar maneres de fer les classes online molt més productives i fàcils per tothom. Llavors, tal com he dit abans, penso que sí que pot afectar a la salut mental, ja que personalment m’ha afectat. Pels joves la vida social és molt important, i quan no estàvem en la situació de pandèmia, de vegades, no en teníem massa com a estudiants, però només el fet d’anar a la universitat i veure als nostres companys ja era positiu, i això ara no ho tenim. Ara anem a classe, fem deures, estudiem, i algunes, treballem des de casa, tot ho fem al mateix lloc, el lloc on després també descansem o passem l’estona. I aquesta monotonia es fa bastant dura.
Quina creus que és la millor solució davant aquesta problemàtica?
Penso que és molt difícil solucionar aquest problema ara mateix perquè tal com estan les coses, les classes online són l’opció més responsable i viable. Tot i això, crec que es podrien donar moltes més ajudes als estudiants, no donar tanta càrrega de treballs, enregistrar totes les classes, ja que en el meu cas, alguns professors s’hi neguen, inclús en casos on la majoria dels alumnes ho han demanat per temes de feina. També crec que estan molt centrats en quan podrem tornar a fer classes presencials, en comptes de pensar com fer millor les classes online, podrien fixar-se en com ho fan les universitats que ja són online d’entrada i prendre exemple, i segurament tant l’alumnat com el professorat aniríem molt millor.
