Piera disposa des d’aquesta setmana, del Mapa de Patrimoni Cultural elaborat per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona. Aquesta eina, elaborada en col·laboració amb especialistes de cada localitat, registra tots aquells elements culturals i naturals dels diferents municipis de la província de Barcelona.
En el cas de Piera el 75% d’elements registrats corresponen al patrimoni immoble, (edificis, conjunts arquitectònics, elements arquitectònics, jaciments arqueològics i obra civil), el 8% és moble (col·leccions, objectes i elements urbans), el 3% correspon al patrimoni documental (fons documentals i d’imatges), el 7% de patrimoni immaterial (manifestacions festives, tradicions orals, música i dansa, costumari i tècniques artesanals) i el 7% restant, és patrimoni natural (zones d’interès natural i espècimens botànics singulars).
En total s’han inventariat 349 elements a Piera, dels quals 156 edificis, 17 conjunts, 60 elements arquitectònics, 19 jaciments, 10 obres civils, 12 elements urbans i 10 objectes, a més d’entrades de patrimoni immaterial i natural.
Com funciona el Mapa de Patrimoni Cultural?
A través de la pàgina patrimonicultural.diba.cat es pot cercar els diferents municipis de la província de Barcelona. Un cop s’accedeix a un municipi, es pot consultar tots els elements culturals, naturals i patrimonials registrats amb una breu explicació d’on s’ubica, la seva classificació així com l’estat en el qual es troba i si compta amb algun tipus de protecció; una breu descripció de l’element inventariat, i, depenent de la tipologia d’element, es pot consultar la seva història i bibliografia d’aquesta.
Elements destacables registrats a Piera
Per exemple, en el cas de Piera, que és una vila que combina el nucli històric amb patrimoni medieval i barroc, un teixit d’arquitectura noucentista i modernista, i un ampli entorn natural, s’hi troben béns patrimonials com el Castell de Piera, l’entorn del Temple Arxiprestal de Santa Maria, la casa barroca de Casa Sastre, o la Pica Baptismal de Santa Creu de Creixà, recuperada el maig de 2024 després de cinquanta anys del seu robatori.
Al mapa també es recullen itineraris històrics i obra civil, així com festes i cultura popular del municipi.
Perles curioses pierenques
Les fitxes de material inventariat poden comptar amb l’apartat “història”, a on es fa una breu descripció de l’espai o objecte registrat. En aquest sentit, s’hi poden trobar diferents curiositats.
Una estació de tren construïda per un belga
L’estació de tren de Piera, inaugurada el 19 de juliol de 1893, va ser construïda per l’enginyer belga Lacroix, i va ser un esdeveniment molt celebrat a Piera, que intentava tenir estació de tren des de 1882, ja que va facilitar el desenvolupament industrial de la vila.
La mà del Sant Crist de Piera
El Sant Crist és un dels elements més emblemàtics de Piera, de fet compta amb totes unes festes al seu voltant. La llegenda diu que en un període de sequera l’any 1688 es va treure en processó la imatge del Sant Crist Crucificat, i que arran d’això a Piera mai més hi ha faltat aigua. Durant la Guerra Civil, les milícies republicanes van cremar l’església de Santa Maria i la imatge del Sant Crist, però com que aquest últim no va quedar del tot cremat, alguns vilatans van decidir apagar-lo amb draps humits i amagar-lo. Algú dels qui ho va veure, va alertar a un de les milícies que no s’havia cremat i que l’havien amagat, i l’endemà van fer confessar al campaner. Van agafar la figura del Sant Crist i el van dur a la plaça amb el seu nom a on el van acabar de cremar, però la mà d’aquest es va salvar. La nova imatge del Sant Crist es va fer l’any 1941 i segueix sent venerada a la capella pròpia que té dins l’església parroquial.
Una masia, convertida en centre de joc clandestí
Mas Figueras, una masia del segle XVIII que consta dins del Catàleg de Béns Protegits, va convertir-se a principis del segle XX en un centre de joc clandestí. L’any 1801 Pau Bros de Masquefa va haver de vendre la vinya i drets del mas a Miquel Bou. L’any 1925 la masia va ser adquirida pel Sr. Alcazar de Barcelona que la va convertir en un centre de joc clandestí.
Què tenen a veure la creu del cementiri i el panteó d’Isabel Bolet i Ignasi Marquès amb la Sagrada Família de Barcelona?
La creu del cementiri de Piera es remunta a una història que té lligams amb Antoni Gaudí. La senyora Isabel Bolet i Vidiella, que va ser una de les principals promotores del temple de la Sagrada Família de Barcelona, va contactar amb Antoni Gaudí l’any 1885 oferir de finançar la construcció de la Sagrada Família.
Aquests dos, però, no es van entendre ja que la senyora Bolet volia que l’església fos dedicada a Santa Isabel. A la seva mort, va deixar una gran fortuna a l’arquitecte, que es diu que va reformular el projecte gràcies a aquest capital. Aquest fet va quedar en l’anonimat fins que Julià Bretos va identificar la mecenes amb la vilanovina Isabel Bolet i Vidiella, casada amb el pierenc Ignasi Marquès i Bolet. A la mort del seu espòs, Isabel va fer el panteó i la creu, on uns anys després també seria enterrada ella.
Monument al primer president del Col·legi de Veterinaris de Catalunya
El mas Bonans fou la casa Josep Vidal i Munné, qui arribar a ser el primer president del Col·legi de Veterinaris de Catalunya i descobridor de vacunes d’algunes malalties contagioses animals. També fou un dels introductors de la penicil·lina al país. El monument al Dr. Pasteur es va fer en homenatge a la seva tasca científica.
Aquest és només un triatge d’alguns dels elements destacats; tots els elements dels diferents municipis compta amb les seves rareses i curiositats personals.
