Tots junts vencerem

T

Si tots els que varen anar a la manifestació de l’Onze de Setembre votessin per la independència, Catalunya tindria resolta la qüestió del seu futur. Però no sempre les coses són tan clares i ara cal que el crit que va omplir els carrers de Barcelona es tradueixi en resultats. Ningú es pot quedar a casa. Aquestes no són unes eleccions autonòmiques com les altres. Són l’inici d’un nou procés en el qual decidirem el nostre futur. Tenim a les mans la possibilitat de convertir Catalunya en un nou estat d’Europa, lliure, independent i ric, amb un potencial econòmic i humà que ens situaria al costat d’Holanda o Dinamarca. Aquests haurien de ser els nostres punts de referència i no pas l’Espanya retrògrada, intransigent i malgastadora que ens manté en la pobresa. Però per recórrer el camí iniciat hem de ser valents. Els pals a les rodes i les pressions no faltaran. Per això més que mai cal la unitat entre tots els partits que des de posicions democràtiques defensen el dret a decidir de Catalunya. En aquest sentit, és encoratjador que set partits catalans (CiU, CUP, DC, ERC, ICV-EUA, Rcat i SI), impulsats per l’Assemblea Nacional Catalana hagin subscrit un acord pel qual es comprometen a treballar per assolir tres punts bàsics: 1) La sobirania resideix en el poble català i ha de ser consultat sobre el seu futur. 2) Cal treballar conjuntament perquè durant la propera legislatura Catalunya pugui esdevenir un nou estat d’Europa. 3) Consensuar el procés de constitució del nou estat perquè sigui el de tots els catalans i catalanes. Sabem que no serà un camí de flors i violes i que la independència no resoldrà tots els problemes que tenim plantejats, però sí que experimentarem una sensible millora si podem gestionar els nostres recursos. Catalunya és un bon mercat, si no, no s’hi haurien implantat tantes empreses estrangeres i som els productors que més exportem. No podem ser els que més produïm i més aportem a l’Estat i els que menys rebem en inversions. No pot ser que un de cada quatre nens de Catalunya no tingui els recursos necessaris per desenvolupar-se com cal. No pot ser que més de la meitat dels joves estiguin sense feina. No pot ser que haguem de pagar tantes despeses faraòniques i inútils de l’Estat mentre ens movem en unes infraestructures tercermundistes, obsoletes i insuficients. No podem viure més acollats econòmicament mentre altres dilapiden els nostres recursos. I a tots els que es poden deixar influenciar pel dubte o pel discurs de la mentida orientada a generar por i evitar que el poble català es pronunciï els diria una cosa: en el pitjor dels casos, mai estaríem pitjor que ara. Per això, i per decència, no ens podem deixar enganyar ni caure en les provocacions dels que volen impedir que el poble català decideixi. Aquesta vegada ens hi juguem molt. Si l’independentisme no guanya per golejada, no ens acollaran, ens escanyaran fins a rebatre’ns per terra. Durant molts anys seria molt difícil aixecar el cap. Si avui ja actuen com ho fan, imagineu què passaria amb una victòria dels que ens volen tenir com fins ara. Per dignitat, diumenge no ens podem quedar a casa! Josep M. Carreras