Una nova exposició d’un artista tan prolífic, com és el dibuixant i pintor igualadí Toni Guix, no pot passar desapercebuda a més de sorprendre’ns i -per què no- desvetllar els nostres sentits. És a dir, per a aquesta ocasió, una mostra amb una àmplia varietat temàtica i colorista ha vist la seva inauguració aquest passat divendres, 23 d’octubre, a la Sala Municipal d’Exposicions d’Igualada; una obra excepcional que es mantindrà oberta al públic fins al 15 de novembre.
Sense cap pauta prèvia, Toni Guix ens presenta un conjunt de treballs disposats de forma aleatòria en què s’observa, ja a simple vista, l’estil propi i tan singular que el caracteritza; convidant-nos a contemplar o millor dit a participar d’un recorregut paisatgístic a través d’identitats locals del nostre entorn més proper -la mateixa comarca de l’Anoia- i també de més distants; però totes elles fàcilment recognoscibles. Es tracta d’unes creacions artístiques en què ens ofereix amb una pinzellada resolta, atrevida i sintètica les seves impressions sobre el paisatge rural: els seus paratges, els seus monuments i poblacions; i, per extensió, el mar. Tot plegat, una obra impregnada d’un gran cromatisme, una gamma de colors que va des d’un hàbil maneig dels pigments més suaus fins als més intensos.
Així mateix, i en aquest període tan circumstancial de la seva vida que és l’estadi de jubilació; amb tot el temps del món s’ha permès d’endinsar-se lliurement per molts racons del nostre territori i apropiar-se emocionalment de la seva bellesa. Una estètica magníficament plasmada damunt d’unes belles teles realistes que, amb un pròdig maneig de l’oli i també de la tècnica impressionista, no eludeixen el segell retratista que defineix cada lloc; al seu torn que descobreixen la frescor i l’atmosfera més autèntica d’uns indrets que tant l’han captivat.
A l’entorn d’aquesta mostra, quatre oportuns aparadors acullen un dilatat reportatge retratista -i ple de detalls- de llocs de la comarca mitjançant obres de mida petita pintades sobre paper amb unes suaus aquarel·les que certifiquen una extraordinària pulcritud i una no menor laboriositat en el traç del pinzell i en el delicat perfilar de la ploma.
Aquest artista que des de nen ja va sentir-se atret pels llapis i els colors, no va trigar a perfeccionar els seus procediments de dibuix i pintura, i va fer-se pròpies al llarg de quatre dècades -des d’un món imaginari fins al més real- unes creacions que avalen una reeixida trajectòria de nombroses exposicions.
Tanmateix, si en alguna cosa cal posar l’accent per a aquesta nova etapa de la seva vida és en el fet que la lliure disposició del temps li ha permès més que mai recrear-se i viure intensament la realització artística, especialment amb uns paisatges oberts que semblen enfilar-se cap al cel; aquell cel que – segons les seves franques paraules- a ell el convida a participar d’un transcendent acostament al seu fill, mort recentment. Són, doncs, la seva realitat, el seu pensament, els seus records, a més del seu tarannà diligent i reflexiu els que més han propiciat una creació i re-creació artística definitivament intensa i, segurament, molt més emotiva.
