El portal de l’Associació Memòria i Història de Manresa (memoria.cat) ha sorprès recentment a molts historiadors amb la publicació d’unes noranta fotografies de refugis i trinxeres de la Guerra Civil en diverses poblacions, sobretot del Bages, però també d’Igualada i la rodalia.
Les imatges procedeixen del Fons Ramon Perera de l’Arxiu de l’Abadia de Montserrat. L’associació explica que les fotografies tenen “un valor excepcional i són molt poc conegudes per historiadors i pel públic en general.”
El fotògraf ramon perera era el responsable del disseny dels refugis antiaeris a Catalunya
Ramon Perera i Comerma fou “l’home dels refugis, responsable de dissenyar-ne i supervisar-ne la construcció a Catalunya. També és un símbol de la resistència antifeixista i de la defensa de la vida i la llibertat”. Enginyer industrial, fou l’encarregat de trobar nous materials resistents a les bombes d’aviació cada vegada més grans i més destructives, de treure’n lliçons desplaçant-se als indrets bombardejats i de provar noves tècniques constructives.
L’entitat explica que “malgrat que la llista d’aquest fons ja la va publicar, en una relació facsímil, l’any 2008, la Càtedra Unesco de Tècnica i Cultura de la Universitat Politècnica de Catalunya, amb la col·laboració del Memorial Democràtic, el fet és que és molt desconegut. Així ho hem pogut constatar aquests dies quan hem demanat la col·laboració de diferents historiadors per identificar algunes de les fotos que us presentem. I d’aquí ve també el nostre interès per donar-lo a conèixer i facilitar-ne la consulta”.
Les noranta fotografies -algunes d’elles amb una molt bona resolució i llum- corresponen als refugis antiaeris i de trinxeres dels municipis de Manresa (refugis de la plaça de Sant Domènec, l’Escola Renaixença i sota el turó de la basílica de la Seu), Sant Vicenç de Castellet (refugi construït a l’actual emplaçament del monument a Anselm Clavé), Gironella, Vic (refugi de la plaça Major i trinxeres al solar de l’antic convent de Santa Clara) i Tàrrega.
Pel que fa a Igualada, s’observen els refugis del passeig Verdaguer i de la plaça del Rei. En totes elles es veu una activa participació de ciutadans, ajudant amb pales i pics a excavar el terra. Al Passeig, una enorme trinxera en forma de ziga-zaga. A la plaça del Rei, es poden veure imatges dels treballs i, finalment, de com es va acabar. No van ser aquests els únics refugis on s’amagava la població en els temps de la Guerra Civil protegint-se de les bombes que llençaven els avions, gairebé sempre alemanys. N’hi havia també a la plaça de la Creu o al col·legi Garcia Fossas, que s’han pogut veure en alguna ocasió oberts al públic. Aquest darrer és el darrer vestigi existent. Afortunadament, no hi va haver gaire bombardejos a la ciutat, comptant-se, segons es va apuntar el 2011 durant unes visites organitzades pel CECI i obertes al públic al refugi del Garcia Fossas, sis víctimes mortals.
També hi ha una petita col·lecció de fotografies de refugiats que fugien de les tropes franquistes, en el transcurs del seu trajecte entre Tàrrega i Igualada. S’hi poden veure diferents fotos preses a l’altura del que avui coneixem com carretera de Manresa, a l’altura -aproximadament- del que avui és el col·legi Garcia Fossas. També n’hi ha algunes fetes a la Pobla de Claramunt, davant l’actual Hotel Robert, llavors un quarter general de l’Exèrcit Republicà, en ple èxode del front cap a Barcelona i els Pirineus, en els darrers mesos de la guerra. Totes les fotografies corresponen a l’abril de 1938.
L’associació també posa a l’abast de tothom qui vulgui “la relació facsímil dels 600 positivats del Fons Ramon Perera i la descripció dels negatius acompanyats de notes manuscrites molt interessants que ajuden a identificar-los i que també ens ofereixen informació sobre el tram final de la guerra, la sort dels fons de la Junta de Defensa Passiva i l’anada a l’exili de Ramon Perera (març de 1939) i la seva esposa, Pilar Sanent (febrer de 1945), gràcies al fet que “els anglesos van ajudar-la a fugir d’Espanya”, després d’”haver estat agafada a la Model mantes voltes”.
Per a l’entitat manresana “la intenció és afavorir la difusió d’aquest riquíssim material fotogràfic de diferents municipis de Catalunya, especialment de Barcelona, i, consegüentment, de la immensa tasca que arreu del país van fer les Juntes de Defensa Passiva de la Població Civil per protegir els seus ciutadans dels bombardeigs feixistes”.
La situació a Igualada el 1938
En el número 26 dels “Quaderns d’Història Social d’Igualada”, titulat “1936-39: Temps de Guerra a Igualada”, s’explica que “a l’abril de 1938, s’estableixen tropes militars permanents a la ciutat per enfortir la defensa republicana del front de Lleida. Igualada es converteix en un punt de suport de la rereguarda, i s’instal·len tallers de reparació, magatzems d’intendència, personal ferroviari i antigàs.
Instal·lat el comandament militar, s’organitza un Hospital Militar a l’antic col·legi de les monges Escolàpies, van iniciar-se la construcció de refugis antiaeris a la ciutat i un camp d’aviació a Òdena. Igualada havia passat de ser una petita ciutat allunyada prudencialment tant del front militar d’Aragó, com de les lluites polítiques fratricides de Barcelona, a convertir-se en un objectiu militar”.
Jaume Farrés i Jordi Enrich explicaven el 2011 a les pàgines de La Veu durant les visites al refugi del Garcia Fossas que “a l’inici de la Guerra Civil Espanyola hi havia a Igualada la sensació que aquella guerra queia molt lluny i els primers refugis, el de la plaça de la Creu o el de la plaça del Rei, es van construir més aviat per donar feina a la població, no pas per un perill real”.
A mida que el front es va anar acostant, la ciutat “es va convertir en un punt estratègic de la rereguarda republicana, ja que hi havia diversos hospitals, centres de comandament i tallers militars. A més a més, les noves bombes alemanyes tenien un gran poder destructor: la metralla per si sola podia matar o amputar persones i les explosions de les bombes podien enfonsar edificis, com va passar a Guernica”. Per això calia construir refugis més segurs, com el que hi ha a l’exterior del Garcia Fossas, que en l’època era un hospital.
Ara, gràcies a les noves imatges que han sortit a la llum, podem saber una mica més de què va passar i guardar-ho a la nostra memòria.
