Ja fa dies que estic donant-hi voltes i com que a vegades se m’acusa de ser excessivament crític vull donar, des del meu modest coneixement, unes idees que poden servir per revitalitzar l’ocupació de la nostra ciutat i la nostra comarca.
Però deixo clar que la meva tasca professional no consisteix en donar solucions. D’això ja n’hi ha d’altres que se n’han d’encarregar…
Es diu que manquen professionals. Doncs bé, formem-los.
• S’han d’oferir formacions encarades a les mancances de les nostres empreses. No oferir formacions gratuïtes que no tenen cap impacte. S’ofereixen formacions en institucions públiques, parapúbliques o privades que res tenen a veure amb aquestes necessitats. Quan parlo de formacions no em refereixo a aquests cursos de poques horetes, que com a complement “poden” tenir una certa efectivitat. Parlo d’accions de gran calatge. Potser seria millor agrupar l’import de certes formacions gratuïtes -perquè les paguem entre tots- que no tenen quasi cap efectivitat en accions de més profunditat.
• Si es detecten necessitats que no les poden cobrir els nostres centres educatius, siguin aquests públics o privats, informar i derivar als alumnes cap centres propers: Manresa, Vilafranca, Valls, el Vallès, el Baix Llobregat…
• El SOC, per exemple, ofereix cursos realment molt interessants per desocupats, siguin aquests oferts a la nostra comarca o comarques veïnes, que molts desconeixen. No es pot pretendre oferir tota la formació necessària a la nostra comarca…
• Fer (més) pedagogia als nens i nois de cap on va el futur professional. Una mica com el model alemany.
Avui he volgut parlar de formació. Properament donaré altres idees.
Ser crític no és cap mal. L’autocomplaença sí que ho és.
Manel Macià, consultor RRHH per competències.
