Es veu que als jutjats espanyols a Catalunya, s’avorreixen. Un cop consumada la, per dir-ho suau, malifeta de fixar el dia de les eleccions al Parlament en plena pandèmia, el passat 13 de gener es va reunir la Junta Electoral Provincial i decideix prohibir les manifestacions convocades per l’ANC el dilluns 1 i el dilluns 8. La resolució diu que les manifestacions són “en homenaje a los presos políticos y los exiliados”. Per primera vegada en un document judicial es reconeix que es tracta de “presos polítics i exiliats” quan fins ara eren “los condenados y los profugos”. Dilluns passat es varen fer totes les concentracions convocades i dilluns vinent es repetiran. Es repetiran per tres raons fonamentals.
La primera és que els catalans no volem renunciar a cap dels nostres drets civils. I el de manifestació n’és un.
La segona és que les concentracions no són propaganda electoral i, per tant, no estan subjectes a les decisions de la JEP.
La tercera i més important és que ja no volem obeir lleis injustes.
La judicatura espanyola ha afegit al seu costum de derogar tot el que es decideix als òrgans legislatius i/o executius catalans, la voluntat de prohibir tot el que fan les entitats de la societat civil. Tant li fa si és l’ANC, Òmnium, la Cambra… si és català ho prohibeixen.
La democràcia a Espanya és únicament un decorat… i no gaire ben fet. Com deia Lluís Llach dissabte a TV3: “Durant la dictadura vaig fer l’Estaca, la vaig cantar centenars de vegades en públic i mai vaig anar a la presó. Ara hi ha tretze rapers condemnats per cantar”. Valtònyc és a l’exili i Pablo Hasel ha d’entrar avui mateix a la presó.
L’única sortida digna per als catalans és desobeir, desobeir i desobeir. Com va escriure l’activista americana Rosa Parks: “Com mes cedíem, com més reculàvem, pitjor ens tractaven”. La seva negativa a complir les lleis d’apartheid que obligaven als negres a viatjar al fons de l’autobús i a cedir el seient als blancs, va fer derogar les lleis racistes.
Ja fa massa temps que els catalans veiem negats els nostres drets perquè la cúpula dirigent de la (in) justícia espanyola, retorça les lleis amb la voluntat de castigar-nos i això s’ha d’acabar. No sé qui guanyarà les eleccions, però sé que guanyi qui guanyi, veurà la seva capacitat retallada per la judicatura.
No em resigno a seguir sent l’ase dels cops d’un estat en fallida. Em declaro insubmís i desobedient en tant la cúpula judicial espanyola estigui encapçala per un cap d’estat que no hem elegit.
