Tinc la sensació que l’esperança de l’independentisme català tocarà fons el proper 28 de maig, dia de les eleccions municipals. Des de l’assoliment de la fita del 52% de vots independentistes, lluny d’imposar una majoria democràtica clara i contundent, l’independentisme no ha fet altra cosa que recular com els crancs.
Les pugnes pel poder entre partits ha portat a l’esgotament i decepció dels ciutadans que amb el seu vot dotaren de majoria absoluta als tres partits dits independentistes, que al final ha estat totalment estèril. No analitzaré ni què ha passat ni com hem arribar aquí, però cada dia que passa, les baralles entre partits són més ferotges i rastreres.
Tant és així que avui, amb l’actual correlació de forces, seria impossible elegir President de la Generalitat un candidat situat en l’àmbit del malaguanyat 52% independentista.
Ara arriben les eleccions municipals i el poble torna a tenir la paraula. Estic segur que molts candidats (i no sempre per culpa seva) fotran el ridícul més espantós i per a alguns, fins i tot, serà la fi de la seva carrera i desapareixeran de l’escena política catalana (en la majoria de casos ningú no els trobarà a faltar). Quan això passi, el partit del 155 ocuparà moltes alcaldies car el cainisme de les forces majoritàries de l’independentisme, els farà preferir un alcalde unionista, que donar-li l’alcaldia a un independentista.
Una part del poble de Catalunya, la que tantes i tantes vegades s’ha manifestat per la llibertat dels presos polítics, en contra de la repressió judicial i ha posat el seu físic en perill davant les forces policials, no pot entendre el comportament caïnita d’algun dels dirigents dels partits situats en l’àmbit de l’independentisme. I això es veurà reflectit, sense cap mena de dubte, a les urnes el dia 28 de maig.
El dia que votant, el poble posi a cada força política al seu lloc i, sobretot quan es doni la segona volta, que són els pactes per investir alcalde, la decepció pot ser tan gran que s’hagi de produir un terratrèmol en el panorama polític català (no dic tsunami perquè el terme comença a ser sospitós d’alta traïció).
L’independentisme no ha sabut rendibilitzar el 52% dels vots populars, la manca de propostes dels partits del 155, els escàndols de tot tipus que es donen a l’administració espanyola, a la justícia i encara més en una monarquia corrupta.
Caldrà que es renovi de dalt a baix i que d’aquí uns anys -els mínims si és possible- es demostri que el poble té proposta, té clar l’objectiu, està preparat… però li falta director.
Estic segur que els urnes tombaran més de quatre falsaris i falsàries que són a la política únicament pel seu propi interès, però la seva aportació al benestar i la convivència és nul·la.
