Amb aquesta expressió prou eloqüent ha respost la diputada del Parlament europeu Helga Stevens a un escrit de Ramon Tremosa on comunicava que s’havia obert un nou expedient per la via penal a la presidenta del Parlament de Catalunya Carme Forcadell i a altres tres membres de la mesa per haver permès que es votés –a petició d’una majoria absoluta del Parlament– un informe sobre la independència de Catalunya.
Helga Stevens té 49 anys i és vicepresidenta del grup dels Conservadors i Reformistes Europeus i opta a la presidència de la UE. Malgrat ser sordmuda de naixement és llicenciada en dret per la Universitat de Lovaina i te un màster de la Universitat de Berkeley, als Estats Units. Diu que vol ser “la veu” del Parlament europeu si és escollida.
En saber l’obertura d’un nou procés a Forcadell, no ha tardat a manifestar la seva disconformitat, lamentant la manca de llibertat d’expressió dels catalans i el poc respecte de l’estat espanyol per a la voluntat popular. La frase que encapçala aquest article és prou significativa del nivell de democràcia que hi ha a l’estat espanyol. És important que el món –i especialment la UE– sàpiguen com funciona la justícia a l’estat espanyol i ho tinguin en compte.
En un altre ordre de coses, dissabte vinent dia 25 hi ha convocada a Verona una manifestació pacífica en suport de la independència de Catalunya. El Parlament d’aquesta regió italiana ja ha manifestat en diverses ocasions el seu suport al procés de Catalunya envers el dret a decidir. Però aquesta vegada, per primer cop, han decidit sortir al carrer i manifestar-se davant la seu del consolat espanyol a Verona. La convocatòria es fa sota el lema: “Catalunya truca; el Véneto respon”. La consigna és: “Donem suport al camí d’un poble vers la llibertat”.
Mentrestant, a casa nostra assistim astorats a aquesta mena de culebrot en què s’han convertit la justícia i el procés. Ningú sap com pot acabar tot plegat, però és evident que mai res tornarà a ser com abans. Si finalment els polítics sotmesos a judici són condemnats per haver posat les urnes el 9N, el prestigi democràtic de l’estat quedarà encara més tocat davant Europa. Però si la sentència és absolutòria, el govern haurà fet un paper ben galdós amb tot un muntatge que no hauria portat enlloc. El ridícul seria espantós i la pèrdua d’autoritat irreparable. Per això, i donada la manca d’imparcialitat dels jutges, crec que hi haurà condemna. A més, els fiscals s’han esforçat a fer veure que tot plegat va ser un desafiament conscient i volgut a l’estat i al mateix tribunal. Això es paga. Personalment crec que hauria estat millor reconèixer que efectivament va ser això: un acte de desobediència per afavorir el mandat democràtic del poble, que va mostrar la seva voluntat de manera inequívoca. Aleshores no caldria buscar excuses ni subterfugis per fer veure que no es va desobeir. A més, no hauria estat més que un avançament d’allò que a la curta o a la llarga ha de succeir. Hem d’estar preparats perquè sembla que realment Franco hagi ressuscitat.
Josep M. Carreras
