7.3 C
Igualada
Diumenge, desembre 5, 2021

Tots Sants o Halloween?

Culturalment es considera que l’hivern s’inicia quaranta dies després de l’equinocci de tardor (22 de setembre), és a dir, als voltants de l’1 de novembre. Per aquest temps es tanca l’any agrícola, arriba el fred, s’estrena la roba d’hivern i comença l’època de sembra i el de les fires agràries per preparar la temporada que ve.

La roda dels cicles naturals de calor versus fred i llum versus foscor propicia que des de temps remots i en diferents cultures s’hagin celebrat, en els primers dies de novembre, festes dedicades al record i a la relació amb els difunts. Un cop passat el temps de les collites, la terra sembla esmorteïda i ens condueix a reflexionar sobre la temporalitat de la vida i la relació entre nosaltres i els nostres avantpassats.

Podem trobar els orígens de la festa de Tots Sants a la celebració celta del Samhain, en què se celebrava l’inici de l’any nou, l’1 de novembre. Els dies del Samhain obrien el període d’obscuritat en què la frontera entre els vius i els morts desapareixia i els esperits dels morts tornaven a la Terra, es feien profecies, fogueres, sacrificis, fresses i aquelarres. Durant els 400 anys de la dominació romana de les terres celtes, la tradició del Samhain es va combinar amb dos festivals romans que honoraven per una banda els difunts i per l’altra la deessa Pomona.

A principis del segle VII el papa Bonifaci IV va cristianitzar la celebració i designà l’1 de novembre com el dia de Tots Sants (All Hallows), i la nit de Samhain va passar a anomenar-se la nit de Tots Sants o All-Hallows Eve (més tard Halloween).
Tant si li diem Halloween com si emprem la terminologia catalana, el que és cert és que el culte als difunts i l’apropament festiu a la mort es dóna arreu del món a través de múltiples i diferents manifestacions i rituals.

Halloween o Tots Sants
El Halloween anglosaxó parteix dels mateixos orígens que el Tots Sants europeu i amb la qual comparteix molts dels costums, com per exemple, les històries de por, les fogueres, la imatgeria d’éssers del més enllà, la decoració de carabasses i altres fruits, l’acapte de llepolies… Avui en dia es considera que Halloween és una festa nord-americana que s’ha introduït a Europa per la influència de la cultura popular procedent dels Estats Units. No obstant això, hem de tenir en compte que es tracta de la mateixa festa de Tots Sants originària del món celta i que fou importada pels immigrants irlandesos a mitjans del segle XIX als Estats Units i el Canadà. La festa anà adquirint una progressiva popularitat a partir de 1921 i veié un procés d’internacionalització a partir dels anys 80 gràcies al cinema i a la televisió.

Per tant, podríem dir que es tracta d’una festa d’anada i tornada entre els dos continents. Tornada, cal dir-ho, que ha quedat descontextualitzada i desvirtualitzada del seu significat en pro d’una banalització que l’ha reduïda a una espècie de carnestoltes temàtic, en el que el concepte de la por que tots els humans manifestam envers la mort s’ha transformat en el concepte del terror i cap a un estat d’ànim corprès per fenòmens paranormals.

La mort explicada als infants
En la tradició catalana de Tots Sants, i també en moltes d’altres com l’anglosaxona, els infants tenen un paper destacat i actiu en aquesta celebració. Aquest tret de la festa es podria explicar com l’intent d’apropar l’experiència de la mort als infants d’una manera lúdica i adequada a les seves potencialitats de comprensió.

La relació entre els vius i els morts és viscuda lúdicament per part dels menuts de la família, sobretot durant la nit del dissabte de Tots Sants. La mort ofereix una aproximació amb matisos diversos, des del misteri i la por, d’una banda, a l’enyorança dels éssers estimats i l’esperança de retrobar-los per un dia.

Segons la tradició, la Nit de Tots Sants o Nit de les Ànimes era la nit en què les ànimes tornaven a llurs cases a visitar els vius, i per això era habitual deixar-los llums encesos i petits presents. Cal destacar el conegut joc de les animetes, consistent en anar amagant per la casa panellets o castanyes -que en el marc del joc són regals deixats per les ànimes dels morts que aquell dia tornen- per tal que els infants les trobin l’endemà, com a prova de la visita dels difunts, i en gaudeixin. En aquests dies els infants també són obsequiats amb llepolies tals com rosaris, panellets, castanyes i fruita confitada.

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

La campanya “Figues i Ous” se centra en la informació dels mètodes anticonceptius i de protecció

Com cada any, el departament de Sanitat i Salut Pública i el departament de Joventut de l’Ajuntament d’Igualada posen en marxa la campanya de...

Carta oberta a Pablo Casado

En el seu intent d’anar encara més a la dreta, diu bajanades cada vegada que li posen un micròfon al davant. Habitualment m’hi faig...

Montbui demana la reobertura completa de l’atenció sanitària al CAP

El ple ordinari de novembre de l’Ajuntament montbuienc va aprovar, per unanimitat de tots els grups polítics representants en el consistori, una moció per...

La reconversió cap a les renovables necessita el lideratge del Govern

Ja fa uns mesos que a la nostra comarca, com d’altres, creix el neguit davant les notícies que una nova línia de Molt Alta...

Premi de Fotografia Procopi Llucià, Igualada 2021; o quan la Fotografia és Cultura

El passat diumenge, 21 de novembre, el Teatre Municipal l’Ateneu va acollir una nova edició dels Premis Ciutat d’Igualada, que fomenten i reconeixen la...
Compartir