17.2 C
Igualada
Dimarts, maig 11, 2021

Jaume Ripoll, director de Filmin: “Molts usuaris ens escrivien dient: ‘Gràcies, perquè ens heu salvat el 2020’”

No acostuma a ser fàcil creure’s aquell mantra de ‘les crisis són també oportunitats’, però si durant la pandèmia de la covid-19 hi ha un exemple paradigmàtic és el de les plataformes de vídeo sota demanda, que han vist com el confinament a les llars ha produït un increment de visionats i subscripcions. Ho sap bé Jaume Ripoll, qui viu permanentment en la intersecció on es creuen cinema i innovació, i que és cofundador i director editorial de Filmin, plataforma de cinema i sèries online nascuda a Barcelona que competeix amb marques multinacionals com Netflix o HBO desmarcant-se amb un catàleg de productes d’autor.

Ripoll destaca la complicitat amb el públic i la voluntat de sorprendre’l com a clau per explicar la paradoxa que el 2020, l’any de la pandèmia mundial, hagi sigut el millor any per a Filmin en l’aniversari de la primera dècada des que va activar el model de subscripcions. I també es pronuncia sobre la complexa relació entre cinemes i plataformes: “Nosaltres, suport a les sales sempre”, afirma, però s’ha de “replantejar” el temps que passa entre una estrena al cinema i a internet, diu, perquè cal “desterrar la idea que les plataformes treuen públic a les sales”.

Quina és la clau per explicar la paradoxa que el 2020 hagi sigut el pitjor any per a la societat però el millor de facturació per a Filmin?
Sense tot el drama i la desgràcia mundial de la pandèmia, 2020 hagués estat un any històric per a la nostra plataforma. Com ho van estar el 2019 i el 2018. Les plataformes, no només la nostra, venien arribant a rècords històrics de facturació i de subscriptors per un motiu: el mercat encara no està del tot madur, encara hi ha molta gent que està descobrint les plataformes. Una plataforma com la nostra, que a més ofereix un contingut complementari al que en puguin oferir d’altres, té més capacitat per arribar a nou públic.

Sent aquest any tan horrorós, crec que les plataformes, i Filmin al capdavant, hem acompanyat els espectadors en dies, sobretot els primers mesos de confinament, quan hem estat molt temps a casa. A nosaltres ens escrivien molts usuaris que ens deien: “Gràcies, perquè ens heu salvat el 2020”. Ja sé que no hem salvat el 2020 a ningú, però sí que… “M’ho he passat molt bé veient pel·lícules, descobrint clàssics amb els meus fills, amb els meus pares”… I això ens omple d’orgull.

Cine d’autor. De nínxol. Documentals. Vinculació amb l’actualitat. Festivals. De tots els elements diferencials, quin els ha generat més engagement amb el públic en aquesta primera dècada de subscripcions?
El que ens ha definit és la relació de complicitat amb l’espectador. Constantment. I tot allò que dius, els festivals, estar aferrats a l’actualitat, pensar col·leccions perquè el fons de catàleg tingui tanta importància com la novetat… Això vol dir d’alguna manera com podem sorprendre a l’espectador. Com podem fer que aquest subscriptor digui: “Aquest contingut no el coneixia, però gràcies a Filmin per haver-me’l descobert”.

I és veritat que nosaltres som complementaris a altres plataformes, però el fet de ser-ho no vol dir que els altres no siguin competència. Jo, com a director editorial d’una plataforma, he de lluitar i he de treballar perquè la teva elecció en el comandament a distància sigui la nostra i no una altra.

Ara tothom intenta resoldre quina és la fórmula de l’èxit de Filmin. Quan sent aquests elogis i mira enrere, té el sentiment de “ja ens podríeu haver recolzat abans”?
No… El pensament és: ‘Què ràpid ha passat tot; fa 10 anys i sembla que en faci 100’. I sensació de gratitud, perquè la gent ha confiat molt en nosaltres. Els subscriptors, al principi, quan la cagàvem i cometíem errors en l’streaming, ens perdonaven i ens deien: “Ho entenem, esteu millorant”. Els distribuïdors, quan rebien pocs diners de les liquidacions, deien: “No, no, és igual, seguiré apostant per tu”. La Unió Europea, quan encara no arribàvem al nombre de subscriptors necessaris perquè les institucions traguessin pit, renovaven el seu suport. Els mitjans sempre ens heu fet costat. I el que hem de fer és dir ‘gràcies’. I si hi ha gent que no ha parlat de nosaltres? Bé, ho hem de fer millor!.

A finals del 2020 va transcendir el moviment en l’accionariat de Filmin. Com afectarà a la companyia i en l’audiència?
Sí: els fons d’inversió Nazca y Seaya van entrar a Filmin per agafar el lloc de Vértigo Films y Metropolitan Filmexport. Una de les idees que sempre hem tingut és intentar arribar a més països d’Europa, d’Amèrica Llatina… Encara no està definida aquesta estratègia, però sí que és una vocació que tenim. De moment, la voluntat és poder fer front a aquesta competència dels gegants que venen aquí i nosaltres tenim molt clar que el país on anem l’hem de conèixer molt bé.

Pel que fa al subscriptor, jo li diria que no ha de patir en absolut: la línia editorial seguirà sent la mateixa; nosaltres, en Juan Carlos Tous, el José Antonio de Luna i jo mateix estem al capdavant, i no sé, no començarem a estrenar sèries mainstream per a adolescents perquè sabem que el nostre públic no està aquí.

Per què mai vol dir el nombre de subscriptors de Filmin?
(Riu) Amb el tema dels subscriptors sempre faig la mateixa analogia. La gent que va a una platja nudista sempre vol que tothom estigui despullat. Avui, les platges nudistes, que són les dades a les plataformes d’internet, la gent les tapa o fa com si estigués a Tinder o Grindr i dona dades que no són correctes. No cal maquillar. Jo estic d’acord i disposat, i crec que hauria de ser més sa per a tots, que tothom donés la xifra de subscriptors i d’espectadors de les pel·lícules.

Parlem de cinema per acabar. En el marc de la pandèmia, quina serà la relació entre Filmin i les sales aquest 2021? On està la línia entre protegir el cinema i treure-li audiència?
Es té la idea que el cinema d’autor té mil espectadors potencials. I que si 400 espectadors l’han vist a Filmin, només en queden 600. I jo et diré: per què? Potser no en té mil, de potencials; potser els 400 de Filmin et porten gent a les sales perquè recomanen la pel·lícula. Potser en lloc de pensar que l’horitzó són mil hem de pensar que l’horitzó poden ser 10.000, perquè fa 40 anys era un milió. Vull dir que hauríem de desterrar la idea que les plataformes treuen públic a les sales. És possible, però també n’aporten, per tant hem de veure quin és el balanç: al febrer del 2020, Parásitos feia milions d’euros a sales de cinema i estava número 1 a taquilla a Filmin, Itunes i la resta de plataformes.

Quina serà la nostra relació amb els cinemes? Creiem que, en aquest moment, les sales necessiten tenir contingut exclusiu. El que s’ha de replantejar és quin és el temps que triga una pel·lícula entre sortir del cinema i arribar a plataformes. Fins ara era quatre mesos. I jo dic: s’ha de replantejar. No té cap sentit que una pel·lícula que només estrenes a dues sales de tot Catalunya no es pugui veure a la resta del territori català. I si vius a una població que no tens cap cinema a no sé quants quilòmetres a la rodona? No la veuràs!

S’estan perdent oportunitats. Si la pel·lícula no està a sales de cinema perquè l’han tret al cap de dues setmanes, per què aquesta pel·lícula no pot arribar a internet la setmana tres o quatre?

I això no ho redefinirem nosaltres, les companyies nacionals petites, seran les multinacionals: tots ho sabem. Ja ho estan fent: Disney està prescindint de les sales per estrenar els seus grans títols; Warner, el mateix; Universal va fer el mateix a EEUU. Nosaltres, suport a les sales sempre: són un element imprescindible de l’ecosistema de la distribució cinematogràfica.

Compartir

Més notícies

Últimes notícies

Enquesta: creus que es repetiran eleccions al Parlament de Catalunya?

Després de les eleccions del 14 de febrer semblava que l'únic camí possible era un pacte entre Esquerra i Junts per formar govern. Tot...

Masquefa aprova dues línies de subvencions per als comerços i serveis

Amb l’objectiu de pal·liar i actuar davant les conseqüències derivades de la crisi econòmica provocada per la Covid-19, i amb l’objectiu de reactivar l’activitat...

Els Hostalets estrena una nova màquina escombradora

Els Hostalets de Pierola ja disposa d’una nova màquina escombradora està capacitada per desplaçar-se a una velocitat raonable entre nucli i urbanitzacions, reduint el...

Vilanova obre un nou procés de pressupostos participatius

La regidoria de Participació Ciutadana de Vilanova del Camí ha encetat aquest dilluns un nou procés participatiu per decidir el destí de 55.000 €...

El govern del Consell Comarcal i el comitè d’empresa arriben a un acord

Acord entre el govern del Consell Comarcal de l’Anoia i el comitè d’empresa. I ho fa unes setmanes després que els treballadors denunciessin "poca...
Compartir