7.7 C
Igualada
Dissabte, desembre 4, 2021

“Ese dia, después de la lluvia”, de Pilar Carballo, un exemple d’una solida construcció personal

Carmel·la Planell Lluís
Historiadora, periodista i fotògrafa

Des de l’àmbit de l’exercici periodístic, no sempre es té la disponibilitat de poder presentar en aquestes pàgines una nova publicació tot coincidint amb la mateixa data de l’acte de la seva presentació pública; emperò, i per al cas que avui m’ocupa, està totalment justificat el fet no només de promocionar aquesta nova novel·la de l’autora Pilar Carballo sinó de concedir-li un afectuós reconeixement. Això és, a finals d’aquest passat mes de setembre, en un context expressament respectuós amb la normativa Covid-19, es va adequar un marc escènic prou íntim al Jardí de l’Ateneu Igualadí, el racó romàntic, on la filla de la nostra escriptora, la Dúnia, amb tan sols 9 anys, va inaugurar l’acte de presentació del llibre “Ese dia, después de la lluvia”, amb la interpretació, amb la flauta travessera, de la peça clàssica “La Barcarolle”, del compositor Jacques Offenbach. Seguidament, va venir el pertinent retrat personal i professional de Carballo a càrrec de Lourdes Sensarrich; endemés de participar als assistents d’una oportuna lectura d’alguns fragments del llibre.
Després d’un merescut reconeixement arran de la publicació de la seva primera novel·la, “Ámbar”, incrit en un episodi de vida en què acabava de superar una situació personal complexa, en paraules seves i amb un apassionat agraïment, se n’obté que en aquell moment posar-se escriure, o -més ben dit- començar a escriure, va suposar un pas de gegant per a superar adversitats anteriors. I va ser, precisament l’acte d’escriure, l’acte determinant per a encetar un assossegat procés d’alliberament i de recuperació de la plenitud personal.

D’aquella obra, que va anar agafant forma, cos i vida, el que era l’espai més revelador de bona part de la seva personalitat, especialment per tractar-se d’un llibre d’un notable contingut autobiogràfic; ara, a resultes del que va ser una pregona experiència de retrobament interior, n’ha aflorat la veritable ànima d’escriptora de Carballo. I, és amb aquesta segona publicació, que l’autora ha volgut anar molt més lluny, seguint però en el seu propòsit d’expressar-se amb un vocabulari senzill i situar-nos en un relat ben diferent a l’anterior però ple de vives emocions i summament terrenal; això sí, a partir d’un fil argumental no absent de passatges inquietants i unes commovedores impressions, amb les quals moltes persones s’hi poden sentir identificades.

En conseqüència, aquesta segona novel·la ens descobreix una successió d’idees i pensaments que Carballo ha anat teixint al decurs d’aquesta darrera etapa, fruit d’un encadenat de sentiments i sensacions; un absolut manuscrit de reflexions que, ben lligat temàticament, han anat gestant un sorprenent argumentari. Amb tot, sense massa pretensions, Carballo ha aconseguit construir un text excepcionalment lliure, lliure perquè anava guanyant contingut a mesura que anava construint frases, paràgrafs, capítols… El resultat és, doncs, un lloable projecte literari que -val a dir-ho- ha guanyat impuls i entusiasme gràcies haver estat mereixedora l’autora -recentment- d’un premi de narrativa curta.

Definitivament, se’ns convida al gaudi d’una lectura que s’endinsa des d’un exhaustiu recorregut per la trajectòria vital dels diferents estats emocionals de la persona, a través del principal protagonista, el personatge de Dante. De fet, l’obra aprofundeix en com ella –i, per què no, qualsevol- és capaç d’anar-se construint tot sobreposant diferents capes de superació d’obstacles que li permeten endurir-se i anar passant d’uns estadis de vulnerabilitat fins a la conquesta d’una vertadera fase de fortalesa personal… i sentir-se, al cap i a la fi, l’ésser més privilegiat del món.

Aquesta obra, al capdavall, ens posiciona davant d’una lluita constant i de la relació causa-efecte que se’n deriva: “un fabulós creixement personal”, tal com ho explicita la pròpia autora.

Compartir
Carmel·la Planell Lluís
Historiadora, periodista i fotògrafa

Més notícies

Últimes notícies

Carta oberta a Pablo Casado

En el seu intent d’anar encara més a la dreta, diu bajanades cada vegada que li posen un micròfon al davant. Habitualment m’hi faig...

Montbui demana la reobertura completa de l’atenció sanitària al CAP

El ple ordinari de novembre de l’Ajuntament montbuienc va aprovar, per unanimitat de tots els grups polítics representants en el consistori, una moció per...

La reconversió cap a les renovables necessita el lideratge del Govern

Ja fa uns mesos que a la nostra comarca, com d’altres, creix el neguit davant les notícies que una nova línia de Molt Alta...

Premi de Fotografia Procopi Llucià, Igualada 2021; o quan la Fotografia és Cultura

El passat diumenge, 21 de novembre, el Teatre Municipal l’Ateneu va acollir una nova edició dels Premis Ciutat d’Igualada, que fomenten i reconeixen la...

Igualada segueix donant incentius als ciutadans que reciclin

Els igualadins compromesos amb el reciclatge poden obtenir recompenses cada vegada que reciclen les seves llaunes i ampolles de plàstic de begudes. Això és...
Compartir