Les entitats Anoia pel Clima i Per la Conca han sumat esforços aquest any per impulsar la recuperació ecològica i social del riu Anoia al seu pas per la Conca d’Òdena. Just abans de l’aturada estiuenca, fan balanç de la feina feta i dels objectius que es plantegen de cara al curs vinent.
Ha estat un any intens, especialment pel que fa a l’impuls de la restauració ecològica del riu. Des de fa temps, Anoia pel Clima denuncia problemàtiques greus com l’acumulació de residus a la llera (p.ex.tovalloletes), l’abocament d’aigües residuals i la pèrdua accelerada de biodiversitat. Les causes d’aquesta degradació són ben conegudes i contrastades per dades i observacions: deficiències estructurals en la xarxa de clavegueram d’Igualada, abocaments il·legals de substàncies contaminants i una reducció preocupant del cabal.
Per fer front a aquesta situació, enguany s’ha començat a treballar per signar un conveni de custòdia fluvial amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), a imatge d’altres iniciatives del país que ja vetllen pel bon estat ecològic dels seus rius. Aquest acord fixarà compromisos a llarg termini i obrirà la porta a finançament públic per a actuacions concretes sobre el territori.
La custòdia fluvial implica el compromís dels signants a tenir cura del riu mitjançant el seguiment ecològic, l’organització d’activitats i la implicació dels diferents actors locals. En aquest sentit, l’experiència prèvia de l’Ajuntament de Miralles amb la custòdia de la riera del mateix nom és un actiu valuós. Precisament, amb els ajuntaments de la vall de la riera de Carme i Miralles s’ha acordat unificar esforços per tal que el nou conveni de custòdia incorpori també aquesta riera, ja parcialment protegida dins la Xarxa Natura 2000.
Actualment, també es mantenen converses amb els ajuntaments d’Igualada, Santa Margarida de Montbui i Vilanova del Camí per impulsar un projecte ambiciós de restauració del riu Anoia al seu pas per aquesta conurbació urbana, tot integrant-lo dins el marc de la custòdia fluvial.
Amb el suport econòmic de la Fundació Pinnae, s’ha encarregat al CERM (Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis) l’elaboració d’un estudi tècnic rigorós, que ha de servir de base científica per al futur conveni de custòdia. Gràcies al mateix finançament, també s’han pogut organitzar dues activitats de sensibilització amb gran èxit de participació: la tercera edició de la Festa’l Riu 3.0 i el primer Bioblitz al riu Anoia, que ha comptat amb el suport d’un equip entusiasta de voluntaris.
De cara als propers mesos, una de les propostes clau és la creació d’una Taula pel Riu: un espai de coordinació i diàleg entre ajuntaments, empreses i entitats per establir objectius comuns i sumar esforços en la renaturalització del riu.
En aquest camí, destaquen les col·laboracions ja establertes amb l’Ajuntament de Santa Margarida de Montbui, implicat activament en el Bioblitz i la Festa’l Riu, i amb l’Ajuntament d’Igualada, que ha anunciat la seva voluntat de prioritzar el riu i d’aportar-hi recursos.
El curs vinent s’iniciarà amb una reunió conjunta entre els alcaldes de Montbui, Igualada i Vilanova, amb l’objectiu de fer un pas endavant cap a la recuperació del riu Anoia com a element vertebrador del territori.
Ens agrada pensar que som a l’inici d’un camí col·lectiu per revertir la degradació del riu. Han estat molts anys alçant la veu per denunciar el seu deteriorament ecològic i la pèrdua progressiva de la seva funció social i ambiental. Un riu sense aigua neta no és un riu: és una claveguera a cel obert. I això no és acceptable.
“Volem un riu net i viu. Un riu amb aigua de qualitat, amb biodiversitat, amb espais accessibles per a la ciutadania, capaç de connectar pobles, generar benestar i recuperar el seu paper com a eix vertebrador del territori. La restauració del riu Anoia és una aposta pel futur, per la salut de les persones i per un paisatge digne de ser estimat i cuidat.”, expliquen
“Sabem que no serà fàcil ni ràpid, però estem decidits a posar-hi tot el nostre esforç, convicció i energia. I esperem que cada vegada siguem més. Perquè un riu viu no és només responsabilitat de les institucions: és un dret i un deure compartit per tothom.”, detallen des de les dues entitats.
