La vila de Capellades, a 317 m d’altitud, ocupa un replà travertínic a un centenar de metres per damunt de l’Anoia. A l’entorn de la primitiva església es formà el primer nucli urbà, molt estàtic als primers segles. Al segle XVII s’originà un desvetllament de la població amb l’eixamplament de les muralles del perímetre de la plaça de l’Església, amb la Plaça Xica, la plaça Nova, el Carrer Nou i els carrers de la Canaleta, del Call, de Sant Francesc, d’Oló, com també de l’eix del carrer Major, amb el Portal Jussà davant el pont del Bisbe i el Portal Sobirà a prop de les voltes de Can Bas i del carreró de Magí Carme.
El terme municipal de Capellades és el més petit de la comarca, amb 2,95 km2. Limita amb els termes de la Torre de Claramunt, Cabrera d’Anoia i Vallbona d’Anoia. Comprèn la vila de Capellades i l’antic veïnat de la Font de la Reina, i hi ha, a més, la urbanització de Ca l’Anton, la major part de la qual pertany al terme veí de la Torre de Claramunt. El terme és situat a la vall de l’Anoia, a l’indret on el riu talla la Serralada Prelitoral formant l’anomenat estret o congost de Capellades i surt ja de la Conca d’Òdena per a dirigir-se cap al Penedès.
És en aquest congost on trobem una potent terrassa travertínica quaternària, damunt les llicorelles paleozoiques i el granit, formant una cinglera de cornises i covals de pedra tosca i el dosser o barret del Capelló, on hi ha els importants jaciments prehistòrics del terme. El fonament principal de l’existència i de la prosperitat històrica de Capellades és l’aigua de la bassa del Molí de la Vila, d’on brollen de 8 a 12 milions de litres diaris, i encara hi ha altres deus abundants.
Des del punt de vista economicosocial Capellades, amb poc més de 5.000 habitants, compta amb un important sector industrial que és la principal base econòmica de la vila. El paper, l’electricitat, el tèxtil i les arts gràfiques constitueixen els rams més destacables d’aquesta indústria. El sector de serveis, bàsicament lligat al món comercial, també està ben representat, palesant un increment progressiu en els darrers anys.
Abric Romaní/Parc Prehistòric
L’Abric Romaní és el principal jaciment del Parc Prehistòric de Capellades que juntament amb els altres es localitza en la formació geològica travertínica de la Cinglera del Capelló.
Es tracta d’una àrea amb un alt valor geològic i paisatgístic, així com també de gran vàlua arqueològica per la presència d’una vintena de jaciments arqueològics de diverses èpoques.
L’Abric Romaní és una cova de 20 metres de llargada per 5 metres de fondària i 3 metres d’alçada a la boca d’accés. La potència estratigràfica és de 12 metres, essent els nivells més moderns d’inicis del Paleolític Superior. Descobert l’any 1909 per Amador Romaní, actualment encara s’hi continuen fent treballs d’excavació arqueològica que va donant noves troballes de gran importància.
L’espai inclòs dins el Parc és format per tota l’extensió de la formació geològica travertínica de la Cinglera del Capelló, amb una superfície total de gairebé 50.000 m2 i un recorregut d’uns 1.100 m lineals. Constitueix la totalitat de la façana de la població sobre el riu Anoia, que discorre al peu de la formació.
El Parc Prehistòric de Capellades neix amb els objectius de protegir aquests patrimonis natural i arqueològic
Emplaçament: Es localitza a l’extrem nord del passeig del Capelló accedint-se al jaciment per una porta.
El rec del Corronaire
El rec del Corronaire és el tram que queda al descobert del rec Major, que condueix l’aigua, procedent de l’aqüífer, des de la bassa del Molí de la Vila fins als molins de la Costa i, finalment fins al riu Anoia, a un quilòmetre i mig més avall. El rec, orientat de sud a nord, té un cabal aproximat de 12 milions de litres per dia. L’aigua que circula pel rec surt de la Bassa i cau al rec a través d’un petit salt d’aigua i recorre descobert tot el carrer Rec del Corronaire, des del carrer Abat Muntadas fins al carrer del Pilar. La coronació del conducte del rec està a nivell del paviment del carrer i el protegeix una tanca d’arbust, deixant a la vista la circulació de l’aigua.
Emplaçament: Entre els carrers del Pilar i Abat Muntadas.
Molí de la Vila i la Bassa
L’edifici del Molí de la Vila juntament amb la Bassa que té al costat és sens dubte una de les imatges més característiques de Capellades.
Aquest molí, que avui en dia és el Museu Molí Paperer, havia estat propietat, en el segle XIII, del senyor de Claramunt. Durant el segle XIV s’hi establí la família Mora de Cabrera i uns segles més tard, tant el Molí com la bassa van pertànyer al comú de Capellades. Com a resultat de la llei desamortitzadora del 1855 es va posar a subhasta i els nous propietaris van subscriure un conveni amb els fabricants de paper de Capellades i de la Torre de Claramunt, comprometent-se a cedir part del terreny que havien comprat amb el molí, per tal d’efectuar l’ampliació artificial de la bassa, que pretenia augmentar el cabal del Rec Major. En aquest emplaçament edificaria l’any 1867 una casa-fàbrica de base rectangular la qual, d’acord amb l’estructura típica dels molins paperers. Constava de soterrani, planta principal i tres pisos (sotateulada o mirador), amb un cos annex destinat a magatzem de draps i d’altres utilitats de la indústria. Sembla que la seva activitat paperera es va interrompre a inicis del segle XX.
La Bassa és una de les surgències naturals de l’aqüífer Carme-Capellades.
Des de l’edat mitjana, aquestes aigües han estat emprades per molins fariners, bataners i paperers. Destaca especialment la utilització per a la tradicional manufactura paperera que, mitjançant una acurada canalització, aprofitava aquestes aigües per al procés productiu dels Molins de la Costa, dels quals el Molí de la Vila n’és el primer pel seu emplaçament.
Emplaçament: Al centre històric de la vila
Casa Bas
Casa senyorial entre mitgeres de dos cossos de planta poligonal, un a cada costat de carrer, units amb un cos en planta primera, tancat per sobre del carrer quedant com a portal d’accés al casc antic, cobert amb volta de canó rebaixada.
El cos principal està constituït per una planta baixa, pis i sota coberta complexa de teula corba, amb les vessants acabades amb imbricació de maó i teula, canal, i baixant fins el forjat de planta baixa. Els balcons de la primera planta tenen brancals i llinda plana de pedra i estan protegits amb barana de ferro forjat de brèndoles verticals en reganyol amb dibuix geomètric al centre. A la planta sota coberta les finestres són de proporció sensiblement horitzontal d’arc rebaixat. A la planta baixa, hi ha dos portals d’entrada d’arc de mig punt amb carreus de pedra, tancats amb porta de fusta de dues fulles batents. El parament de la façana és arrebossat.
La Casa Bas és de les cases més antigues de Capellades i senyalava una de les entrades de la vila: la de Soldevila. La família que li dóna nom va reunir importants patrimonis, degut a una clara política endogàmica entre les principals famílies locals. La primera família propietària de la casa, de la qual es té constància, és la Balaguer. Actualment aquest espai està destinat a activitats culturals i socials de caire públic
Emplaçament: Portal d’entrada al casc antic pel costat nord
Santa Bàrbara
La capella de Santa Bàrbara cal datar-la al segle XII i fins al segle XVIII va ser sufragània de la Pobla de Claramunt. L’any 1919 va ser clausurada i va ser reoberta el 1925 després d’una restauració. Capella d’una nau amb coberta a doble vessant de teula corba acabada amb imbricació de teula. A la façana hi ha un campanaret d’espadanya de dos ulls, sobre del qual s’hi ha afegit una creu de pedra picada.
Emplaçament: A peu del camí Ral en el tram dit Font de la Reina
FONTS: Patrimoni Cultural DIBA; “Esglésies Romàniques de l’Anoia” (Josep-Vicenç Mestre Casanova/La Veu); “Rutes per l’Anoia, història i art” (Pau Llacuna i Teresa Mascó /La Veu); Ajuntament de Capellades / Enciclopèdia Catalana
