Tot donant “Tres Tombs” a la història

Jennifer Roca Civit

Amb les festes de Nadal celebrades i les butxaques escurades, Igualada s’acomiada fins a l’any que ve dels Reis d’Orient, on aquest 2020 ha celebrat el seu 125è aniversari del seu pas per la nostra ciutat, i on cada any, deixa felicitat i màgia a totes les llars. I amb els Reis de camí cap Orient, donem la benvinguda a una altra gran festa centenària a la nostra ciutat, els Tres Tombs. Enguany, se celebra el seu 198è aniversari d’aquesta festa patronal de l’antic gremi de traginers d’Igualada, en honor a Sant Antoni Abat. Considerada la festa dels Tres Tombs més antiga de Catalunya, celebrada des de l’any 1822 ininterrompudament tots els anys, malgrat les guerres, mancances, exilis i presos polítics. Però, sabem d’on prové aquesta festa?

Agafem fort les regnes del nostre cavall, perquè viatgem en el temps cap a l’antiga Roma. Donar voltes a un lloc sagrat, era una pràctica molt comuna a les cultures mediterrànies antigues i justament els romans, a tall d’exemple, ja feien passejades circulars als temples perquè els déus els fossin favorables. Deixant els romans al passat, la festa dels Tres Tombs, anomenada també “passades”, “beneïdes” o “passant”, manté un altre particular origen: Antigament, es feia una foguera amb ramatge verd, i al seu voltant, s’hi donaven tres voltes. Però, com el cristianisme sempre s’ho vol quedar tot, l’església va quedar-se la festa, i les tres voltes van passar a fer-se al voltant de l’església de Sant Antoni, i per als pobles on no disposaven d’aquesta església, i plantaven la imatge del Sant Antoni, que ve a ser el mateix, i donaven les voltes al seu voltant. Actualment, no només a Igualada, cada ciutat té el seu costum diferent de celebrar els Tres Tombs, a Sant Antoni d’Ascó, per exemple, els veïns deixen llenya a la porta de casa seva, la qual servirà per alimentar el foc dels dies de celebració de la festa, a Vila-seca se celebra el Cós de Sant Antoni (curses de cavalls), “La Corrida” a Puig-Reig o l’Encamisada a Falset (on els falsetans surten a voltar per la vila amb la seva indumentària tradicional, juntament amb els seus animals). No les hem anomenat totes les diferents celebracions que té Sant Antoni a Catalunya, però aquest recull ja ens dóna un ventall de possibilitats de celebrar la mateixa festivitat de tantes formes diferents, que només de saber-ho, fa que ens enamorem encara més de la nostra terra.

Nosaltres, com a bons ciutadans, gaudirem aquest diumenge 19 de gener (encara que Sant Antoni sigui el 17 de gener, per temes logístics, cada ciutat s’adequa la data de celebració dels Tres Tombs a la seva conveniència) d’un altre any d’aquesta esperada festa de la nostra terra igualadina. I havent recordat aquesta pinzellada sobre la història dels Tres Tombs, em ve al cap una frase de Gilbert Keith Chesterton (el curiós escriptor britànic que tenia tendència a desorientar-se, el mateix que enviava telegrames a la seva dona tot preguntant-li a on havia de tornar):

“Un dels extrems més necessaris i més oblidats en relació amb aquesta novel·la anomenada història, és el fet que encara no està acabada”

Acabada o no, la història de la nostra ciutat seguirà sumant fets, perquè Igualada, la nostra Aqualata (en llatí significa “on el riu s’eixampla”), va néixer al costat del riu Anoia cap a l’any 1000, i seguirà creixent i celebrant les seves tradicions “tot i les voltes que fa la vida”.
Feliç Tres Tombs a tots lectors de la Veu de l’Anoia.