El terme municipal de la Torre de Claramunt, de 15,01 km2, limita al S amb el municipi de Mediona, (Alt Penedès), a l’W i al NW amb el de Carme, al N amb el de la Pobla de Claramunt i a l’E amb els de Capellades, Cabrera d’Anoia i, puntualment, amb Vallbona d’Anoia. Comprèn el poble de la Torre de Claramunt, cap de municipi, els antics pobles o barris de Vilanova d’Espoia, la Serra, la Torre Baixa i la Bòfia, i les urbanitzacions de les Pinedes de l’Ermengol, el Xaró, del Pla de la Torre i de Ca l’Anton. Actualment compta amb 3.741 habitants (cens de 2020).
L’any 1070 els senyors del castell de Claramunt varen construir una torre de guaita en una contrada propera al castell, amb la finalitat de vigilància de la vall. Amb el temps, es va formar el poble de la Torre de Claramunt al voltant d’aquella torre. La saga dels Claramunt, procedents de França (originàriament Clairmont) van ser-ne propietaris fins que l’any 1318 va passar a la casa dels Cardona, no obstant els Claramunt continuaren residint-hi i l’any1556 en recuperaren la jurisdicció.
La població de la Torre es configurà als voltants del castell i és en el segle XVIII quan hi ha un increment notable de la població que va lligat amb el creixement de la indústria, sobretot la paperera. És en aquest segle que hi ha documentats diversos molins a més de l’existència de diversos forns de calç que anava destinada tant a la indústria paperera com a l’adobera d’Igualada.
Al segle XX els vells molins es van transformar en fàbriques de tecnologia avançada i la primera matèria, els draps de cotó, va ser substituïda per la pasta de cel·lulosa. El lleuger plec de paper de barba es va canviar per les bobines de moltes tones.
Seran les noves urbanitzacions construïdes als municipi les que marcaran la seva evolució. Les Pinedes de l’Armengol, Ca l’Anton, el Pla de la Torre comportaran un important creixement d’habitatges, la majoria dels quals segones residències.
El castell de la Torre de Claramunt
El castell de la Torre de Claramunt fou una avançada dependent del castell de la Pobla de Claramunt, que amb el pas dels segles esdevingué cada vegada més estratègica. Al segle X devia ser una torre de vigilància i control de la vall de la riera de Carme i del camí vers el Penedès. De petit aixopluc d’un parell de sentinelles es va passar a unes construccions més sòlides i permanents. En el segle XV la torre ja constava d’una sèrie de dependències, com una presó, estable, cuina, celler, saleta, tres cambres, recambra i golfes. Els cavallers de Claramunt, durant els segles X al XII, residiren al castell de Claramunt. L’any 1318 la Torre de Claramunt passà juntament amb el castell de Claramunt a feu i senyoria del vescomte de Cardona.
Edifici de planta hexagonal situat a la part alta del turó on s’aixeca el nucli de La Torre de Claramunt, del qual és origen. Es tracta d’un edifici aixecat en pedra, amb carreuat treballat i ben disposat en fileres ben ordenades. Compta amb planta baixa, primer, segon i tercer pis, i es troba coronat per una filera merlets esglaonats als seus trams de llevant, migdia i ponent. Exteriorment, les façanes encarades a migdia i a llevant, que es corresponen amb la tercera gran fase constructiva del castell, s’obre a nivell de planta baixa amb una filera d’espitlleres, a nivell de primer, segon i tercer pis, s’obren amb una seqüència de finestrals rectangulars molt ben ordenats i disposats en línia a nivell dels tres pisos. A llevant del castell es situa el fossat, que queda com un espai excavat delimitat per un mur de tancament a llevant.
Església de Sant Joan
Edifici de planta basilical cobert a dues aigües. L’edifici es localitza sobre el turó que presideix el nucli de La Torre de Claramunt, i juntament amb el castell conformen el conjunt arquitectònic i monumental que donà origen al poble. Es tracta d’una construcció aixecada en mur de parament irregular amb les cantonades reforçades per carreus quadrangulars i rectangulars ben escairats. L’absis es cobreix de manera individual amb una teulada a dues aigües que s’adossa al mur. Tres finestrons sota teulada i a diferent alçada completen la capçalera. La façana principal de ponent és un frontal adossat a l’edifici que sobresurt en alçada a la resta de l’edifici amb un frontó circular, coronat per tres elements decoratius. El conjunt de la façana fa gala d’una gran sobrietat decorativa i arquitectònica. L’element més destacat és el campanar.
Emplaçament: Davant del castell de la Torre de Claramunt. Al nucli urbà.
Sant Salvador d’Espoia
L’església de Sant Salvador d’Espoia és un edifici romànic, datada al segle XII, amb algunes modificacions posteriors. La seva estructura és simple, amb una sola nau encapçalada a llevant per un absis semicircular, que s’uneix al cos principal mitjançant uns ressalts simples. L’aparell constructiu, que acusa les reformes de la restauració, és fet amb blocs de pedra de diverses mides. Sobre el mur del final de l’església hi ha el campanar d’espadanya. Aquest mur està unit a les cases veïnals. L’aixecament de la teulada i la fortificació de l’església és del segle XVII. L’interior de l’edifici és sobri, amb una volta de canó reforçada per dos arcs torals, i un absis semicircular obert per una finestra esqueixada a la capçalera. L’altar que presideix l’absis és un carreu de pedra rectangular sobre una base de maó.
Emplaçament: al nucli antic de Vilanova d’Espoia.
Pla de les Sitges del Camaró
El Pla de les Sitges del Camaró és un dels jaciments de la comarca coneguts de més antic gràcies als escrits i dibuixos realitzats per Amador Romaní, el qual feu una breu descripció de les estructures que en aquell moment eren visibles: fonamentalment sitges, una sepultura de lloses i fons de cabana. Romaní parla de l’existència de 15 sitges, algunes de les quals es van destruir. N’excavà una l’any 1916 i en el seu interior hi recollí una tapa rodona de sitja, amb ceràmica a torn i de pasta roja i grisa i ossos humans d’un sol individu. Romaní va catalogar el jaciment com d’època ibèrica.
El Pla de les Sitges del Camaró, tot i ser un dels jaciments de l’Anoia més citat i conegut, no ha estat excavat de manera sistemàtica. Les intervencions arqueològiques puntuals que s’hi han realitzat tan sols han permès tenir una visió parcial del jaciment. Es pot afirmar que hi ha un conjunt de sitges i d’algunes estructures relacionades amb aquestes que foren amortitzades entre la segona meitat del segle II aC i finals de la primera meitat del segle I aC.
Emplaçament: Crta.BV-2133, al km.0,700 a banda i banda de la carretera
