En Pep Farrés encara aquests dies la seva cinquena Mostra Igualada com a director. Des de dijous i fins diumenge la ciutat s’està omplint del millor teatre infantil i juvenil d’arreu perquè els professionals del sector puguin veure de primera mà les estrenes i propostes dels grups que participen en aquest gran aparador que és la Mostra. I paral·lelament els igualadins i anoiencs podem gaudir igualment del millor teatre per a nois i noies en diversos espais de la ciutat, tant a l’interior com a l’aire lliure. Un gran luxe.
Enguany Mostra Igualada està d’aniversari, celebra 30 anys. Quines activitats hi ha previstes per celebrar l’efemèride?
L’estructura de la Mostra, a nivell de graella no ha variat massa però hi ha una sèrie d’actes complementaris per celebrar els 30 anys. L’acte principal és un espectacle de gran format que es farà al Parc Central, aquest dissabte a la nit. Un altre dels actes especials d’aniversari és la publicació d’un llibre commemoratiu, que explica la història de com va néixer la Mostra i com ha anat evolucionant. Ha estat escrit Núria Cañamares. I finalment l’exposició que penja d’aquest llibre i que estarà ubicada a la Sala Municipal d’Exposicions.
Si fem una mirada enrere, com podríem definir l’evolució de la Mostra?
La Mostra ha anat creixent i ha anat sumant. Va néixer d’una manera molt altruista, molt voluntària, des d’una gent que va copsar que calia programar teatre per a nens, teatre amb llengua catalana… i en aquell moment van veure que l’única manera de fer-ho era posar-hi ganes i posar-hi hores. I amb el pas dels anys va anar evolucionant constantment fins arribar on som ara. I reflexionant, penso que això respon a que tothom qui ha estat a la Mostra al llarg d’aquests 30 anys (programadors, equips organitzatius, els diferents ajuntaments, els diferents governs de la Generalitat, les companyies, els voluntaris…) té un objectiu en comú i és que s’estimen la Mostra. I penso que aquest és el secret.
Els infants, però, han canviat?
Evidentment els infants han canviat i s’han fet adults. Molts de nosaltres havíem sigut infants de les primeres Mostres i ara som adults i ho vivim d’una altra manera, tant si som pares que portem els nostres infants a veure teatre com si som professionals que acudim a la fira. Els infants han canviat però el que no ha canviat és la mirada d’aquests infants: a un nen li agrada que li expliquin històries, li agrada sorprendre’s, li agrada sentir-se identificat amb el veu dalt l’escenari.
I el lema de la Mostra d’enguany és “Espectacles que et fan créixer”, reivindicant la cultura com a font de creixement.
La cultura és bàsica per fer créixer i els infants la necessiten, igual que els adults. El lema és una reivindicació perquè, malgrat que sembli una obvietat, potser la societat no ho té tan clar que l’entreteniment també serveixi per ajudar-nos a créixer. Qualsevol acte que ens faci reflexionar ens ajuda a créixer.
Com es preveu la Fira d’aquest any? Què en podríem destacar?
La Fira té 55 companyies, que faran 114 funcions i crec que tothom pot trobar una cosa que li encaixi. Un dels objectius nostres és que el que fem és una Fira, els professionals venen aquí a comprar (n’hi ha 700 d’acreditats) i han de poder trobar qualsevol cosa que busquin. Per tant, aprofitant això, el públic d’Igualada, la comarca o d’arreu que vingui també trobarà allò que li vingui de gust veure. Continuem amb els quatre itineraris per edats que és una eina molt fàcil d’accedir a què vols veure. Aquest any el que predomina, a nivell de línies artístiques, són diferents mirades o punts de vista de veure la societat: tenim alguns espectacles amb visió de gènere, d’altres amb mirada migrant, uns altres amb mirada de nen (el protagonista de la història és un nen o nena) i finalment la mirada inclusiva en espectacles en què els actors tenen alguna discapacitat i alhora parlen d’aquesta discapacitat.
Aquesta edició també compta amb diversos espectacles de clown.
Sí. Això respon una mica a la “collita”, que en dic jo, i com l’any passat hi va haver molta presència d’espectacles de circ, aquest any hi ha molta presència d’espectacles de clown. Crec que respon a que la gent té ganes de divertir-se, evadir-se durant una estona i els artistes ho ofereixen. Tenim fins a 12 espectacles de pallassos per a tots els gustos i edats.
El que sembla cada cop més consolidat és la Mostra Jove. Era un repte i s’ha fet una realitat, oi?
Sí. Ara fa cinc anys, quan vaig començar era una de les meves dèries. Veia que el públic jove era el gran oblidat en les arts escèniques. Els joves no van al teatre perquè se senten poc identificats amb el que allà s’hi fa. Però en canvi sí que hi ha una sèrie de companyies que aposten per treballs per a nois i noies i professionals molt joves que volen adreçar-se a aquest públic i aleshores vam decidir apostar-hi. L’Escorxador és l’espai per als joves a la Mostra i ja des de l’any passat, conjuntament amb la Kaserna, va començar a treballar el Grup de Participació Jove que està fent una gran feina, omplint d’activitat paral·leles el cap de setmana.
Des de l’organització feu una gran tasca per donar a conèixer la Mostra més enllà de Catalunya. Hi ha bona resposta?
Molta. Al llarg d’aquests anys un encàrrec que se’ns va fer des de la Generalitat és que obríssim la Mostra, que la donéssim a conèixer més enllà de Catalunya. Vam posar fil a l’agulla i vam començar a sembrar i a explicar què és la Mostra a festivals de l’estat espanyol i a festivals europeus (sobretot de l’Europa més propera). Alguns dels programadors internacionals que han vingut aquests anys o bé repeteixen o bé venen amb una delegació de professionals del seu país. Cada vegada rebem més propostes de fora de Catalunya, fet que demostra que la Fira funciona.
Catalunya és un país on es produeix molt teatre infantil.
És una realitat i penso que cada vegada hi ha més artistes que escullen aquest sector com el lloc on desenvolupar la seva activitat professional. Uns anys enrere el teatre infantil era com un segon plat per als professionals: quan no tenien feina, feien una obra per a nens. Ara això ha canviat i són moltes les companyies que aposten per aquest tipus de teatre.
Malgrat que els igualadins concebem la Mostra com unes dies plens d’espectacles, com a Fira està dedicada als professionals del sector.
Això és una cosa que no em canso d’explicar, perquè encara hi ha molta gent que no ho sap. A Igualada es fan moltes fires i molts esdeveniments professionals de tota mena i la Mostra n’és un més. I com en totes les fires, venen professionals del sector, en aquest cas el teatre, a veure què s’ofereix, quines són les ultimes tendències i tot allò que els servirà per confeccionar la seva programació del proper any.
El seu punt de trobada és la Llotja que està ubicada a les encavallades del Museu. Aquest any hem ampliat el nombre d’estands perquè la demanda ho feia necessari. Allà també s’hi ubica el menjador on els programadors poden dinar. També aprofitem les instal·lacions de l’adoberia Bella per fer-hi xerrades i les jornades professionals.
Mostra Igualada es nodreix d’una bona quantitat de voluntaris. Sense ells no seria possible?
Són bàsics. Ara mateix la Mostra té tres potes de voluntaris: aquells que podem veure a les portes dels espais i que des de fa un munt d’anys el grup Xarxa Igualada està coordinant i que són imprescindibles. Una altra de les potes són les famílies d’acollida, que és un projecte que des de fa uns anys que es porta a terme. Com que Igualada té poques places hoteleres, hi ha famílies voluntàries que acullen a casa seva, durant aquests dies, professionals (artistes, programadors…). Són una quarantena de famílies.
I la tercera pota del voluntariat són el Grup de participació jove, els nois i noies que han dedicat moltes hores a treballar per tirar endavant la Mostra jove.
Econòmicament, com funciona la Mostra?
La Mostra es cofinança entre l’Ajuntament d’Igualada i la Generalitat de Catalunya a parts iguals. A part d’això rebem alguns ajuts de la Diputació de Barcelona i del Ministerio per projectes concrets dins la Mostra.
També hi ha petites aportacions de patrocinadors privats de la ciutat i d’algun mecenes que hi aporta alguna quantitat una mica més gran.
Després de cinc anys al capdavant com a director, en acabar aquesta edició ho deixes. Quin balanç en fas?
Jo vaig entrar quan la Mostra ja tenia 25 anys i ja havia fet un recorregut molt gran i l’únic que he fet, és partint del meu projecte, de la manera de veure l’ofici (sóc actor i em dedico a aquest món, per tant quan vaig a un festival o una fira veig què m’hi agradaria trobar), el sector (com que tinc una companyia de teatre infantil i juvenil veig què fa falta i quin és el microcosmos d’aquestes petites i mitjanes empreses que són moltes) i la ciutat (com a igualadí he viscut moltes mostres, conec els racons de la ciutat, conec la gent…). Tot això m’ha servit molt per tota la feina que he fet aquests cinc anys i penso que he aconseguit aportar el meu projecte a la Mostra.
Com que sempre he cregut que les persones no és bo que es perpetuïn en els càrrecs, acabo la meva tasca de director pensant que he fet la feina ben feta i passant el relleu amb tota l’energia.
Quin consell li donaries a qui agafi el relleu?
No ho sé. Li puc transmetre la meva experiència, però que ell o ella s’ho faci a la seva manera i que canviï el que cregui necessari. Consell: que ho faci amb molta il·lusió i que ho agafi amb molt “carinyo”, però penso que això ja és una cosa òbvia.
